Pràcticament des dels seus inicis, el Mobile World Congress, s'ha marcat la fita de la sostenibilitat. De fet, l'any 2008 ja es presentava com la gran fira de la indústria del sector de telefonia mòbil del món compromesa amb la sostenibilitat. Les línies estratègiques en aquest camp, des d'aleshores, han estat la reducció de residus en materials impresos, el foment de la reutilització i el reciclatge de materials, la utilització d'eines electròniques i la separació i posterior reciclatge dels residus generats, així com la reducció i compensació de la petjada de carboni.

Sense culleretes pel cafè

Però, en què es tradueix tot això en els exemples pràctics del dia a dia? L'any 2023 es va presentar el MWC com el de la sostenibilitat, però més enllà del titular la pràctica el trobem enguany. ON ECONOMIA ha pogut palpar-ho amb alguns elements força il·lustratius. D'entrada, l'acreditació digital ja serveix per a tots els dies i, excepcionalment, imprimeixen en format paper el pass el primer dia o si el visitant ho demana. Aquest es fa amb impressores EPSON robotitzades que han guanyat rapidesa, però també són noves versions que ja redueixen la tinta consumida.

Una altra gran novetat és que la inscripció ja no va plastificada i les cintes són de roba sense cap plàstic addicional i es pengen amb una mena de talls petits que té la mateixa acreditació en paper. En l'experiència del dia a dia, aquesta acreditació és menys resistent i les possibilitats de perdre-la, també majors. Per acabar, s'han dipositat unes urnes a la sortida del MWC que conviden a reciclar l'acreditació. La llàstima és que s'acaba barrejant la roba de la cinta amb el paper del pass.

Altres detalls els trobem en el servei de cafeteria que ja ha eliminat d'una forma definitiva les ampolles d'aigua, malgrat que alguns serveis de restauració privats que s'instal·len sí que les ofereixen. I una altra cosa totalment extingida són les culleretes de cafè plàstic. Però tampoc se n'ofereixen de fusta com s'ha posat de moda en més d'una cadena de cafeteria i forn de pa. D'altra banda, no falten les escombraries per reciclar, concretament, plàstic, vidre i paper. Constitueixen una mena d'escombraries tres en una, malgrat que se'n veuen poques. I, en paral·lel, també es redueix el residu alimentari de la mà de la col·laboració amb una ONG, Nutrició Sense Fronteres, que donarà a l'Ajuntament de Barcelona materials alimentaris nous i sense usar com oli, coberts, plats, etc.

Avís per sequera als hotels

Si parlem de sostenibilitat també hem de parlar de la sequera. En hotels, cartells en diferents zones estratègiques de Barcelona i dins el mateix Mobile, hi ha una campanya de sensibilització orientada a la persona que ve de fora perquè prengui consciència del consum d'aigua que ha de fer. De fet, el turisme consumeix tres vegades més aigua que una persona local i, per tant, el Mobile és un impuls econòmic, però també gasta una gran quantitat de recursos. Si posem l'accent en les grans empreses tecnològiques que hi participen, ja comencen a apostar per terminals que aprofiten materials reciclats per als components. De fet, es calcula que hi ha 5.000 milions de terminals inoperatius al món. Amb el cobalt i altres metalls com ara or, argent i el coure i altres elements, que contenen, es podrien fabricar 10 milions de bateries per a cotxes elèctrics. Com és el cas de Samsung que utilitza plàstics reciclats per a les gammes Galaxy S22 i S23.

Finalment, si posem la mirada en altres mesures globals, aquest gran esdeveniment té lloc al recinte de Gran Via de Barcelona que, precisament, alberga un dels parcs fotovoltaics més grans construït sobre coberta: té 25.900 panells solars que generen 5,86 GWh d'electricitat a l'any, evitant l'emissió de més de 2.200 tones de CO₂. A més de les modernes instal·lacions, Fira de Barcelona també impulsa mesures de reciclatge, eficiència energètica, eco-disseny d'estands i optimització de serveis per minimitzar l'impacte ambiental generat per la seva activitat firal. D'altra banda, des del 2023, el MWC es va convertir en el primer gran esdeveniment que va reciclar les catifes dels passadissos, en total més de 70.000 metres quadrats de fibra de polipropilè reciclat per donar una segona vida.