En un moviment dirigit a reforçar els pilars de l'Estat del Benestar i a reparar un deute històric amb la cura informal, la Seguretat Social ha ampliat significativament l'accés a la pensió d'orfandat. Aquesta pensió està cridada a convertir-se en un salvavides per a milers de persones, principalment dones, que van dedicar anys de la seva vida a atendre familiars en situació de dependència, truncant amb freqüència les seves carreres professionals i quedant en una situació d'extrema vulnerabilitat després de la mort de la persona atesa.

Fins ara, el sistema de pensions contributives deixava fora aquests cuidadors si no assolien els períodes de cotització requerits, un escenari comú en aquells que van abandonar el mercat laboral per dedicar-se a la cura. La reforma, emmarcada en una reinterpretació i aplicació més social de l'article 224 de la Llei General de la Seguretat Social, corregeix aquest buit legal.

Ja no s'exigeix una carrera de cotització completa al cuidador, sinó que es prioritza la seva situació de necessitat i el vincle de cura demostrat. La mesura no és una pensió universal, sinó un paraigua dirigit a un perfil molt específic i vulnerable. Per accedir al subsidi, els sol·licitants han de complir uns requisits estrictes que, precisament, defineixen la figura del "cuidador familiar sense ingressos":

-Tenir més de 52 anys.
-Haver conviscut amb el progenitor difunt i haver estat el seu cuidador principal de manera efectiva durant, almenys, els dos anys immediatament anteriors a la defunció. 
-No superar el salari mínim interprofessional (SMI) en els seus ingressos anuals, és a dir, no percebre més de 16.576 euros anuals.
-No estar percebent cap altra prestació pública de la Seguretat Social.

«En definitiva, es prioritza les persones que van donar suport a les cures familiars, sovint en l'ombra, i que avui no tenen cap xarxa d'ingressos. És una qüestió de justícia social», expliquen fonts del Ministeri d'Inclusió. El difunt, per la seva banda, sí que ha d'haver cotitzat un mínim de 15 anys a la Seguretat Social. A més, si la mort es va produir per malaltia comuna, s'exigeixen 500 dies cotitzats dins dels cinc anys immediatament anteriors a la defunció. Aquest últim requisit no s'aplica en cas d'accident, sigui o no laboral.

La quantia de la prestació es calcula com el 20% de la base reguladora del progenitor difunt. No obstant això, la llei estableix uns imports mínims garantits per evitar percepcions testimonials. Així, la pensió d'orfandat simple no baixarà de 267,50 euros al mes (3.745 euros anuals en 14 pagues), mentre que en els casos d'orfandat absoluta (quan el fill queda orfe de pare i mare), el mínim ascendeix a 930 euros mensuals (13.020 euros l'any en 14 pagues).

La reforma és especialment sensible amb la discapacitat. La normativa contempla de forma diferenciada les persones amb una incapacitat permanent absoluta, gran invalidesa o amb una discapacitat reconeguda igual o superior al 33% abans de la defunció del progenitor.

Per a aquest col·lectiu, les condicions es flexibilitzen notablement: poden continuar percebent la pensió d'orfandat més enllà dels 25 anys i fins i tot superats els 52, sense que se'ls exigeixi haver exercit com a cuidadors directes. Això crea, a la pràctica, dues vies d'accés paral·leles: una per a cuidadors majors de 52 anys sense discapacitat, i una altra per a persones amb discapacitat, reconeixent així la diversitat de realitats familiars i les dificultats afegides per a la integració laboral.

Els interessats poden presentar la sol·licitud a qualsevol oficina de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o a través de la seu electrònica. El termini reglamentari és de 90 dies des de la defunció, tot i que si es presenta fora de termini, la prestació es reconeix amb efectes retroactius de fins a tres mesos anteriors. Per agilitar el procés, és crucial anar-hi amb la documentació preparada: el formulari oficial, DNI/NIE, certificat de defunció, llibre de família, certificat d'empadronament que acrediti la convivència, informe d'ingressos i vida laboral, i, si és el cas, el certificat de discapacitat.

Pel que fa a la compatibilitat, la pensió pública es pot compaginar amb indemnitzacions d'assegurances privades, sempre que provinguin d'orígens diferents i no se solapin en el seu objecte. Així mateix, en situacions en què incapacitat o la defunció derivin de negligència o manca de mesures de seguretat, els afectats tenen la porta oberta a reclamar compensacions judicials addicionals per danys i perjudicis.

En resum, aquesta ampliació de cobertura representa un canvi de paradigma. Evita deixar enrere una generació de cuidadors, majoritàriament dones, que van sacrificar la seva autonomia econòmica pel benestar de les seves famílies. En garantir un ingrés bàsic en la seva vellesa, el sistema no només repara una injustícia, sinó que reforça la seva pròpia legitimitat com a pilar d'una societat que cuida els qui van cuidar.