El teletreball transfronterer, una tendència minoritària, però creixent, comença a comptar amb marcs legislatius concrets per evitar abusos laborals a Espanya, amb l'objectiu d'atreure el talent qualificat dels denominats nòmades digitals. Aquesta modalitat de treball atreu especialment empleats joves, tant "freelance" (per compte propi) com assalariats, de perfils tecnològics i procedents de països nòrdics per als quals Espanya s'ha convertit en un dels destins preferents, obrint també el debat sobre l'impacte social i econòmic d'aquests moviments laborals.

En aquest context, recorda l'Agència EFE, Espanya es va adscriure l'estiu passat a l'acord marc europeu que desenvolupa el reglament comunitari per a casos de teletreball transfronterer habitual, la qual cosa assegura millors condicions als europeus que treballen des d'Espanya per a una empresa ubicada en un altre estat membre. Juntament amb això, la Seguretat Social ha emès un criteri flexibilitzador, que també s'aplica des de l'1 de juliol, per als casos en els quals el teletreball en un altre estat membre és aleatori, limitat en el temps i no forma part del patró habitual de la prestació de serveis, expliquen des de Cuatrecasas.

En aquests supòsits, també es considera que el teletreballador continua subjecte a la legislació de l'Estat des d'on acomplia la seva activitat de forma ordinària. "Tant l'acord marc com el criteri flexibilitzador de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) proporcionen regles concretes en una matèria fins ara òrfena de regulació específica", segons valora la firma d'advocats.

Espanya és un pol d'atracció per a treballadors, especialment de multinacionals, residents en el nord d'Europa, de perfils tecnològics o comercials, i habitualment joves, comenta el director de la consultora Michael Page, Alfonso Caracuel. "És una tendència creixent, però minoritària encara", reconeix el directiu, que creu que s'ha d'avançar més en legislació per facilitar aquestes situacions.

L'adhesió d'Espanya a l'acord marc europeu implica que, a partir d'ara, s'haurà d'aplicar al teletreballador la legislació de l'Estat en el qual l'empresari tingui la seva seu, per exemple quant a salari o cotitzacions socials, sempre que el temps de treball al seu país de residència no superi el 50%.

Més de 15 països europeus han firmat l'acord

Les condicions dels teletreballadors estrangers a Espanya milloraran amb la firma d'aquest acord, que a 30 de juny ha estat subscrit també per Alemanya, Suïssa, Liechtenstein, República Txeca, Àustria, Països Baixos, Eslovàquia, Bèlgica, Luxemburg, Finlàndia, Noruega, Portugal, Suècia, Polònia, Croàcia, Malta i França.

Per al responsable de digitalització d'UGT, José Varela, "abans teletreball era una sort de deslocalització digital", que a més generava 'dúmping laboral' (competència deslleial) entre empreses d'un mateix sector i país, una cosa que canviarà amb l'adscripció d'Espanya a l'acord marc. "En comptes de crear ocupació a la meva seu t'envio a un altre país i cotitzes amb els salaris d'aquest país. Ara, si aquesta persona treballa per a tu, la seu la tens aquí i es passa una part del temps de treball aquí i una altra allà li has de donar el salari de la teva seu", explica Varela.

Des de Cuatrecasas destacaven que aquestes noves normes suposen "un gran avanç perquè les empreses puguin canalitzar adequadament les peticions de teletreball internacional amb més seguretat i certesa en un context en el qual resulta essencial atreure i retenir talent".

Visats per a nòmades digitals

D'altra banda, amb l'aprovació de la Llei d'"empreses emergents" (empreses emergents) a finals de l'any passat, es va facilitar l'obtenció d'un visat per residir per teletreball de caràcter internacional dels nacionals de tercers Estats, els denominats nòmades digitals. Fins a finals d'agost, l'Empresa Nacional d'Innovació (Enisa) havia analitzat més de 800 d'aquests visats de treball per a nòmades digitals, segons dades aportades pel seu conseller delegat, José Bayón, recentment en un congrés d'economia digital.

"Som el primer país de destinació de nòmades digitals. (...) Cada vegada atraiem més talent", assegurava llavors Bayón. En vista d'aquestes dades, la mesura inclosa en la llei d'"empreses emergents" "no està tenint gaire impacte" de moment, reflexiona Varela, que a més assenyala que la majoria d'aquests visats estan sent sol·licitats per teletreballadors russos, en el context de la guerra a Ucraïna.

De moment, no existeixen estadístiques oficials que permetin mesurar el moviment d'aquests teletreballadors transfronterers o dels "freelance" que opten per Espanya ni quantificar el seu impacte per zones. És cert que les Canàries o la Costa del Sol van fer campanyes en aquest sentit, però l'únic que es pot comprovar és si va augmentar la compra d'habitatge i no es pot saber quantes de les adquirides són per teletreballar, assenyala el responsable de digitalització d'UGT.

A Màlaga, una de les ciutats que atreu més perfils d'aquest tipus, els preus de l'habitatge s'han disparat des de 2020: el preu mitjà de lloguer ha pujat un 29,3% i el de venda, un 24%, segons dades d'Idealista. "És molt atractiu per a molts ajuntaments perquè són salaris més grans que la mitjana i generen més ingressos, però si es converteix en una cosa massiva pot distorsionar per exemple el mercat immobiliari, perquè la majoria de la zona no té aquesta capacitat adquisitiva, generant així 'dúmping social'", explica Varela.