La jornada laboral de 37,5 hores setmanals no serà un objectiu inamovible en la negociació amb sindicats i empresaris que arrenca aquest dijous, segons assenyalen a ON ECONOMIA fonts del Ministeri de Treball. Malgrat que el PSOE i Sumar van fixar al document programàtic de Gobierno —España avanza. Una nueva coalición de Gobierno progresista— la reducció de la jornada laboral màxima legal a 37,5 hores setmanals, el Gobierno està disposat a estudiar-ho, si això permet que la reforma s'aconsegueixi mitjançant un pacte en el qual estiguin presents tant els sindicats com la CEOE, segons aquestes fonts.

El Ministeri de Treball vol evitar que es repeteixi el fiasco de la negociació del salari mínim interprofessional (SMI) de l'acord del qual es va quedar fora la patronal. Ja llavors, tant sindicats com la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, van comunicar públicament que estarien disposats a una pujada del 4% si a canvi se sumaven els empresaris. CEOE s'hi va negar i la pujada ha estat un punt superior, del 5%. Tant CC.OO. com UGT, els sindicats majoritaris que participen en el diàleg social amb el govern espanyol, han mostrat el seu interès que en l'acord de la jornada laboral també hi sigui la patronal, ja que la reducció legal de la jornada, encara que obligui les empreses, tindrà una aplicació diferent segons sectors i empreses, per la qual cosa s'ha de traslladar als convenis col·lectius.

Translació als convenis

Si la futura reforma de la jornada laboral es rubrica amb la firma d'empresaris i sindicats, serà molt més senzill la translació de la mesura als convenis. No obstant això, fora dels micròfons, ni els sindicats ni el Gobierno creuen que hi hagi voluntat de negociació per part de la CEOE, màxim després de la posició mantinguda durant la taula de l'SMI. Els sindicats i la mateixa Yolanda Díaz han ressaltat que la jornada mitjana pactada als convenis col·lectius pels empresaris està per sota de les 38,5 hores a què es pretén rebaixar legalment aquest any. Díaz va apuntar aquest dimecres que, de fet, la jornada mitjana dels assalariats és de 38,2 hores setmanals, coincidint amb un informe presentat aquest dimarts per CC.OO, que fixa la jornada mitjana en còmput anual en 1.748,57 hores, quan l'equivalència de 38,5 hores és de 1.758,16 hores, també per sobre de la pactada. No obstant això, la reducció a 37,5 hores beneficiarà 12 milions, incloent-hi els 2,5 milions que estan en l'SMI.

Antonio Garamendi, president de la CEOE, es va mostrar contrariat amb l'acord firmat per Sumar i PSOE, al·legant que no tenia sentit negociar amb els agents socials quan la decisió de reducció de la jornada a 37,5 hores ja estava presa pel Gobierno. Per això, des del Ministeri, llancen un missatge de "flexibilitat en les seves postures" en favor d'un acord de les tres parts. Garamendi va suavitzar unes setmanes més tard la seva postura inicial i es va obrir a la negociació si es podien introduir posicions diferents per sectors. Una idea que, segons va apuntar aquesta setmana Unai Sordo, secretari general de CC.OO., es duria a terme mitjançant la negociació col·lectiva, conveni a conveni.

L'acord programàtic del PSOE i Sumar estableix que la jornada mínima serà de 37,5 hores setmanals, però a partir d'allà considera que els agents socials puguin adaptar la nova jornada laboral a les peculiaritats de cada activitat: "Reduirem la jornada laboral màxima legal sense reducció salarial per establir-la en 37 hores i mitja a la setmana. La seva aplicació es produirà de forma progressiva, reduint-se fins a les 38,5 hores el 2024 i culminant-se el 2025. A partir de llavors es constituirà una taula amb els interlocutors socials que avaluï els resultats de la reducció i continuï avançant en la disminució de la jornada legal, tenint en compte les característiques dels diferents sectors d'activitat, l'evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques."

Control horari

Un dels punts més complicats de la negociació de la reducció de jornada és una revisió del control d'horaris, ja que s'ha demostrat que l'actual no és gaire eficaç. A més, com va destacar Mari Cruz Vicente, secretària d'Acció Sindical de CC.OO., la reforma data de 2019, i des d'aleshores, amb la covid pel mig, s'han produït profunds canvis en l'acompliment de les funcions, especialment amb el teletreball o l'aparició de treballadors expatriats, sense un lloc físic en el qual treballar. Però al marge de canvis normatius, es necessita una intervenció més gran de la Inspecció de Treball per a un control més exhaustiu. El que requerirà una dotació tant humana com tecnològica més important, segons els sindicats. Des de Treball assenyalen que entre nous inspectors ja en actiu i pendents d'incorporar-se, s'ha reforçat en 600 efectius i s'ha invertit molt en tecnologia.

Paral·lelament al control horari, es podrien posar sobre de la taula l'excés d'hores extraordinàries que es fan a Espanya, la meitat sense ser retribuïdes. Però això dependrà de les peticions que els agents socials plantegin a la taula. Les fonts de Treball confirmen a ON ECONOMIA que a la reunió d'inici de les negociacions d'aquest dijous no presentaran un esborrany previ, seguint les pautes d'anteriors negociacions, on primer s'escolta les posicions de partida d'empresaris i sindicats i després, les tres parts, presentaran els seus documents de negociació.