L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que les comunitats autònomes podrien estalviar 15.657 milions d'euros en interessos fins al 2030 amb la quitació del deute, però adverteix que no podran destinar-ho a altres despeses. L'AIReF ha presentat aquest dimecres la seva actualització de l'Observatori de deute, que inclou un apartat específic sobre la llei que preveu l'assumpció per part de l'Estat de fins a 83.252 milions d'euros de deute de les comunitats autònomes del règim comú que ho sol·licitin amb l'objectiu de facilitar el seu retorn als mercats.
D'acord amb l'AIReF, aquesta quitació suposaria un important estalvi en interessos del deute per a les comunitats autònomes, que **xifra en 2.532 milions el primer any d'aplicació i 15.657 milions de forma acumulada fins al 2030**, ja que evitarà a les regions haver de refinançar les seves carteres. Tanmateix, subratlla que l'estalvi no podrà destinar-se a despesa pública, ja que està limitat per la regla de despesa i, com que els interessos no computen per al càlcul de la regla, la seva reducció no generarà cap buit que pugui ser aprofitat per a altres partides, segons informa Efe. "Destinar l'estalvi a despesa en lloc de reduir deute, sense un ajust per part de l'Administració Central, podria deteriorar la posició fiscal del conjunt de les Administracions Públiques", ha alertat.
Estalvi per habitant
En termes per càpita, l'AIReF estima que la condonació de deute equival a 1.688 euros per habitant en el conjunt nacional, encara que amb notables diferències entre comunitats. Les xifres més altes es registren a Castella-la Manxa, Andalusia, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana, totes per sobre dels 2.000 euros per habitant. Al voltant de la mitjana nacional se situen Extremadura, Aragó, Castella i Lleó, Astúries, Galícia i Canàries, mentre que les Balears, La Rioja, Cantàbria i Madrid presenten imports més reduïts, entre 1.200 i 1.400 euros, segons recull Europa Press.
L'AIReF assenyala que la quitança de deute millorarà la posició financera de totes les regions, que actualment acumulen un deute equivalent al 20,9% del PIB, lluny del màxim del 13% del PIB legal, amb importants diferències, que van del 39,9% del País Valencià, al 10% de Navarra. L'AIReF estima que la condonació baixaria l'endeutament regional en 5,1 punts de PIB, al 15,9% del PIB, encara que algunes regions com el País Valencià, Catalunya, Múrcia i Castella-la Manxa continuarien per sobre del llindar del 20%.
De cara al futur, la quita rebaixa la projecció de deute autonòmic a 2030 del 17,2% al 12,3% i avança el compliment del límit legal del 13% del PIB, inicialment previst per a 2041, fins a 2029, encara que quatre comunitats autònomes continuarien per damunt d'aquest llindar el 2030: País Valencià, Múrcia, Catalunya i Castella-la Manxa.
En termes de població ajustada, el patró es manté pràcticament inalterat, amb una condonació mitjana de 1.892 euros per habitant ajustat, cosa que reflecteix la persistència de diferències estructurals en l'endeutament regional.
S'hi afegeix que el possible incompliment es deu, en part, al fet que el repartiment de la quitança no compensa prou les regions infrafinançades, en particular el País Valencià i Múrcia, critica l'AIReF, que també qüestiona que es premiï les regions que van apujar l'IRPF en lloc de la disciplina fiscal en conjunt, tant si s'aplica pel costat de l'ingrés com de la despesa.
De fet, l'AIReF adverteix que València i Múrcia necessitaran continuar recorrent als mecanismes extraordinaris de finançament perquè seguiran incomplint els objectius de dèficit, cosa que només es pot abordar en el marc d'una reforma global del sistema de finançament i amb més condicionalitat fiscal.
En qualsevol cas, la tornada als mercats de les regions dependrà tant de la seva posició financera i el seu comportament fiscal com de les expectatives del mercat que l'Estat continuï com a suport en cas que hi hagi problemes.