Els francesos, tradicionalment, es queixen de tenir molts impostos i, de fet, juntament amb els nòrdics són dels qui en tenen més. Ara bé, proporcionalment al que es paga en aquest país, amb d'altres de la Unió Europea com Espanya o Itàlia, les mesures socials que s'apliquen a la fiscalitat són proporcionalment molt més grans. Repassem les més importants.

Atur

D'entrada, l'atur que es cobra amb un màxim del 70% d'acord amb el sou o nòmina que el treballador tenia i no té topall. A Espanya, les quanties màximes de la prestació contributiva per a persones aturades estan fixades en un límit de 1.225 euros al mes (sense fills/es), 1.400 euros mensuals (amb un fill/a) i 1.575 euros al mes (dos fills/es o més). El sistema francès és ben diferent. El subsidi d'ajuda de tornada a l'ocupació (ARE) garanteix una renda de substitució als assalariats que van perdre la feina de manera involuntària i que compleixin les condicions exigides per atribuir-les. Es calcula l'import de l'ARE segons el salari diari de referència (SJR, en francès).

Des del primer d'octubre del 2021, aquest salari està format per les remuneracions íntegres sotmeses a cotitzacions durant els 24 mesos (36 mesos per a les persones més grans de 53 anys) immediatament anteriors a la fi del contracte de treball. Es calcula de la manera següent: SJR = Import total de les remuneracions / nombre de dies calendaris (treballats i no treballats*) dins del període de referència. Els dies no treballats presos en compte estan limitats al 75% del nombre de dies treballats. L'import diari de l'ARE és igual a l'import més elevat entre: el 40,4% del SJR + una part fixa: 12, 95 €. O bé el 57% del SJR. Aquest import no pot ser inferior a 31,59 € (import a partir de l'1 de juliol del 2023) ni superior al 75% del SJR.

Pensions

D'altra banda, el sistema de pensions. D'entrada, l'edat legal de jubilació està entre els 62 i 64 anys a França, mentre que en el cas espanyol, l'edat d'accés a la pensió de jubilació depèn de l'edat de l'interessat i de les cotitzacions acumulades al llarg de la vida laboral, requerint haver complert l'edat de: 67 anys o 65 anys quan s'acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització.

Però això no acaba aquí. El règim competent per calcular i abonar la pensió és, en principi, el darrer règim a què l'assegurat ha estat afiliat. Tot i això, unes regles de prioritat deroguen aquest principi: per exemple, quan l'assegurat ha estat afiliat, en darrer lloc, i simultàniament a dos règims alineats. La liquidació única es calcula i s'abona com si l'assegurat hagués estat afiliat a un sol dels règims en qüestió. Mètode de càlcul: Pensió = renda anual mitjana × taxa × durada d'assegurança acreditada / durada d'assegurança màxima presa en compte. Així doncs, els francesos presenten un model de cotització en dos règims, un el bàsic (com el sistema que tenim a Espanya de seguretat social) i un model de sistema de punts que en funció dels anys treballats augmenta progressivament. Això fa que la retribució mensual augmenti substancialment.

Neteja de la llar

L'hora de feina d'una persona que neteja la llar és més cara a França que a Espanya, normalment se situa en els 20 o 25 euros. Ara bé, com a mesura per erradicar els contractes irregulars i no fomentar el diner negre, l'estat francès paga el 50% d'aquesta retribució i, per tant, el ciutadà acaba pagant de 10 a 12,50 euros l'hora i, a més, de forma reglada. En el cas espanyol, aquesta mena de feines solen ser no declarades i en negre i es disparen fins als 15 euros en molts casos.

Cal recordar que a Espanya, des de l'1 de gener de 2023,  ja no és possible pactar amb les persones al servei de la llar que facin menys de 60 hores de treball mensual per persona ocupadora, l'assumpció per aquestes darreres de les obligacions en matèria de cotització i afiliació i alta  a la Seguretat Social, com es podia fer fins ara, després de l'entrada en vigor d'algunes de les novetats del Reial decret llei 16/2022, de 6 de setembre, que millora les condicions de treball d'aquest col·lectiu, incloent-hi la protecció per desocupació. En aquesta guia pràctica pots consultar els canvis i altres dubtes sobre feina a casa. Malgrat tot, declarar una persona per sis hores setmanals ja suposa, com a mínim, 70 euros extra mensuals si es declara.

Ajudes familiars

França també és coneguda per la seva abundant despesa en política familiar, amb prop del 4% del producte interior brut (PIB) dedicat a prestacions com el permís parental retribuït, el subsidi familiar i les escoles bressol subvencionades. El país ofereix diversos tipus d'ajuts. En funció dels ingressos, les llars amb tres fills poden rebre fins a 594 euros al mes en concepte de prestació familiar. Si anem a Catalunya, ja que en aquest cas les mesures de cada comunitat autònoma també són rellevants, tan sols hi ha ajudes pel que fa a desgravacions fiscals, però no directes. 

En paral·lel, a França també reben ajudes econòmiques per pagar escoles bressol. La suma, basada en els ingressos bruts anuals dels pares o de les mares solteres, pot pujar a 647 euros al mes. Curiosament, França també és el campió d'Europa en fecunditat, amb 1,83 naixements per dona. Espanya, des del 2023, inclou una ajuda de 100 euros mensuals a les mares durant el primer any d'haver tingut el fill, el famós xec nadó. També es pot demanar si el fill és menor de 3 anys. Cal recordar que Espanya lidera un sistema de guarderies eminentment privatitzat i sense ajuts, si no s'està per sota de l'SMI. 

Autònoms

Espanya ha introduït un sistema de quotes on, un autònom, pot arribar a pagar més de 400 euros mensuals tan sols per estar donat d'alta. Malgrat tot, "és totalment fals que els autònoms espanyols paguin una quota més alta que a la resta d'Europa", assegura Celia Ferrero, vicepresidenta de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA). A França, els autònoms tenen dret a una bonificació durant el primer any d'activitat, similar a la nostra tarifa plana, encara que en aquest cas no paguen res durant aquests primers dotze mesos. A partir d'aquest primer any, les quotes al país francès es calculen en funció dels ingressos obtinguts i el tipus aplicable varia segons el sector d'activitat. Les taxes que s'apliquen i que conformen la quota són, en línies generals: 12% dels ingressos per a activitats comercials i 22% dels ingressos per a serveis i per a professions liberals.