Espanya acumula un dèficit residencial de 423.000 habitatges nous a causa de traves administratives i falta de mà d'obra, segons un informe que radiografia el mercat de l'habitatge a Espanya realitzat per la Universitat de les Hespérides. El dèficit correspon als habitatges que no s'han construït en relació amb les noves llars creades.
"El dèficit d'habitatge, estimat en 423.000 unitats en l'última dècada, és un factor clau que explica l'increment de preus. Aquest dèficit s'agreuja per la rigidesa administrativa en el desenvolupament urbanístic, on els tràmits per a la qualificació de terra i llicències d'obra nova superen els catorze mesos de mitjana," detalla el document de la universitat canària.
A més, segons l'opinió dels experts, "el mercat laboral de la construcció s'enfronta a restriccions significatives a causa de l'envelliment de la seva força laboral i a la falta de qualificació professional, limitant la capacitat de resposta del sector".
D'altra banda, el document xifra l'increment del preu de l'habitatge en un 53% des de 2013, mentre que el lloguer ha registrat pujades acumulades d'entre el 7% i el 8% anual des de 2015.
Això ha deixat Espanya líder en el negatiu, sent el país de la UE on els llogaters han de fer un esforç econòmic més elevat per llogar. En concret, el 39,4% de llars dedica més del 40% dels seus ingressos.
En canvi, els experts universitaris consideren provat que el control de lloguers a Barcelona ha reduït l'oferta en un 15% i "provocat deteriorament dels habitatges".
El mercat del lloguer concentra el 18,7% de les llars, es caracteritza per una alta proporció de petits propietaris i una oferta de lloguer social insuficient, entorn de l'1,5% del parc d'habitatge.
"Les polítiques de control de preus, encara que persegueixen estabilitzar els lloguers, generen efectes adversos com la reducció de l'oferta, el deteriorament de la qualitat del parc habitacional i dificulten a les llars de baixos ingressos l'accés a l'habitatge", conclouen.
Apunten també, sobre el lloguer turístic, que és una variable perjudicial en determinades zones de costa i turístiques, però de manera global consideren que "només és l'1,5% del mercat immobiliari espanyol i no té impacte significatiu en la dinàmica dels preus".
Problemes estructurals
La Universitat de les Hespérides considera que "el mercat de l'habitatge a Espanya presenta problemes estructurals que afecten tant a la compravenda com al lloguer, limitant l'accés a l'habitatge per a una part significativa de la població" i considera que és necessari "implementar polítiques integrals i multidimensionals que abordin tant els problemes estructurals de l'oferta com les barreres d'accés per als grups més vulnerables".
Entre les recomanacions destaquen la necessitat d'aportar més "seguretat jurídica i certesa reguladora, amb el desenvolupament d'un mercat d'assegurances del lloguer, agilitació de tràmits administratius i judicials, i creació de mecanismes de compensació per a propietaris amb llogaters vulnerables".
També apunten a una "simplificació administrativa" que serveixi per "reduir els temps de tramitació en urbanisme i terra, mitjançant declaracions responsables i l'agilitació de processos." La "rehabilitació i renovació del parc residencial" és un altre punt d'atenció, on es podrien "aprofitar fons europeus i implementar incentius fiscals per millorar la qualitat i disponibilitat d'habitatges".
Finalment, demanen que es fomenti "la formació al sector de la construcció", impulsant la capacitació professional per "atreure talent jove" i "garantir la sostenibilitat de la indústria". Tot això juntament amb un "enfocament territorial diferenciat" dirigit a "dissenyar polítiques específiques que responguin a les particularitats de cada regió, evitant solucions homogènies que puguin generar ineficiències."
"En definitiva, per garantir l'accés a l'habitatge a Espanya és necessari un enfocament integral que combini reformes estructurals i incentius a l'oferta, de tal manera que es faciliti un mercat més eficient a llarg termini," conclouen.