El conflicte bèl·lic al Pròxim Orient iniciat el mes d'octubre passat se situa ja "com el principal risc" per a l'activitat econòmica i l'estabilitat del sistema financer espanyol, adverteix el Banc d'Espanya. Sobretot ara que la guerra s'ha agreujat per l'atac de l'Iraq a Israel dissabte passat amb drons i míssils, i Israel ha promès respondre a l'ofensiva, sense revelar quan ni com.

Atès el pes que té el turisme en el PIB (suposa gairebé el 13%) els diferents actors de la indústria, com a hotelers, aerolínies o agències de viatges, comencen a mesurar l'impacte de la guerra, i indiquen que el nostre país hauria d'estar preparat per rebre encara més visitants aquest any. Si bé, Espanya, pot atreure durant els propers mesos a aquells turistes que tenien pensat viatjar Israel, o cap a països com Egipte o Turquia, que estan també en risc atesa la seva proximitat geogràfica amb la zona de conflicte.

Des d'Exceltur, la patronal turística, demanen al ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i a la nova Secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, "d'analitzar, sense caure en falses autocomplaences, el creixement d'una afluència turística imprevista, per la seguretat que ofereix Espanya davant de potencials desviacions per l'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà".

I és que, si ja s'estava debatent com fer més sostenible el turisme a Espanya, atesa la massificació que s'està vivint (l'any passat rebem el rècord de 85 milions de visitants) caldria valorar també ara els riscos d'absorbir milers de visitants més, i si el país està preparat.

Doncs el president d'Exceltur, José Luis Zoreda, assegura que les destinacions de vacances espanyols es poden veure “afavorides” davant d'altres destinacions competidores del Mediterrani Oriental per la seva seguretat. En concret, les Canàries i les Balears.

També ho veuen així des de l'Associació de Línies Aèries (ALA). El seu president, Javier Gándara, assegura que Espanya, "es percep com un destí segura" com ja s'ha vist amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. El que pot provocar que el trànsit aeri previst per a aquestes zones es desviï cap aquí. Mentrestant, les aerolínies comencen a recuperar la seva activitat amb el Pròxim Orient.

Cal recordar que les companyies aèries van cancel·lar en bloc les seves operacions a Tel-Aviv, la capital israeliana, quan va començar el conflicte militar a l'octubre. Però algunes han anat reprenent les seves operacions en els primers mesos de l'any. Iberia Express, per exemple, va recuperar els seus vols l'1 d'abril, i encara que va haver de cancel·lar-los el cap de setmana per l'atac de l'Iraq, torna a volar aquest dimecres. Actualment, ofereix quatre freqüències setmanals: dilluns, dimecres, dissabtes i diumenges.

També Air Europa va cancel·lar el seu vol entre Madrid i Tel Aviv diumenge passat pel conflicte i va iniciar un seguiment i anàlisi de la situació. Però només un dia després, l'aerolínia va reprendre els vols entre les dues capitals, encara que roman atenta a les recomanacions de les autoritats "per garantir, en tot moment, la seguretat de l'operativa i dels clients".

Altres companyies estan sent més estrictes. Vueling no ha reprès els vols des que va esclatar el conflicte l'octubre, igual com Ryanair, que ha xifrat en fins a 950 els vols que ha deixat d'operar cada mes pel conflicte entre Israel i gassa. Ambdues esperen recuperar les operacions "previsiblement" al juny. Mentre que EasyJet ha confirmat que estendrà la suspensió de vols fins i tot final octubre.

En les operacions amb origen o destí Espanya, "l'impacte és limitat", revela el president de l'Associació de Línies Aèries. Els vols cap a Israel i les zones limítrofes amb prou feines suposen el 0,2% del total de vols a Espanya.

Tanmateix, "sempre hi ha impactes indirectes", i en el que aviació es refereix podria veure's un increment del preu del combustible (que ja està a l'alça) i un deteriorament de la situació econòmica, que minvaria encara més la capacitat adquisitiva de les llars. A què se suma també la percepció d'inseguretat dels ciutadans, que pot fer que la gent "no vulgui viatjar".

Pujada del petroli i dels preus

D'altra banda, la indústria turística tem que els preus del petroli pugin i encareixin els bitllets d'avió, la qual cosa es traduiria en una menor demanda en els propers mesos.

Després de la forta pujada de 2022, quan va esclatar el conflicte a Rússia i Ucraïna, els preus del cru s'havien moderat i els desplaçaments turístics amb avió, van millorar. Però de nou, el petroli "pot veure's alterat pel desenvolupament del conflicte bèl·lic al Pròxim Orient", apunten des d'Exceltur.

La patronal turística recorda que la previsió de preus del combustible era de 79,8 dòlars el barril, de mitjana, aquest 2024 davant els 83,7 dòlars de 2023 o els 100,9 dòlars de 2022, segons dades de l'EIA (Energy Information Administration).

Però l'escalada del conflicte durant el cap de setmana ja ha portat el Brent i el West Texas als 90 i 86 dòlars, respectivament. El que "condicionarà" les cobertures negociades per les companyies de transport de passatgers.

Sobre els preus, en general, també adverteix el Banc d'Espanya, que al seu últim informe d'Estabilitat Financera recorda que el conflicte al Pròxim Orient ha afectat "de forma destacada" el trànsit marítim a través del mar Roig. I adverteix que un agreujament més gran podria donar lloc a un increment dels preus de les matèries primeres i dels costos de transport, un deteriorament dels colls d'ampolla i una fragmentació comercial i financera més gran, amb efectes adversos sobre l'activitat i la inflació globals.