Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) van subratllar aquest dimarts que l'educació financera "hauria de començar a una edat jove i continuar durant el cicle vital" i, per a això, van suggerir a les autoritats educatives incloure-la en els programes dels centres escolars.
Els Vint-i-Set van adoptar un document en el qual insten als organismes pertinents de cada país, siguin nacionals o regionals, a "considerar la integració de l'educació financera en els programes escolars amb l'objectiu de cobrir conceptes clau i adquirir formació rellevant perquè a la seva edat es preparin per al futur".
En la mateixa línia, suggereixen que els diferents actors del mercat financer participin en el desenvolupament de "programes digitals i tradicionals d'educació financera, materials escolars i activitats no escolars, inclosos jocs financers", sempre "respectant totalment" les competències educatives de cada país per al desenvolupament de currículums.
L'educació financera, argumenta el text, és "important per millorar el benestar dels ciutadans de la (Unió Europea) UE i la seva inclusió financera", mentre remarca que "les persones que són lletrades en assumptes financers prenen eleccions més ben informades sobre les seves finances i estan millor equipats per preparar-se i invertir de cara al futur, inclosa la seva jubilació i altres projectes".
"La cultura financera no només beneficia els individus sinó la societat en general, mentre augmentar l'educació financera pot tenir un impacte positiu en el nivell de confiança entre els ciutadans i les institucions financeres".
Per això, anima a desplegar "accions" que millorin la cultura financera de les societats europees, a través per exemple d'estratègies nacionals, campanyes de conscienciació, competicions o esdeveniments en què es proposa també que participin les entitats financeres.
Respecte a la població adulta, els ministres de Finances es comprometen a "abordar el problema dels baixos nivells d'educació financera" desenvolupant estratègies amb "atenció particular a les necessitats dels grups d'adults identificats com a menys lletrats o vulnerables" en aquest àmbit, entre ells les llars de rendes baixes o amb un nivell inferior d'educació bàsica, migrants i persones amb discapacitat.
De la mateixa forma, insten a atendre les necessitats en educació financera de població gran que està en situació de "risc social i solitud" o que se senten "menys còmodes amb els serveis financers digitals," el que els converteix en "especialment vulnerables" davant certs tipus de frau i exclusió financera.
També demanen de tenir en compte en el desenvolupament de les estratègies d'educació financera la desigualtat de gènere, visible en qüestions com la bretxa salarial, les menors rendes procedents dels estalvis o de la riquesa, els abusos financers, les menors pensions o la taxa de pobresa més elevada en edat de jubilació.