Com bona part de la Unió Europea, Espanya està accelerant en defensa, amb més projectes i molta més despesa. Forma part dels acords de la UE amb l’OTAN per destinar el 2% del producte interior brut dels països a la seguretat exterior, arran de la guerra d’Ucraïna, i també de l’Iran, així com de l’allunyament dels Estats Units de les Nacions Unides. De fet, Donald Trump ha exigit amb especial vehemència a Pedro Sánchez que gasti més en armament i tecnologia militar.

El govern espanyol està fent els deures. L’any passat, va aprovar decisions de despesa en defensa per valor de 4.750 milions d’euros, xifra que multiplica per 6,5 la despesa mitjana de la dècada anterior (2013-2024), segons càlculs de BBVA Research, que preveu que Espanya pot haver arribat al 2% del PIB.

El centre d’anàlisi del banc biscaí ha recopilat, mitjançant intel·ligència artificial, tots els acords aprovats i recollits en la documentació que cada setmana publica el Consell de Ministres. Entre el 2013 i el 2025, es tracta de 26.000 acords, i en l’últim any, la suma dels milions destinats a aquestes ordres de despesa s’hauria disparat fins a acostar-se a l’objectiu marcat per l’OTAN.

BBVA Research observa també un canvi en el tipus de despesa de l’Estat en defensa. Mentre que en anys anteriors, bona part dels programes i dotació pressupostària es dedicava a la modernització, ara aquesta és més àmplia i hi ha també altres programes, que “es reparteixen entre pràcticament totes les categories d'inversió de l'espectre militar, des de sistemes d'armes a capacitats aèries, infraestructures, ciberdefensa, R+D, logística o munició”.

Aquestes xifres no equivalen al pressupost anual de l’Estat en defensa, sinó que són un càlcul de BBVA Research per avaluar l’evolució de la despesa. Les ordres, però, s’han de materialitzar després en contractes públics, cosa que es fa mitjançant licitacions, cosa que també està passant: des de mitjan 2025 s'han adjudicat gairebé 2.000 milions d'euros, és a dir, “nivells històricament elevats, amb una forta focalització en contractes d'adquisició d'equipament militar”, observa l’informe.

Catalunya, fora dels corredors de defensa

Pel que fa al repartiment territorial de la despesa, Catalunya encara no figurava entre les principals destinacions, atès que no forma part dels principals corredors de defensa, però això pot canviar gràcies als plans d’Indra per invertir a Catalunya i la intenció del Govern d’afavorir la indústria dual, és a dir, que sigui a l’hora per a ús civil i militar. Catalunya és forta, per exemple, en mobilitat i la tecnologia, dos sectors que poden aportar solucions a la defensa.

Segons l’anàlisi de BBVA Research, Madrid, Sevilla, Albacete o Astúries aglutinen bona part de les capacitats de disseny, fabricació i integració dels principals programes, ja que és on es troben les grans empreses del sector. Una part important dels contractes, el 43% el 2025, va anar a parar a quinze grans empreses adjudicatàries.