El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar aquest dijous que la comissió d'obertura d'un crèdit o hipoteca no forma part de l'objecte principal del contracte i, per tant, pot analitzar-se si va constituir una clàusula abusiva, contràriament a la qual cosa estipula la jurisprudència espanyola.

La sentència europea es refereix a un cas que enfronta a CaixaBank amb un consumidor després que la justícia ordenés a l'entitat tornar a aquest 845 euros que li havia cobrat per la comissió d'obertura d'un crèdit amb garantia hipotecària en considerar que la clàusula referent a aquesta comissió era abusiva i, per tant, nul·la.

Després de recórrer sense èxit una primera vegada, CaixaBank va elevar l'assumpte al Tribunal Suprem, que ha preguntat al TJUE sobre la jurisprudència espanyola que considera que la comissió d'obertura regula un element essencial del contracte, ja que constitueix una partida principal del preu, i per tant no pot apreciar-se el seu caràcter abusiu si està clara de manera clara i comprensible.

Pregunta també si la legislació europea s'oposa als criteris utilitzats a Espanya per valorar si la redacció és clara i comprensible, o a considerar que la comissió d'obertura pugui crear un desequilibri entre els drets i obligacions de les parts en detriment del consumidor.

En la seva sentència, el TJUE assenyala que la Directiva europea s'oposa a la jurisprudència nacional que considera que la comissió d'obertura forma part de l'objecte principal del contracte per ser una de les partides principals del preu i precisa que aquesta comissió té un caràcter "accessori" respecte del contracte.

No formen part de l'objecte principal del contracte

No podria per tant acollir-se a l'excepció que preveu la legislació de la UE, que eximeix d'aquest control a les clàusules que es refereixen a la definició de l'objecte principal del contracte si estan redactades de manera clara i comprensible.

Quant als criteris per valorar si la clàusula sobre la comissió d'obertura és clara i comprensible, el Tribunal assenyala que el jutge nacional ha de comprovar que el consumidor està en condicions d'avaluar les conseqüències econòmiques que es deriven de la mateixa, entendre els serveis proporcionats i verificar que no hi ha solapament entre les despeses del contracte.

Per a això, poden tenir en compte la informació oferta pel banc i la publicitat que l'entitat doni respecte al contracte, però no el coneixement generalitzat que hi hagi entre els consumidors sobre les clàusules d'obertura.

D'altra banda, el TJUE assenyala que la Directiva europea no s'oposa que la jurisprudència espanyola pot considerar que la comissió d'obertura no dona lloc a un desequilibri de drets en detriment del consumidor, sempre que un jutge pugui controlar si aquest és el cas.

Encara que correspon als tribunals nacionals avaluar-lo, el Tribunal assenyala que no sembla que la clàusula de comissió d'obertura pugui incidir negativament en la posició jurídica del consumidor, tret que el seu import sigui desproporcionat, per exemple.

En tot cas, el TJUE subratlla que seria contrària a la legislació europea una jurisprudència que estableixi que no pot considerar-se abusiva una clàusula de comissió d'obertura pel mer fet que es refereixi a serveis inherents a la concessió del préstec.

Això, argumenta, estaria limitant la facultat dels tribunals nacionals d'examinar el potencial caràcter abusiu de la clàusula i no garantiria els plens efectes de la Directiva europea en la matèria.