"Per primera vegada en la història, Barcelona posa límits als creuers". Així ho va afirmar l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, del 17 de juliol, el dia que l'Ajuntament i el Port de la ciutat van firmar un protocol per reduir les terminals de creuers de 7 a 5. Barcelona afronta aquesta reducció des d'una posició líder a Europa (primer port per nombre de creueristes, per sobre del port romà de Civitavecchia) i sisè al món en moviments de passatgers. Amb un augment dels visitants que entren pel port que no ha parat de créixer fins als 3,6 milions el 2024, amb un augment del 2,4% respecte a l'any anterior, encara que el romà va augmentar el seu número el 4,3%. Encara que aquest any l'increment es dispara al 15,7%. Només hi ha cinc ports al món per davant de Barcelona, tots ells del Carib.

El professor Daniel Imbert-Bouchard creu que Barcelona "no pot créixer indefinidament", però calcula que els efectes de la reducció de terminals no es notaran de manera immediata. El 2024, Barcelona es va situar com a sisè port de creuers del món amb 3.655.981 moviments de passatgers, segons dades del Port que segueixen l'estàndard internacional. Es tracta d'un creixement del 2,4% respecte a l'any anterior, per sota dels principals ports d'Europa.

En l'àmbit mundial, per davant de Barcelona hi ha cinc ports caribenys: el de Miami, en Florida (EUA), és el més transitat del món quant a creueristes, segons ha confirmat l'ACN, amb 8,2 milions entre octubre del 2023 i el setembre del 2024. De fet, el port utilitza el lema "Cruise Capital of the World" (la capital mundial dels creuers) i va sumar un 12,8% més d'afluència que en el mateix període de l'any anterior. El port Cañaveral, també en Florida, és el segon del món, amb 7,6 milions d'usuaris (+11,8% d'augment el 2024); després d'ells, Nassau (Bahames), amb 5,6 milions el 2024 (+26% respecte al 2023) i el de Cozumel (Mèxic), que va sumar 4,6 milions l'any passat (+13%). El d'Everglades, també en Florida (EUA), ocupa el cinquè lloc mundial (4 milions).

Europa

A Europa, el lideratge de Barcelona és, no obstant això, amenaçat pel de Civitavecchia (Roma) amb 200.000 creueristes menys. Després d'aquests dos es col·loca Southampton (Anglaterra) amb 3 milions de passatgers l'any passat (+15,4% anual), que lidera el nord del continent. Enel Mediterráneo, Marsella, a la Costa Blava francesa, és quarta amb 2,4 milions (-5,6%), i Palma de Mallorca, cinquena (1,8 milions i un descens del 3%). El conjunt dels ports de les Illes Balears suma dos milions i mig de creueristes, per sota dels 3,2 milions de la suma de ports de les Illes Canàries.

Els ports de Nàpols (1,7 milions), el Pireo, a Atenes (gairebé 1,7 milions), Gènova (1,5 milions), Santorín (1,35 milions) i Hamburg (1,3 milions) completen el 'top 10' europeu. Mykonos (1,29 milions) i Kiel (1,2 milions) tanquen la llista dels ports que van superar el milió de creueristes l'any passat. En conjunt, unes quaranta ciutats van rebre més de mig milió de passatgers, segons dades oficials de cada autoritat i de l'associació de ports creueristes mediterranis MedCruise, que situa també Barcelona –un dels seus ports associats– en primer lloc del rànquing amb 3,6 milions de passatgers, en la línia de les dades que proporciona el Port.

Posició estratègica

Daniel Imbert-Bouchard, professor el CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy, un centre adscrit a la UB, assenyala els factors que fan de Barcelona el primer port de creuers d'Europa. D'una banda, la rellevància turística de la ciutat i la seva posició a la Mediterrània, factors a què se sumen la seva connexió amb l'aeroport i altres xarxes de comunicació amb la resta de l'Estat i del continent i la infraestructura que s'ha creat els últims anys al voltant dels creuers. A més, Imbert-Bouchard destaca que el port és molt més a prop de la ciutat que en el cas altres capitals, com per exemple els de Roma i Atenes.

Per la seva part, el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), Alfredo Serrano, destaca l'atractiu turístic de la capital catalana i la bona connectivitat aèria amb els Estats Units. "Es produeix una relació simbiòtica. Els creuers van començar a anar a Barcelona, això va millorar la connectivitat amb Nord-amèrica, la qual cosa ha fet que vinguessin més americans i les aerolínies a obrir més i més rutes," explica en declaracions a l'ACN. A més, Serrano pronostica que amb la futura ampliació de l'aeroport del Prat es podria repetir el fenomen amb l'Orient Mitjà.

Alentiment del creixement

No obstant això, dels grans ports mundials, el de Barcelona va registrar l'any passat el menor creixement l'any passat, però també respecte del romà, que escurça distàncies. La instal·lació italiana ha estat la segona els últims anys, sumant 3,45 milions de passatgers l'any passat, però amb un augment de passatger del 4,3%, davant el 2,4% de Barcelona. Alguns mitjans locals italians s'han fet eco de l'anunci de reducció de terminals a la capital catalana i apunten que això pot col·locar Civitavecchia com a líder del sector a escala europea en el futur.

De fet, el director de CLIA apunta al port italià com el principal competidor de Barcelona. "Evidentment, Roma també és una ciutat amb enormes atractius turístics", recorda Serrano, malgrat que -puntualitza- no té la mateixa connectivitat aèria amb els Estats Units que Barcelona.

El ritme de creixement del port barceloní l'any 2024 passat també va ser inferior respecte a altres ports. Livorno (Itàlia), Heraklion (Grècia) o Warnemünde (Rostock, Alemanya) van registrar increments anuals de més del 25%, mentre que només una desena dels 40 ports principals van tenir menys passatgers que el 2023.

Millora el 2025

No obstant això, el 2025, les instal·lacions de Barcelona estan creixent amb molta més força, un 15,7% més de moviments de creueristes durant els primers sis mesos de l'any, i ja en suma 1,7 milions. Encara que, segons fonts del port, aquestes xifres "no reflecteixen la xifra real de creueristes que arriben a la ciutat", que la situen en 1.002.077 visitants en el mateix període, un 13% anual més. Aquesta última dada surt d'un nou sistema de càlcul del Port de Barcelona amb Turisme de Barcelona, que "homogeneiza" els registres, segons van explicar el mes de juny. El creixement d'aquest any, malgrat ser destacable, no arriba als nivells del conjunt de les Illes Balears (+29% fins a l'abril), dels de la província de Las Palmas (+63,1% fins al març) o dels de la província de Santa Cruz de Tenerife (+34,9% fins al juny). La capital catalana està a nivells de creixement similars a Palma, i inferiors a ports com a Escull i el de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, a les Canàries.