Els funcionaris espanyols rebran la pujada salarial d'enguany després de Setmana Santa, a mitjans d'abril. L'Executiu té previst apujar el sou dels funcionaris, encara que no hi hagi pressupostos generals de l'Estat, i ho farà mitjançant un decret llei que s'aplicarà a les nòmines a partir del mes de maig. El ministre de Transformació Digital i de Funció Pública, José Luis Escrivá, va explicar fa poc que la pujada salarial del 2%, acordada per a aquest 2024 amb els sindicats CCOO i UGT, es regularà al decret anticrisi que s'està tramitant com a projecte de llei a les Corts.

Pujada amb caràcter retroactiu

Aquesta pujada tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener i s'impulsarà a través de la incorporació d'una esmena en el reial decret llei de mesures urgents per afrontar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. En concret, més de tres milions de treballadors de l'Estat es beneficien d'aquestes pujades: funcionaris, personal laboral o un altres tipus d'assalariats del sector públic. La majoria de funcionaris treballa per a les comunitats autònomes; els segueixen, per nombre de personal, les entitats locals i l'administració de l'estat.

"L'acord marc per a una Administració del segle XXI, signat el 19 d'octubre del 2022, estableix un marc plurianual d'increment retributiu per als empleats al servei de les administracions públiques que s'estén entre els anys 2022 i 2024 (...) Atès que ha calgut prorrogar els pressupostos per al compliment dels compromisos assumits, és precís l'aprovació d'aquesta norma que possibilita l'aplicació de l'increment de les retribucions del personal al servei del sector públic", segons exposa l'esmena que tots dos socis del govern espanyol van registrar a començaments de març al Congrés.

Augment extra del 0,5%

La pujada d'aquest any no és l'únic endarreriment en el salari dels funcionaris. Els treballadors públics tampoc no han cobrat encara l'augment extra del 0,5% del 2023 vinculat al creixement del PIB al tancament de l'any. Aquest increment del 0,5% no s'ha fet efectiu a totes les nòmines i també té caràcter retroactiu. Això significa que l'Executiu haurà d'aplicar la pujada a les nòmines des de gener fins al desembre del 2023 i tenir en compte també la dada per calcular l'increment del 2% aquest any.

En aquest sentit, els increments salarials d'aquest 2024 marquen el final del camí per a "l'Acord Marc per a una Administració del segle XXI". Per la qual cosa el govern espanyol i els sindicats hauran de tornar a negociar les retribucions dels treballadors públics.

Ara per ara, els sindicats ja han avançat la seva intenció de vincular la pujada salarial dels funcionaris a la inflació. Aquesta és la proposta de CSIF, que vol recuperar la fórmula que ja es va aplicar els anys 2017 i 2018.