La vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha negat reiteradament als consellers autonòmics d'economia i Hisenda, que el govern espanyol "no té cap negociació bilateral amb la Catalunya sobre el finançament autonòmic", segons han confirmat els consellers de Castella-la Manxa, del PSOE, José Ruíz Molina, i la consellera de la Comunitat de Madrid, Rocío Albert, i de la Regió de Múrcia, Luis Alberto Marín, ambdós del PP, en el Consell de Política Fiscal i Financer (CPFF), reunit a Madrid. La consellera del Madrid ha arribat a comentar que Montero ha reiterat que no hi ha una negociació bilateral amb Catalunya i que "demanava que constés en acta". El conseller de Múrcia ha ressaltat que la vicepresidenta, després d'insistir en la inexistència de tals negociacions amb Catalunya, ha instat que "si algú té algun document sobre aquest presumpte acord, que ho ensenyi".

La vicepresidenta ha reconegut que "no hi ha reunions bilaterals amb Catalunya sobre finançament autonòmic, encara que ha remarcat que l'acord firmat amb ERC, estableix que el model de condonació del deute assolit amb Catalunya "serà d'aplicació al conjunt dels territoris. El que es vagi a fer amb Catalunya, es farà amb la resta dels territoris". Montero ha reiterat que s'estén el compromís de Catalunya per a totes les CCAA de règim comú, encara que no estiguin acollits al FLA". I ha matisat que per a la condonació del deute s'utilitzaran els paràmetres del deute acumulat durant la crisi financera, durant el mandat del Partit Popular. La vicepresidenta ha insistit que complirà el dèficit del 3% compromès amb Brussel·les. Demà s'aprovarà en el Consell de Ministres el sostre de despesa per a 2024, encara que no s'ha comunicat a les comunitats autònomes.

D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda ha confirmat a les comunitats autònomes que no podran incórrer en un dèficit fiscal superior al 0,1%, com es va assenyalar en el projecte de Pressupostos en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financer (CPFF) que ha tingut lloc aquesta tarda a Madrid. A més, la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha comunicat als responsables d'Economia i Hisenda autonòmics que el 2024 rebran els recursos més grans del sistema de finançament de la seva història amb 154.467 milions d'euros.

Un 15% més

És un increment del 14,9% respecte a 2023, la qual cosa suposa que rebran gairebé 20.000 milions d'euros més que l'any passat per enfortir les seves polítiques públiques. Aquesta xifra inclou els 134.658 milions dels lliuraments a compte, un 8,3% més que en 2023, i la liquidació de 2022, que ascendeix a 20.746 milions. Els ajuntaments veuran incrementat un 22,6% els recursos de l'any vinent. A més, se'ls perdonen un deute de 760 milions d'euros.

Montero ha insistit que l'any vinent tornen les regles fiscals després que la Unió Europea les suspengués el 2020 per la pandèmia i posteriorment per l'impacte de la guerra d'Ucraïna. "Això implica la necessitat d'aprovar uns objectius d'estabilitat. En aquest sentit, Hisenda ha decidit flexibilitzar l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes de 2024, que passarà a ser del 0,1%, que suposa una dècima més de marge fiscal respecte a l'objectiu d'equilibri pressupostari fixat per a les CCAA en el Programa d'Estabilitat d'abril remès a la Comissió Europa", ha comentat la vicepresidenta tercera. Això significa que l'objectiu de dèficit de les CCAA el 2024 serà de 0,1%.

Aquesta dècima de més marge fiscal per a les CCAA l'assumirà l'Administració Central, que serà una vegada més qui haurà de fer un esforç de reducció de dèficit més gran, com va ocórrer durant la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. Així, l'administració central tindrà un dèficit màxim del 2,7% del PIB, els territoris autonòmics un 0,1%, l'administració local haurà de tancar amb un superàvit de dues dècimes i la Seguretat Social, un dèficit també de dues dècimes. En total, el dèficit fiscal del 3% que Madrid s'ha compromès amb Brussel·les.

Montero ha assenyalat que el Govern ha mostrat en el CPFF el seu compromís absolut amb el finançament de les CCAA a través d'un marge de dèficit més gran per a 2024, a la qual cosa se sumen els recursos més importants de la seva història per invertir en sanitat, educació o serveis socials. "Mai totes les CCAA no han estat tan ben finançades", ha declarat.

Hisenda ha remarcat que en els cinc anys de govern de Pedro Sánchez les CCAA han rebut un 40% més de recursos que en els 5 últims anys de govern de Mariano Rajoy, la qual cosa suposa gairebé 180.000 milions més per a les CCAA. Montero ha declarat que es podran actualitzar els lliuraments a compte, encara que no s'hagi aprovat els Pressupostos que, segons l'opinió de la vicepresidenta, s'aprovaran en el primer trimestre del pròxim any. Sobre la previsió de la reforma de finançament autonòmic, que han sol·licitat moltes CCAA, confien a assolir el consens més important possible per tancar un nou sistema en aquesta legislatura. El Govern aposta per una negociació directament amb el Partit Popular i en les Corts, perquè Montero ha recordat que el CPFF no aprova la reforma, i ha sol·licitat a les autonomies que no mantinguin una posició de màxims. En aquest sentit, Pedro Sánchez, reitera l'oferta que va fer a Alberto Núñez Feijóo, per analitzar aquesta negociació, perquè vol aconseguir un acord en l'àmbit polític, davant de la disparitat de posicions dels diferents territoris del PP.