El Ministeri d'Hisenda ha comunicat les comunitats autònomes que el 2024 rebran 154.467 milions d'euros del sistema de finançament autonòmic, la qual cosa suposa un import històric que és un 14,9% superior respecte al de 2023, segons han informat fonts del Ministeri d'Hisenda.

La xifra inclou els 134.658 milions d'euros dels lliuraments a compte, un 8,3 % més que en 2023, i la liquidació de 2022, que ascendeix a 20.746 milions, segons se'ls ha comunicat a les comunitats autònomes en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dilluns.

Hisenda destaca que seran gairebé 20.000 milions d'euros més que l'any passat per enfortir les polítiques públiques de les autonomies. Així mateix, assenyala que en els cinc anys de govern de Pedro Sánchez les comunitats han rebut un 40 % més de recursos que en els cinc últims anys de govern de Mariano Rajoy, la qual cosa suposa gairebé 180.000 milions més.

La reunió d'aquest dilluns també ha servit perquè Hisenda comuniqui formalment a les autonomies que tindran un objectiu de dèficit del 0,1 % del PIB el 2024, la qual cosa suposa un marge fiscal d'una dècima que el govern d'Espanya ja havia inclòs en el pla pressupostari que va remetre a Brussel·les al setembre.

Prèviament, en l'actualització del programa d'estabilitat d'abril, el govern d'Espanya els havia fixat com a meta l'equilibri pressupostari (dèficit zero). Aquesta dècima de més marge fiscal per a les autonomies l'assumirà l'Administració Central, l'objectiu de dèficit per a 2024 de la qual quedarà establert en el 2,7 % del PIB, després d'assumir també unes altres dues dècimes de marge per a les corporacions locals. Les corporacions locals tenien previst assolir un superàvit del 0,2 % del PIB, una meta que ara s'ha rebaixat a l'equilibri pressupostari. Per la seva part, els fons de la Seguretat Social podran incórrer en un dèficit del 0,2 % del PIB.

D'aquesta forma, l'objectiu conjunt de dèficit públic es manté en el 3 % del PIB per a 2024, any en què tornen a aplicar les regles fiscals després que la Unió Europea (UE) les suspengués el 2020 per la pandèmia i posteriorment per l'impacte de la guerra d'Ucraïna. Això implica la necessitat d'aprovar uns objectius d'estabilitat a mitjà termini, que hauran de passar ben aviat pel Consell de Ministres, juntament amb el límit de despesa no financer de l'Estat (sostre de despesa) per als Pressupostos Generals de l'Estat de 2024.