El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha presentat una nova edició de la seva enquesta de situació econòmica. Els economistes catalans identifiquen el dèficit fiscal amb l'Estat com el principal escull per a l'economia catalana, mentre la crisi de l'habitatge s'instal·la com a segon gran repte, superant en preocupació als aranzels. Un 63% dels economistes consultats demana que la Unió Europea fomenti la col·laboració publicoprivada per abordar el problema de l'habitatge.
Aquesta petició reflecteix una doble consciència: la crisi és d'una escala que requereix recursos i coordinació supraestatal, i els models basats exclusivament en la iniciativa pública o privada han resultat insuficients. La proposta apunta cap a fórmules innovadores de finançament, regulació i gestió del parc d'habitatge amb garanties públiques però amb l'eficiència del sector privat.
Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes, ha presentat una previsió "d'estabilitat" per a l'any 2026. El degà ha citat el creixement del consum intern, el bon comportament del mercat laboral i el dinamisme del sector serveis, juntament amb l'estabilitat de l'ecosistema industrial, com els pilars que permeten visualitzar aquest escenari.
A la vegada, el degà no ha eludit els reptes estructurals que poden condicionar aquesta trajectòria. Ha assenyalat àrees crítiques que necessiten una atenció immediata, com la modernització de les infraestructures, la necessitat de millorar la productivitat i l'escassetat de treballadors qualificats en sectors estratègics, un fet que ja està limitant el creixement en algunes indústries. "L'estabilitat no és sinònima d'estancament i per assegurar-la, cal abordar aquests factors que actuen com a obstacles del nostre potencial", apunta Puig de Travy.
La paradoxa política
Una de les dades més suggerents de l'enquesta és la baixa preocupació per la situació política en comparació amb les qüestions estructurals. Xavier Segura, director tècnic de l'estudi, ha destacat que l'actual context política de Catalunya es troba a la part baixa de la llista de preocupacions dels economistes. No obstant això, aquesta relativa tranquil·litat contrasta amb exigències molt concretes en polítiques públiques.
Quan es pregunta sobre les prioritats per a la transformació de l'Administració, els economistes són contundents: una aclaparadora majoria demana simplificar normes i processos burocràtics, mentre que altres reptes importants inclouen dissenyar serveis públics des de les necessitats ciutadanes, mantenir una atenció presencial garantida i avançar cap a una digitalització integral. Segura afegeix que hi ha una preocupació "notable, però no extrema" sobre la manca de pressupostos a la Generalitat.
L'enquesta també tracta la distribució dels beneficis del creixement econòmic català. Els principals beneficiaris percebuts són el sector financer, seguit de l'Estat i, en tercer lloc, els inversors. Aquesta percepció indica que, segons els mateixos economistes, el creixement no es tradueix prou en benestar compartit a escala social o en reinversió productiva en l'economia real.
La radiografia dels economistes catalans mostra una economia amb fonaments sòlids que permeten preveure una etapa d'estabilitat, però amb vulnerabilitats estructurals que poden limitar el seu potencial a llarg termini. El missatge és dual: d'una banda, reconeixement de les millores i la resiliència del teixit productiu; de l'altra, advertència clara sobre qüestions pendents que requereixen acords i voluntat política.
El fet que les dues grans urgències identificades, la fiscalitat i l'habitatge, tinguin una forta dimensió política i de relació amb altres administracions, indica que les solucions transcendeixen l'àmbit estrictament econòmic. Els economistes, així, semblen convidar a un debat més ampli: com construir consensos per abordar aquest fet crònic. L'enquesta del Col·legi d'Economistes no només descriu una realitat, sinó que llança una crida a l'acció coordinada i al diàleg constructiu entre tots els actors, des de les institucions europees fins a l'administració local, per transformar en prosperitat.