L'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) defensa que aquest dimarts no és quan finalitza el termini per reclamar les despeses de la hipoteca, ja que la sentència del Suprem del 23 de gener de 2019 "no és l'únic criteri que és a sobre de la taula". A més, entén que caldria sumar els dies corresponents per la suspensió de terminis que va provocar la pandèmia i encara falta per conèixer el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el tema.

En aquest context, l'associació pensa que el termini hauria de començar a córrer en el moment en què el jutge declara l'abusivitat de la clàusula de la hipoteca del consumidor. Asufin ha recordat que "pràcticament tot el que va firmar una hipoteca amb el seu banc abans de la Llei hipotecària de 2019 va haver d'afrontar la factura del notari, gestoria, registre i taxació".

Sobre aquest tema, el Tribunal Suprem (TS) va establir doctrina, declarant abusiva aquesta clàusula i establint la devolució del 50% de les despeses notarials i la totalitat de la resta. Tanmateix, la qüestió que va quedar sense resoldre és la del termini per reclamar unes quantitats que oscil·len entre 1.500 i 3.000 euros de mitjana.

El TJUE ha de resoldre: dos escenaris possibles

És precisament aquest interrogant el que ha de resoldre el TJUE, al qual l'Alt Tribunal espanyol va plantejar dos escenaris possibles. El primer assenyala que el dia inicial del termini de prescripció sigui el de la sentència que declara la nul·litat de la clàusula, és a dir, fins que no hi ha un pronunciament per part d'un jutge, no començarien a córrer els terminis.

D'altra banda, el segon escenari contempla que el dia inicial sigui la data de les sentències del TS que van fixar doctrina jurisprudencial sobre el tema o la data de les sentències del TJUE que van declarar que l'acció de restitució podia estar subjecta a un termini de prescripció.

Aquest últim supòsit és el que plantejaria que els cinc anys de prescripció es complissin aquest dimarts, encara que en aquest cas, caldria sumar 82 dies més per la suspensió judicial que va plantejar la pandèmia, assenyala Asufin. En canvi, l'associació subratlla que si el termini de prescripció comencés a córrer a partir de les sentències de la justícia europea (9 de juliol i 16 de juliol de 2020) donaria com a resultat sumar 82 dies al 9 de juliol o el 16 de juliol de 2025, respectivament.