Els contribuents hauran de dur a terme la declaració de la renda a Espanya segons la seva residència. Per tant, a l'hora de fer la declaració, s'haurà de determinar on es troba la residència fiscal de la persona física que declararà l'IRPF. S'entén que una persona física és resident a Espanya quan romangui més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol o que es trobi a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de forma directa o indirecta. En cas de complir una d'aquestes condicions, es considerarà resident fiscal al país i tindrà l'obligació de tributar a Espanya per la seva renda mundial, la qual cosa significa que haurà de presentar la seva declaració amb els ingressos obtinguts a qualsevol part del món.

Renda mundial

Malgrat l'obligació de tributar per les rendes mundials, els contribuents amb ingressos a l'estranger hauran de tenir en compte els convenis firmats entre Espanya i el país d'origen de les rendes. Aquests acords es firmen amb l'objectiu d'evitar la doble tributació pels mateixos ingressos.

Si la renda estrangera procedeix d'un país amb el qual Espanya ha subscrit un conveni per evitar la doble imposició internacional, cal anar a les disposicions del conveni per conèixer la potestat tributària sobre la mateixa i, si s'escau, les mesures aplicables per pal·liar la doble imposició. Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cada una d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant: en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent; en altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i, finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda, però amb l'obligació, en general, per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició.

Doble imposició

En general, en cas de doble imposició, correspondrà a Espanya com a país de residència arbitrar aquestes mesures, consistents normalment a l'aplicació d'una deducció. En determinats casos, el conveni pot disposar una exempció de la renda al país de residència, si bé amb aplicació de progressivitat, el que suposa que la renda exempta s'afegeix a la resta de rendes per calcular el tipus de gravamen aplicable a la resta de les rendes. Quan algun conveni resulti aplicable, sempre és necessari consultar el conveni concret.

Per contra, si una renda estrangera procedeix d'un país amb el qual no hi ha conveni per evitar la doble imposició internacional, aquesta renda tributa a Espanya. Si aquesta renda és gravada també a l'altre país, el contribuent podrà aplicar la deducció per doble imposició internacional prevista a l'article 80 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF.

Rendiment de feina

La situació més habitual d'un contribuent és que hagi guanyat diners a l'estranger i, per ser resident espanyol, hagi de declarar-ho a la renda com si l'hagués dut a terme aquí. Tanmateix, en aquesta situació també hi ha dues excepcions: que les feines hagin estat fetes en una empresa o entitat que no té la seva residència a Espanya o en un establiment que estigui situat de forma permanent a l'estranger i que el territori on s'hagin dut a terme els esmentats treballs ja apliqui un impost similar a l'IRPF espanyol, sempre que aquest país no hagi estat declarat paradís fiscal. Cal tenir en compte que l'exempció té un límit màxim de 60.100 euros anuals.

Finalment, el període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Per tant, una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural, ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.