La indústria de l'alimentació a Espanya va tancar l'any 2023 impactada econòmicament per la inflació, els factors climàtics —com la sequera— i les tensions geopolítiques. Una situació que ha minvat el teixit empresarial del territori, compost especialment per petites i mitjanes empreses, amb pocs o cap treballador en plantilla. Així, la indústria alimentària va tancar l'exercici amb 28.335 empreses, 1.824 menys que no pas el 2022, la majoria pimes.

Segons es desprèn del recent Informe Econòmic del 2023 elaborat per la Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB), del total d'empreses que van cessar la seva activitat l'any passat, 1.763 van ser les de dimensions més reduïdes. Es tracta d'empreses sense assalariats i d'entre 1 i 9 assalariats en plantilla. Una situació lògica per a un sector que té un teixit empresarial format en un 96% per pimes, de les quals un 17,9% són empreses sense treballadors en plantilla i un 59,9%, empreses amb un màxim de 9 treballadors.

Les causes principals d'aquesta desacceleració van ser l'impacte de la inflació i la concentració empresarial més gran que s'ha produït a la indústria. "El sector manté la tendència cap a la concentració, però no esmorteeix l'impacte sobre el teixit empresarial, amb un descens del nombre de pimes per la situació inflacionària", diu l'informe.

El difícil accés per a les pimes fa desaprofitar el PERTE agroalimentari

En aquest sentit, el director general de FIAB, Maurici García de Quevedo, va explicar durant la presentació de l'estudi que aquest procés de concentració ajuda el sector "a ser més fort, però les petites empreses pateixen". En qualsevol cas, la realitat continua sent que el sector està format especialment per petites empreses, la qual cosa ha perjudicat la indústria de l'alimentació a l'hora d'accedir als fons dels primers PERTE agroalimentaris.

En aquest sentit, FIAB reclama al govern espanyol més flexibilitat per a la segona convocatòria dels PERTE, ja que dels 510 milions d'euros de la primera convocatòria, tan sols es van gastar 183 milions d'euros a causa de l'excessiva burocràcia i la necessitat de presentar projectes amb consorcis d'agrupacions.

"Van ser uns PERTE molt complicats i difícils perquè hi poguessin accedir les pimes", va recalcar la directora de finances de FIAB, Karina Pereira. És per això que Pereira va reiterar que de cara a aquesta segona convocatòria, dotada amb 300 milions d'euros, l'Executiu en faciliti els processos i la faci "més flexible" i amb "menys burocràcia".

Així mateix, FIAB destaca la importància que les empreses disposin d'un marc regulador i fiscal estable, per incentivar la seva capacitat inversora. "Això repercutirà en un avenç més ràpid de les seves polítiques, tant d'innovació com de sostenibilitat, per afrontar un futur per als aliments i les begudes amb més garanties", assegura la patronal alimentària.

L'ocupació de la indústria alimentària millora les seves xifres

Malgrat la caiguda del nombre d'empreses a la indústria, l'ocupació ha continuat creixent. El sector ha continuat millorant les seves xifres, i ha registrat un avenç en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social del 2%, fins als 463.900 llocs de treball directes, davant els 454.800 registrats el 2022. Les xifres suposen un ritme de creixement per sobre de la resta de la indústria manufacturera, que creix a l'1,5%.

En total, el 38,2% de les persones que treballen a la indústria alimentària són dones, gairebé 10 punts per sobre de la mitjana de la indústria manufacturera. Destaca l'ocupació femenina en àrees com les de Recerca i Desenvolupament (R+D), on ja ha assolit el 49,3%. Quant a les perspectives per al 2024, García de Quevedo es va mostrar positiu amb factors com la inflació i l'abaratiment dels preus energètics, tot i que encara veu moltes incerteses, especialment en el context internacional.

Una conjuntura que ha fet descendir la producció el 2023 —any marcat pels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient— per la seva relació amb les cadenes de subministrament i l'evolució dels costos, a més de les conseqüències sobre el trànsit marítim. Fets que, juntament amb l'augment dels tipus d'interès, han perjudicat el consum i la capacitat inversora de les empreses, fet que n'ha ajornat les estratègies enfocades al creixement del sector.