Catalunya vol tenir un paper important en la cursa de la Unió Europea per no quedar enrere definitivament en el camp de la intel·ligència artificial (IA). A la redoblada aposta pel Barcelona Supercomputing Centre (BSC), que es convertirà en una de les AI Factory —ja s'ha adjudicat l'ampliació del superordinador MareNostrum—, s'hi ha de sumar una gigafactoria. Tanmateix, hi ha un punt feble que està lluny de resoldre's: el subministrament energètic.

Dos importants directius de dues de les grans energètiques espanyoles van advertir aquest dilluns a Salvador Illa que, sense capacitat i seguretat elèctrica, no hi haurà gigafactoria d'IA. Van ser Francisco Reynés, president de Naturgy, i Gonzalo Carbó, director general de nuclear d'Endesa, en un esdeveniment a Barcelona al qual també va assistir el president de la Generalitat.

La gigafactoria és un dels projectes estrella a Catalunya per als pròxims anys. Telefónica lidera la candidatura per ubicar-la a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), i compta amb el suport d'ACS, Nvidia i el Govern, que ha inclòs Madrid en la candidatura. La inversió prevista és de 5.000 milions d'euros. El president de Telefónica, Marc Murtra, també s'hi va referir aquest dilluns i es va mostrar confiat que es podrà dur a terme, però no al 100 %: “Esperem que es donin les circumstàncies, creiem que sí”.

Tanmateix, Reynés i Carbó es van mostrar més cautelosos. Si bé les seves intervencions no estaven dedicades directament a aquesta inversió, sinó al moment que viu el sector energètic, en ser preguntats per Catalunya, tots dos van coincidir en una idea: sense producció elèctrica, perillen inversions com la de la fàbrica d'intel·ligència artificial.

“Nosaltres donem suport a un gran centre d'IA a Catalunya; una altra cosa serà tenir l'energia per abastir-lo”, va dir Reynés, en referència a la poca implantació d'energies renovables al país. “Les inversions aniran on es puguin fer, on hi hagi millors condicions”, va afegir el president de Naturgy.

Reynés: “Donem suport a un gran centre d'IA a Catalunya; una altra cosa serà tenir l'energia per abastir-lo”

Per al directiu, Catalunya pateix un doble problema: de temps i d'inversió. “Hi ha un coll d'ampolla, que són els permisos administratius. En el nostre sector, són sempre un problema, perquè tothom vol gaudir de tenir energia barata i neta, però ningú vol tenir la planta al costat de casa seva”, va explicar. Tot això dificulta les inversions.

Gonzalo Carbó, que va intervenir en una altra taula rodona, també es va referir a l'escassetat de renovables a Catalunya i va instar el Govern a accelerar el desplegament d'aquest tipus de fonts d'energia, però on va posar l'accent va ser en la nuclear: “En un sector elèctric com el català, hem de tenir fonts segures, sostenibles, netes, competitives”.

“Catalunya té una oportunitat històrica per liderar la transició energètica i l'electrificació. Té les xarxes, potencial desenvolupament de renovables i les tres meravelloses centrals nuclears que tenim, i que hem de conservar a futur. Hauríem de fer passos per a la seva pròrroga; és prioritari. Tenim l'oportunitat de ser líders”, va afegir el directiu d'Endesa.

En la seva intervenció, no va dubtar a repassar alguns projectes per al desenvolupament dels quals és imprescindible que Catalunya tingui més renovables i compti amb les centrals d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II en funcionament. Entre ells va anomenar la gigafactoria, i va ser clar respecte al que ha de fer el Govern: “Cal anar a buscar-los, evitar que vagin a un altre lloc”.

L'energia nuclear té una importància capital en la producció elèctrica a Catalunya, ja que suposa gairebé el 60 % de la llum que surt de les centrals catalanes. Malgrat això, i a la lentitud en el desenvolupament de renovables, el govern espanyol manté el calendari de tancament d'Ascó I per al 2030, d'Ascó II per al 2032 i de Vandellòs II per al 2035.

La creixent demanda elèctrica

L'electrificació de l'economia provoca que cada vegada s'hagi de produir més energia elèctrica. Països que han fet els deures amb les renovables, com és el cas de la majoria d'Espanya, ho poden cobrir amb eòlica i solar fotovoltaica, tot i que les nuclears defensen que sempre es necessitaran les seves centrals per donar seguretat i estabilitat al subministrament. Però per als territoris que no han fet els deures, els riscos de patir problemes de subministrament són molt més alts.

Els centres de dades i les factories d'IA són grans consumidors d'electricitat. Als Estats Units, que va diversos passos per davant d'Europa en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, ja estan construint petites centrals nuclears al costat de centres de dades per assegurar el subministrament energètic. Per tant, en un futur amb gigafactories, cotxes endollats i una electrificació cada vegada més gran de la vida domèstica, es necessitarà més producció.