A partir d'aquest any, el govern espanyol permet compatibilitzar el subsidi per a ms grans de 52 anys, que gestiona el SEPE, i l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que depèn de la Seguretat Social, si es compleixen determinats requisits. Amb això es pretén protegir un col·lectiu de certa edat sense feina estable.

Què és el subsidi per a més grans de 52 anys?

Es tracta d'una ajuda no contributiva dirigida a persones aturades que:

  • Tenen 52 anys d'edat o més.
  • Han esgotat la prestació contributiva per atur o es troben en atur legal des de l'1 de novembre de 2024.
  • Han cotitzat almenys 15 anys (incloent un mínim de 6 anys per atur i 2 dins dels últims 15 anys).
  • No disposen d'ingressos que superin el 75% del Salari Mínim Interprofessional (SMI)

Aquest subsidi està calculat com el 80% de l'IPREM, que per a 2025 equival a uns 480 euros mensuals. A més, cotitza per jubilació amb una base del 125% de la mínima, fet que ajuda a mantenir els drets futurs de pensió.

L'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) és un índex de referència a Espanya que s'utilitza per determinar l'accés a diversos ajuts, subsidis i beneficis socials, com a beques, subvencions, el subsidi d'atur i l'assistència jurídica gratuïta.

Què és l'Ingrés Mínim Vital (IMV)?

L'IMV és una prestació no contributiva gestionada per la Seguretat Social amb l'objectiu de garantir un nivell mínim d'ingressos a les llars en situació de vulnerabilitat. L'import varia segons el nombre de membres de la unitat de convivència i els seus ingressos. Per a 2025, la renda garantida per a una persona sola és de 658,81 euros al mes. Si la suma d'ingressos (per exemple, el subsidi) és inferior, l'IMV cobreix la diferència; si és igual o superior, no hi ha dret a aquesta prestació.

Es poden cobrar els dos alhora?

El SEPE i la Seguretat Social permeten cobrar el subsidi de més grans de 52 anys i l'IMV sempre que es compleixin certs requisits:

  • Ingressos personals i del nucli familiar: No han de superar els llindars establerts pel SEPE (75% del SMI) ni els fixats per l'IMV.
  • Situació laboral: El sol·licitant ha d'estar aturat (total o parcial) i registrat com a demandant d'ocupació.
  • Cotització prèvia: En els subsidis, es requereix haver cotitzat com a mínim 6 anys.
  • Unitat de convivència: Pel que fa a l'IMV, es tenen en compte els ingressos i situació de les persones que conviuen en el nucli familiar.

Els dos organismes governamentals realitzen càlculs per ajustar l'ajuda: la Seguretat Social resta al llindar de l'IMV els ingressos (inclòs el subsidi) i paga la diferència. Per exemple:

  • Subsidi: 480 €/mes.
  • IMV assegurat per a persona sola: 658,81 euros/mes.
  • IMV a rebre: 658,81 – 480 = 178,81 euros/mes,

Per percebre el subsidi + IMV, la renda total no ha de superar el 75% del SMI (888 €/mes). Per als que viuen sols, no hi ha problema si es compleix aquesta regla: 4480 + 178,81 = 658,81 < 888, però aquests càlculs poden variar en funció de les comunitats.