Un joc de malabars. El màxim responsable de la regulació i el control de la banca espanyola, Pablo Hernández de Cos, el governador del Banc d'Espanya, no ha volgut comentar la que, sens dubte, és la notícia econòmica més important des de principi d'any: l'intent del BBVA d'aconseguir el Banc Sabadell. Tanmateix, De Cos considera necessari establir quin seria el grau òptim de concentració bancària atès l'increment de fusions dels últims anys al mercat financer espanyol. "Ni puc ni he de fer comentaris sobre una potencial operació que involucra dues entitats significatives. Mai els supervisors no parlem d'entitats individuals i no ho faré en aquesta ocasió", ha declarat aquest dimarts el governador sobre l'intent de fusió del BBVA, en la qual ha estat la seva última compareixença en el Congrés, ja que el proper juny finalitza el seu mandat.

Ara bé, el responsable de la banca espanyola considera "evident" que en l'economia espanyola s'ha produït un increment del nivell de concentració en el sector bancari, que "abans se situava per sota de la mitjana d'Europa i ara el supera". Per aquesta raó, De Cos considera que estem "en un bon moment per fer-li atenció a quin és el nivell òptim".

"No tinc avui una resposta, però crec que és important analitzar-ho. És una qüestió que cal analitzar", ha subratllat durant la seva compareixença, en resposta a la portaveu d'ERC, Inés Granollers, que li ha traslladat la seva "preocupació pel nivell de competència en el sector bancari". El governador ha dit a la diputada que el nivell de competència correspon analitzar-ho a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i que el que a ell la preocupa és que el nivell de concentració sigui molt elevat, informe Efe.

També ha apuntat que per avançar cap a una unió bancària, les fusions transfrontereres serien una manera de fer-ho i que en aquest context el mercat rellevant ja no seria exclusivament el domèstic, per la qual cosa caldria incorporar-lo a l'anàlisi. Per la seva part, el portaveu de Sumar en la Comissió d'Economia, Carlos Martín, ha opinat que, més que la concentració, el que hauria de preocupar és la “mida” de les entitats de crèdit a Espanya, que ha considerat una “anomalia” a la UE, i ha advocat per posar un límit a aquesta mida en percentatge sobre el PIB.