Quan es va acostant la campanya de la Renda, comencem a pensar quines despeses podem desgravar i quines no. Les despeses mèdiques de vegades són una incògnita, i les de l'odontòleg encara més. Aclarim els teus dubtes al respecte i et diem si es poden incloure les despeses de dentista en la declaració de la renda. Sobre la deducció de les despeses del dentista, segons la normativa sobre l'Impost de la Renda de les Persones Físiques i el criteri en vigor de l'Agència Tributària, es dedueix que les despeses derivades d'assegurances mèdiques privades i factures del dentista no es poden deduir de la declaració de la Renda. Tampoc són deduïbles les despeses d'altres especialistes com psicòlegs, logopedes o fisioterapeutes. Però compte, aquestes despeses no són deduïbles en el tram estatal.

Pots deduir-te les despeses del dentista en un altre tram?

A nivell estatal, no pots deduir les despeses del dentista en la teva declaració de la renda, però hi ha algunes comunitats autònomes en les quals sí que hi ha deduccions relacionades amb aquests costos, i per tant sí que podràs deduir-los en la teva declaració, però només pel que fa al tram autonòmic. Les comunitats autònomes que sí que accepten que la teva factura del dentista sigui una despesa deduïble (com a despeses relacionades amb la cura de la salut) són 2:

Cantabria

Aquí podràs deduir el 10 % dels honoraris abonats a professionals per serveis sanitaris i de salut dental, sempre fins a un màxim de 500 euros en tributació individual i 700 si és conjunta, però ha de complir un requisit: que la suma de la base imposable general i la base imposable de l'estalvi no superi els 22.946 euros en tributació individual o els 31.485 euros en tributació conjunta.

Canàries

A les Canàries podràs deduir fins al 12 % de les despeses abonades per a la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties i de salut dental, fins a un màxim de 600 euros en tributació individual i 700 euros en cas de discapacitat igual o superior al 65 %. Si feu la declaració de la renda de manera conjunta, el límit és de 840 euros a l'any, que ascendeixen a 940 euros si el contribuent té una discapacitat igual o superior al 65 %. En qualsevol cas, la base imposable general i la base imposable de l'estalvi no poden superar els 42.900 euros en tributació individual o els 57.200 euros si és conjunta.

País Valencià

En aquesta regió, els contribuents poden beneficiar-se d'una deducció del 30 % de les despeses derivades de la salut bucodental, sempre que el tractament no tingui una finalitat purament estètica. És important tenir en compte que aquest avantatge fiscal compta amb un topall màxim de 150 €, un límit que es comparteix de manera conjunta amb altres deduccions de salut, com les despeses d'òptica o de salut mental.

Com ja hem explicat i acollint-nos a la llei, aquestes despeses no són deduïbles i per això un assalariat no pot descomptar en la seva declaració de la renda els diners que ha gastat en tractaments dentals, excepte, és clar, en les 2 comunitats autònomes citades anteriorment. Pel que fa als autònoms, les despeses d'odontologia (que inclouen serveis com revisions, endodòncies, extraccions, neteges bucals, ortodòncies) no són deduïbles perquè no es consideren “afectes de manera indissoluble a l'activitat econòmica”.

Una situació en la qual sí que es podria considerar lligat a l'activitat econòmica seria el cas d'actors, actrius i models (sempre que estiguin donats d'alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), perquè la seva imatge en aquest cas sí que influeix directament en el seu flux de treball. No obstant això, Hisenda no els accepta perquè considera que, de fer-ho, hauria d'acceptar també altres despeses d'especialistes com estètica o nutrició. Encara que no siguin despeses deduïbles, el que sí que és important és comptar amb una bona assegurança dental, ja que estaràs cobert sempre davant d'imprevistos desagradables.