El corredor mediterrani ferroviari és una reclamació històrica dels empresaris catalans i valencians, i ara que han aconseguit que el govern espanyol els escolti i impulsi aquesta infraestructura, temen que quan arribi a la frontera amb França, es paralitzi per manca de voluntat del govern gal. Per això, reclamen a l’executiu de Pedro Sánchez que apliqui la diplomàcia per convèncer el seu homòleg francès.
Foment del Treball ha reunit aquest dimarts l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i el Moviment Quiero Corredor en un debat sobre l’estat de la infraestructura, que també ha servit per promocionar el gran acte empresarial que tindrà lloc el 20 de novembre a València, al flamant Roig Arena, on s’espera la presència de centenars d’empresaris i les màximes autoritats.
Josep Sánchez Llibre, president de Foment, ha admès que es pot donar la situació que el corredor arribi a la recta final, connecti amb el país veí i que, llavors, França no l’impulsi. “Cal una feina diplomàtica del govern espanyol per aconseguir que quan arribem a Portbou, puguem seguir. S’ha d’aplicar la diplomàcia per part del ministeri d’Afers Estrangers o de Presidència perquè França no ens deixi en l’estacada com ha fet altres vegades i no faci els deures”, ha afegit.
“El mateix que demanem a la part espanyola, ho hem de demanar a la part francesa”, ha afegit Xavier Lluch, tècnic col·laborador de Quiero Corredor, que ha lamentat que alguns trams de la Catalunya Nord, com Besiers- Perpinyà, estan previstos per al 2040. “Val a dir que no tenen la saturació que tenim aquí i tenen més infraestructures de suport”, ha postil·lat.
Agnès Noguera, vicepresidenta d'AVE, ha mirat més cap a Madrid, i Brussel·les, que cap a París: “El primer és fer nosaltres el que ens toca, i anar a Brussel·les. La Comissió Europea és el nostre aliat si fem els deures”.
Una realitat (a mitges) el 2030
Malgrat el toc d’atenció a França, Sánchez Llibre ha fet una valoració “molt negativa” del paper dels polítics espanyols. “Sembla mentida que els diversos governs de l’Estat no hagin tingut en compte la vertebració econòmica del Mediterrani, i han primat la radialitat, des de Madrid, davant del que havia de ser una prioritat”.
Noguera hi ha posat xifres: “Portem 4 presidents del govern espanyol i 12 ministres de Foment. Això va prendre força quan els empresaris vam dir prou. Les xifres parlen per si soles, però hem hagut de convèncer els polítics, ha hagut de ser la societat civil, perquè no hi havia manera”. La vicepresidenta de l’Associació Valenciana d’Empresaris només ha reconegut la feina d’Íñigo de la Serna, ministre d’Obres Públiques entre el 2016 i el 2018, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, com a primer gran impuls del corredor.
El president de Foment del Treball ha subratllat la importància de l’àrea mediterrània espanyola que vol vertebrar el corredor en l'àmbit econòmic. “Som el 45% del PIB espanyol, el 50% de les exportacions, el 40% de les empreses, el 50% del turisme”, ha explicat. A més, ha dit que crearà 15.000 llocs de treball i que per cada euro invertit, se’n generaran 3,5. Sánchez Llibre ha afegit que quan sigui una realitat, s’espera que el 2030, tot i que alguns trams encara s’hauran de millorar, farà créixer el PIB i la productivitat de les empreses espanyoles.
“La productivitat de les empreses espanyoles i europees és baixa. Quan això sigui una realitat, les nostres empreses seran més eficients. Això podria incrementar un 4% la productivitat de les empreses”, ha relatat. “Serà una infraestructura estratègica des del punt de vista de seguretat i defensa, perquè possibilitarà que molt material de defensa es pugui portar en ferrocarril fins als ports”, ha agregat.
Mar Alarcón, cofundadora i sòcia de Moodin Policy, ha destacat que el corredor mediterrani afavorirà la innovació i la captació de talent: “Podrem competir millor en l'àmbit europeu. Competim amb Amsterdam com a pol tecnològic, creem més start-ups i tenim més innovació, però ells atrauen més seus d’empreses”. També ha subratllat la sostenibilitat, ja que “el tren emet entre 5 i 7 vegades menys contaminació que les seves alternatives”.