El 80% dels economistes catalans consideren que la governança de les administracions públiques a Catalunya té un impacte negatiu sobre el creixement econòmic, mentre que la meitat atribueixen aquesta mateixa incidència a la governança de les institucions en general. Així ho reflecteix una nova enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El sondeig evidencia una bretxa significativa entre la visió dels economistes i la de l'àmbit empresarial.

Mentre que el col·lectiu professional identifica la governança de les institucions com un factor limitador de l'activitat, només dues de cada deu persones del món empresarial comparteixen aquesta diagnosi. En aquest context, la percepció majoritària dels i les professionals de l'economia esdevé una crida a una actuació àgil per part de la Generalitat per revisar i implementar millors mecanismes de gestió, que permetin desbloquejar un potencial de creixement que, segons la visió dels experts, resta ofegat per llasts burocràtics i disfuncions organitzatives.

En línia amb la conjuntura actual, l'estudi del Col·legi reflecteix un augment de la preocupació per les dificultats d'accés a l'habitatge, que passa del 31% al 35% respecte del sondeig anterior. Aquesta evolució consolida l'habitatge com el tercer repte principal de l'economia catalana, només per darrere del dèficit fiscal i de la baixa productivitat, que també ha experimentat un increment significatiu en la llista de preocupacions dels economistes. D'acord amb els i les economistes, una part rellevant de la solució implica reforçar la seguretat jurídica, una opció que escull el 41% dels enquestats. Aquesta mesura implica modificar el marc legal actual i garantir l'aplicació eficient de les normes, de manera que els agents del mercat puguin operar amb certesa i previsibilitat. 

Altres mesures assenyalades inclouen la millora i ampliació de l'oferta de sòl (38%), la reducció de la burocràcia associada als projectes (36%) i la revisió de l'actual marc legal (35%), amb l'objectiu d'agilitzar el mercat i alleugerir les tensions existents. El conjunt de propostes dibuixa un consens entre els experts a l'hora d'identificar els colls d'ampolla que impedeixen que l'oferta respongui amb la rapidesa necessària a una demanda que no deixa de créixer. En aquest àmbit, la Línia Orbital Ferroviària no és percebuda com una prioritat per part dels i les economistes de la demarcació de Barcelona. La xifra, que se situa pràcticament en el punt mitjà de l'escala, indica que el col·lectiu no veu en aquesta infraestructura una solució immediata ni determinant per a l'actual crisi d'accessibilitat.

Estabilitat i un dèficit fiscal que no es difumina

En termes generals, la percepció sobre l'evolució de l'economia catalana es manté estable: el 47% dels enquestats considera que la situació és similar a la de fa un any, una dada pràcticament idèntica a la del sondeig anterior. Aquesta estabilitat en les expectatives contrasta amb la inquietud que traslladen altres indicadors, com ara el creixement de la preocupació per l'habitatge o per la baixa productivitat. El dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat (42%) continua sent la principal prioritat a abordar, per damunt del dèficit en infraestructures i comunicacions, que disminueix gairebé vuit punts respecte de l'anterior enquesta (del 45% al 37%). La persistència d'aquesta dada com a primera preocupació posa en relleu que, per als economistes, el finançament autonòmic continua sent l'assignatura pendent més urgent, molt per davant d'altres mancances materials.

Paral·lelament, juntament amb l'habitatge, la baixa productivitat és la preocupació que més creix, passant del 25% al 30%, una evolució que reflecteix la inquietud davant d'un model econòmic que no aconsegueix escalar en valor afegit. En coherència amb aquesta diagnosi, la meitat dels membres de l'entitat es mostra molt d'acord amb l'afirmació que el model econòmic català es basa en salaris reals baixos, mentre que un 37,5% hi està poc d'acord i un 5,2% gens d'acord. Aquesta dada, que interpel·la directament el debat sobre la qualitat de l'ocupació i la competitivitat per costos, apunta que els experts identifiquen una dependència excessiva de l'abaixament salarial com a factor de competició, en detriment d'una aposta per la innovació i l'eficiència.

Els pressupostos i la finestra del sector de la defensa

Els socis del Col·legi d'Economistes també s'han pronunciat sobre l'impacte econòmic dels acords assolits pel Govern amb ERC i els Comuns el mes de maig, que han permès l'aprovació recent dels pressupostos de la Generalitat. En aquest marc, les qüestions considerades més rellevants són la consolidació del traspàs de Rodalies i les inversions necessàries en el sistema ferroviari català (44%), la millora del finançament per reforçar els serveis públics (38%) i la preparació de Catalunya per a l'estratègia europea d'acceleració industrial (36%).

El suport a aquestes tres prioritats indica que els economistes valoren positivament aquelles partides que tenen un impacte directe sobre la competitivitat i la qualitat dels serveis bàsics. L'enquesta ha preguntat sobre la finestra d'oportunitats d'inversions que s'obre per al teixit empresarial català en els sectors de defensa, seguretat i espai, en un context d'augment de la despesa pública i la recerca d'autonomia estratègica derivades de la conjuntura geopolítica actual i del rearmament estructural global.

Els camps identificats amb més potencial de benefici són la ciberseguretat (48%), l'aeroespacial (41%) i la robòtica (39%). En una segona línia estan l'automoció (36,7%) i la biotecnologia (33,7%), el big data (26%) i les tecnologies quàntiques (24,5%). Aquestes dades dibuixen un mapa d'oportunitats en què el sector tecnològic i de defensa emergeix com un possible motor de diversificació per a una economia que busca nous nínxols de creixement més enllà dels sectors tradicionals.

En conjunt, l'enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya ofereix un retrat nítid d'una economia que navega en aigües estables però amb vents contraris. La governança pública, l'habitatge, la productivitat i el finançament autonòmic conformen un quadre de reptes que, segons la visió dels experts, requereixen respostes estructurals i no merament conjunturals per evitar que la inèrcia actual es tradueixi en una pèrdua de competitivitat a mitjà termini.