La Generalitat ha donat llum verd aquest dimarts a una aportació de 57 milions d'euros per al Barcelona Supercomputing Center. Uns recursos que s'hauran de destinar a assegurar el lideratge tecnològic de Catalunya en l'àmbit de la computació d'alt rendiment. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que aquesta aposta massiva respondria a "la necessitat de consolidar una infraestructura científica d'excel·lència que situa el país a l'avantguarda de la recerca europea". El nucli de la inversió, aprovada en la reunió setmanal del Consell Executiu, es concentra en la citada partida.
Aquests fons donaran cobertura als compromisos adquirits en l'addenda al conveni de col·laboració entre el Ministeri de Ciència i Innovació, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La mesura arriba en un moment clau per al centre, que enfronta reptes tecnològics d'envergadura, com la posada a punt i operativa del supercomputador MareNostrum 5, una de les màquines de càlcul més potents d'Europa. Més enllà de la infraestructura física, la inversió està dissenyada per permetre al BSC-CNS afrontar la irrupció de dues tecnologies disruptives que redefineixen el panorama científic i industrial global: la computació quàntica i la intel·ligència artificial. Aquest fons suposa un impuls decisiu perquè el centre català es consolidi com a node de referència en l'estratègia europea per assolir l'autonomia tecnològica en aquests àmbits.
Neix un laboratori pioner per a les humanitats
Paral·lelament, el Consell Executiu ha autoritzat una subvenció directa de 3,25 milions d'euros per al període 2025-2029 amb l'objectiu de posar en marxa i consolidar el Laboratori especialitzat en Ciències Socials i Humanitats Computacionals (CSSH). Aquesta iniciativa, que s'allotjarà també al BSC-CNS, busca trencar barreres disciplines i crear un espai de trobada entre investigadors de ciències socials, humanistes i experts en computació d'alt rendiment i intel·ligència artificial. El nou laboratori es proposa esdevenir un referent internacional en l'aplicació de la supercomputació a àrees com la lingüística, la història, la sociologia o l'economia. Entre els seus objectius figura l'anàlisi de grans volums de dades textuals històriques, la modelització de fenòmens socials complexos o el desenvolupament d'eines d'IA per a la preservació del patrimoni cultural.
La doble inversió reflecteix una visió dual del BSC-CNS: per una banda, com a pilar de la recerca científica fonamental més exigent, i per l'altra, com a motor de transferència de coneixement amb un impacte tangible en la societat i l'economia. El Laboratori CSSH, en concret, té entre les seves missions explícites l'aplicació dels seus resultats de recerca per a la millora de les polítiques públiques i el desenvolupament socioeconòmic. Amb aquest moviment, la Generalitat no només reforça un dels seus actius científics més emblemàtics sinó que situa Catalunya en el mapa global de la recerca d'avantguarda, assegurant que el país juga en la lliga dels grans centres de computació mentre explora noves fronteres del coneixement en la intersecció entre la tecnologia i les humanitats.