El 44,44% dels economistes catalans valoren negativament l’acord programàtic per formar govern al que van arribar PSOE i Sumar sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense rebaixa salarial. Hi ha, però, un 30,74% que creu que és positiu, mentre que un 19,81% es mostra neutral. El 5% restant no respon aquesta qüestió.

Així ho indica l’Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya que va presentar aquest dijous el seu degà, Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l’estudi, Xavier Segura. En roda de premsa, Puig de Travy va indicar que “tothom vol tenir una reducció de la setmana laboral, però, per això, s’ha d’incrementar la productivitat”. Va afegir que “un país que no millora la productivitat no tira endavant, i no estem avançant”. I va recordar que hi ha països que compten amb un consell nacional de productivitat, inexistent a Espanya.

De l’anàlisi de les respostes obtingudes segons el sector d’activitat, resulta que els economistes catalans que veuen la reducció de la setmana laboral de manera més positiva són els que estan vinculats al sector de la construcció, seguits dels de la docència i la recerca. Per contra, els que la valoren més negativament són que estan vinculats als serveis a empreses i particulars, així com els del sector del comerç.

Millor percepció de l’economia catalana que de l’espanyola

Pel que fa a les grans dades de l’enquesta, el 35,37% considera que l’economia catalana està millor ara que fa un any, el 37,59% creu que està igual, mentre que el 24,63% pensa que està pitjor. L’índex de confiança dels economistes se situa a la tardor en un nivell del 5,38 (5,36 a la primavera) per a l’economia catalana i del 5,24 per a l’economia espanyola (5,17 a la primavera).

La previsió és que l’índex per a l’economia catalana baixi una mica d’aquí a final d’any per situar-se en el 5,34, mentre que per a l’economia espanyola la previsió és que se situï a final d’enguany en el 5,18, també per sota de l’actual.

Els principals problemes de l’economia catalana, en opinió dels enquestats, són actualment la inflació i els costos de producció(44,26%), el dèficit fiscal amb l’Estat (43,70%) i les infraestructures i comunicacions (32,96%), els mateixos que van aparèixer a l’enquesta de la primavera, però ara amb una molt menor intensitat pel que fa a la inflació.

Sobre l’impacte negatiu que pot tenir per a l’economia catalana l’augment actual de preus i costos, el 19,1% dels enquestats es mostra molt preocupat. Aquest percentatge, però, és ara molt inferior al de l’enquesta de fa un any (38,4%).

Impacte de la sequera

Sorprenentment, la sequera apareix en quarta posició (28,89%), però això s’explica perquè l’enquesta es va tancar a principis de desembre quan encara no s’havien fet tan evidents les seves amenaces sobre l’economia. En aquest sentit, el CEC va informar que ha posat en marxa juntament amb el Col·legi d’Enginyers un observatori de l’aigua. Puig de Travy va criticar la manca d’actuacions de l’administració en el passat.

Àngel Hermosilla, secretari general, va apuntar que “no és un problema que es resolgui d’avui per demà”. Va indicar que treballaran sobre propostes de futur basades en tres eixos: governança, voluntat de col·laboració publicoprivada i consens.

Prediccions sobre política monetària

Els economistes catalans van predir amb encert els moviments que adoptaria el Banc Central Europeu. Així, abans que anunciés que mantindria els tipus d’interès, el 70,93% dels enquestats ja va pronosticar que adoptaria aquesta decisió, mentre el 17,59% creia que els baixaria i el 9,63% que els tornaria a apujar.

Peatges d'autopista

Respecte l’acord al que van arribar la Comissió Europea i el Govern espanyol de substituir la reintroducció dels peatges en vies d'àmplia capacitat per l'ampliació del transport ferroviari de mercaderies, gairebé la meitat dels economistes enquestats (48,33%) ho valora positivament, mentre un 22,04% és de l’opinió contraria. La resta o bé la considera neutral o no expressa opinió.

Pel que fa a la previsió que ha fet l’FMI de creixement d’un 1,7% del PIB de l’economia espanyola el 2024, un 39,26% dels economistes catalans creu que efectivament serà d’aquest ordre, mentre que un 33,89% preveu que serà menor i un 22,22% crea que serà superior.  

Sobre les mesures anticrisi aprovades pel govern espanyol per combatre la inflació el 2023, de cara al 2024 la gran majoria dels enquestats (62,96%) opina que s’haurien de revisar, mentre que un 25,56% creu que s’haurien de mantenir igual i un 8,15% pensa que s’haurien de suprimir. El Govern central va aplicar el desembre de l’any passat una rebaixa l'IVA del 4% al 0% als aliments de primera necessitat, va acorda una ajuda de 200 euros per a les famílies amb rendes de fins a 27.000 euros i va perllongar la rebaixa dels impostos a l’electricitat i el gas. A sobre, va revaloritzar les pensions un 8,5%.

Política energètica

De les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya en matèria energètica, els economistes catalans han valorat molt positivament mesures com la d’afavorir la implantació de plaques fotovoltaiques als edificis públics, la d’instar al govern a facilitar l’accés dels projectes d’energies renovables a la xarxa i la de garantir el control de preus del subministrament elèctric. Per contra, les que han valorat més negativament han estat la d’oposar-se als projectes de diverses línies de molt alta tensió i la d’instar al govern a complir el calendari de tancament de les centrals nuclears.

Aquestes enquestes de Situació Econòmica del CEC es fan des del 2001 i es realitzen tres cops l’any: primavera, tardor i hivern.