L’augment dels preus està suposant una greu amenaça per al camp i un dels sectors que ho està patint més és el lleter. La Federació Nacional d’Indústries Làcties (Fenil) alertava recentment del risc de destrucció d’ocupació si no s’aturen els elevats costos que han de suportar les explotacions des de fa temps, cosa que està comportant una “significativa” reducción dels marges. A Girona, hi ha dades: en una década, el 43% de les granges han desaparegut.

Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, de les 357 que hi havia a la demarcació a principis del 2012, ara s'ha passat a 203. Les xifres no només inclouen les explotacions que venen llet, sinó també les que en fan derivats (com iogurts, flams o mató). A més, les granges que perviuen cada vegada tendeixen més cap a un model de macroexplotacions. Això fa que, tot i que n'hi hagi menys, la producció global de llet no decaigui, segons recull l'agència catalana ACN.

Des de la cooperativa Llet Nostra, que agrupa més d’un centenar de granges de la província de Girona, lamenten que als problemes que s'arrosseguen ara s'hi han sumat les conseqüències de la guerra d'Ucraïna. Al conflicte bèl·lic, s’hi suma la falta de relleu generacional. El president de Llet Nostra, Jordi Riembau, explica que la crisi derivada de la guerra a Ucraïna ha accelerat tancaments de granges de llet "previstos d'aquí a quatre o cinc anys" per falta de relleu generacional. "Feia anys que treballàvem amb marges mínims i amb l'augment del preu de l'energia, els que estaven a punt de jubilar-se han preferit plegar ja", detalla.

Els costos pugen el 45% i els preus de venda un 25%

Riembau denuncia que "no es respecten els costos de producció" de la llet perquè, segons detalla, hi ha grans superfícies que la venen "a preus que estan molt per sota del que val produir-la i ho fan servir com a reclam", ocasionant així una competència deslleial al sector que provoca una caiguda del preu de la llet. Com a exemple que s'han reduït els marges de rendibilitat i que no són capaces de repercutir tota la pujada de costos, ha recordat que el preu de la llet en origen ha augmentat ja un 45% en el que va d'any i, no obstant això, el preu de venda al públic ha pujat "tan sols un 25%", segons Fenil.

Malgrat això, el director general de la Federació, Luis Calabozo, assegura que la indústria "manté" el seu compromís amb els empleats perquè, des del 2021, els sous "pugen al mateix nivell que l'IPC" i amb els ramaders perquè "mantenim el compromís retributiu". El 99% de la indústria làctia espanyola són petites i mitjanes empreses (pimes) que estan suportant aquests elevats costos de producció, especialment en el sector dels formatges, que els costa traslladar-los al consum, recull Europa Press.

Per la seva banda, el secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Carmel Mòdol, coincideix a dir que el producte "s'ha banalitzat", però afirma que el preu de la llet "ha pujat des de principi d'any". En concret, detalla, el productor ha passat de cobrar uns 30 cèntims el litre de llet, a uns poc més de 50 cèntims. "Hi estaven perdent diners; ara han incorporat l'increment dels costos energètics", assegura Mòdol, que afegeix que "a mesura que evoluciona el cost, també ho fa el preu de la llet" i que això "feia molt temps que no passava".

Macrogranges

L'eliminació de l'ajuda europea coneguda com a "sistema de quotes làctiques" el 2015, va provocar que el sector lleter deixés de tenir un mercat regulat i ha anat propiciant, a poc a poc, l'aparició de macroexplotacions. "Les ajudes actuals no compensen les regles del mercat", explica Mòdol, que detalla que d'aquesta manera, "el ramader que té pocs animals i, per tant, un cost de producció més alt, plega".

En canvi, les explotacions grosses sobreviuen. Les estadístiques mostren que "no s'han perdut litres de llet perquè han desaparegut explotacions, però la resta han incorporat més vaques". Una situació que el secretari d'Alimentació assegura que provoca "intranquil·litat" perquè, entre d'altres, "despobla el territori".  "Llet en tindrem, però no tindrem el territori ocupat i gestionat com déu mana". Per això, assegura, es treballa amb "polítiques per afavorir la llet" com propiciar les agrupacions ramaderes.

Impost sobre el plàstic

La inflació agafa el sector amb deures sobre la taula i dúmping fiscal entre socis comunitaris. En el marc de la celebració del Congrés Europeu d’Indústries Làcties EDA 2022, celebrat a finals de novembre, el president de Fenil, Ignacio Elola, recordava la recent suspensió de l'impost al plàstic per part del Govern italià i ha assegurat que, en el cas espanyol, aquest gravamen s'introdueix en un "moment inoportú", en el qual la crisi energètica i l'alça de la resta de les matèries primeres estan generant la inflació més important en dècades.

El president de Fenil assegurava que l'impost al plàstic situa Espanya en una "situació de desavantatge" enfront dels seus socis europeus, limitant la capacitat de tot el sector per continuar invertint en innovació.