El Ministeri d'Hisenda ha llançat aquest dimecres a consulta pública prèvia la proposta perquè l'estat assumeixi fins a 83.252 milions d'euros del deute de totes les comunitats autònomes, en el qual Andalusia i Catalunya serien les regions més beneficiades, acaparant més del 43% del total de la condonació del dèficit autonòmic.
El Departament que dirigeix María Jesús Montero ha obert aquest dimecres en la seva pàgina web la consulta de l'avantprojecte de llei orgànica de mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats autònomes de règim comú.
En un termini de 15 dies, entre el 15 i el 30 de maig, estarà oberta la presentació d'observacions i comentaris entorn d'aquesta proposta que el Ministeri d'Hisenda va traslladar a les comunitats autònomes el mes de febrer passat.
En el Ple del Consell de Política Fiscal i Financera del passat 26 de febrer de 2025 es va aprovar l'acord relatiu als criteris de distribució de l'import destinat a l'assumpció per l'Estat d'una part del deute de les Comunitats Autònomes de règim comú, amb l'aval de l'Estat, Castella-La Mancha, Astúries i Catalunya.
Els consellers de les comunitats autònomes del PP van decidir abandonar la reunió del Consell de Política Fiscal pocs minuts després de començar, al·legant que la proposta d'Hisenda partia d'un acord bilateral amb una formació independentista (ERC).
Així i tot, el vot de les comunitats del PP en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) es va registrar com a 'abstenció', una cosa que el Govern central va interpretar com una porta oberta que les regions 'populars' finalment acabin acollint aquest perdó del dèficit autonòmic.
De fet, Hisenda, després de la celebració del Consell de Política Fiscal i Financera, ha anat mantenint reunions bilaterals amb les diferents comunitats autònomes. No obstant això, la decisió d'acollir-se o no a la quitança de deute l'han de comunicar les comunitats autònomes quan la llei sigui aprovada, segons han traslladat a Europa Press fonts del Ministeri.
Hi pot haver canvis en el Congrés
María Jesús Montero ja ha dit que espera tenir aprovada abans que finalitzi l'any aquesta llei orgànica, per a la qual cosa el Govern necessita la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, i per això haurà d'atreure els seus socis parlamentaris, que ja han anat plantejant les seves exigències.
La ministra Montero no descarta que, al llarg de la tramitació parlamentària, es puguin incorporar alguns elements que altres grups demanin. "Això serà element que podran plantejar o no alguns grups polítics al Congrés dels Diputats", va assenyalar la titular d'Hisenda després del Consell de Política Fiscal.
En aquest sentit, la presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, que es va mostrar favorable a la proposta de condonació de deute de comunitats autònomes de règim comú, va aconsellar que hi hagi condicionalitat en aquesta treu.
Aquest plantejament sobre la condicionalitat ha estat una reivindicació d'algun grup parlamentari, alhora que han fet altres peticions com revisar els mecanismes per a la distribució de la condonació del deute.
Reforçar la responsabilitat fiscal
En qualsevol cas, Hisenda esgrimeix al document tret a consulta que, a través d'aquesta mesura es pretén alleujar el sobrendeudamiento experimentat per les comunitats autònomes de règim comú en ocasió de la Gran Recessió, que va provocar que acumulessin en el període 2010-2013 un important volum de deute públic, tant als mercats com als diferents mecanismes extraordinaris de liquiditat que es van articular des de 2012, com a resposta a la dificultat que tenien les regions per poder finançar-se a través dels mercats.
A més, el Ministeri ha apuntat que, mitjançant l'assumpció de part de l'endeutament autonòmic per l'Estat, les comunitats autònomes de règim comú reduiran la despesa per interessos i els facilitarà la tornada gradual als mercats per obtenir finançament, la qual cosa reforçarà la seva autonomia financera i, en definitiva, la seva sostenibilitat financera, "avançant així en l'adaptació al nou marc de regles fiscals aprovat per la Unió Europea".
També defensa el Ministeri que la tornada als mercats també persegueix reforçar la responsabilitat fiscal de les comunitats autònomes que no s'enfronten actualment a la disciplina que exigeix el mercat amb el control de les finances públiques.
"L'accés a mercat introdueix un incentiu per mantenir les seves finances públiques sanejades, de manera que el tipus d'interès a què es financin en mercat sigui el menor possible", remarca el Departament de María Jesús Montero.
Repartiment per comunitats
Andalusia i Catalunya serien les comunitats autònomes més beneficiades amb aquesta proposta, ja que l'Estat assumiria 18.791 milions d'euros en el cas de la primera i 17.104 milions en el cas de la segona, acaparant més del 43% del total entre les dues.
Després d'aquestes dues regions, se situen la Comunitat Valenciana (11.210 milions); Comunitat de Madrid (8.644 milions); Castella-La Mancha (4.927 milions); Galícia (4.010 milions); Castella i Lleó (3.643 milions); Múrcia (3.318 milions); Canàries (3.259 milions); Aragó (2.124 milions); Balears (1.741 milions); Extremadura (1.718 milions); Cantàbria (809 milions) i La Rioja (448 milions).
En aquest repartiment no es troben Euskadi i Navarra, en no estar en el sistema de règim comú, encara que també han plantejat, ja que volen aprofitar la situació de la condonació proposant que se'ls compensi d'una forma similar a través dels seus sistemes forals.
Madrid recorre a l'Audiència Nacional
La Comunitat de Madrid ha decidit interposar un recurs contenciós administratiu davant de l'Audiència Nacional contra l'acord del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) sobre la condonació del deute a Catalunya per ser "contrària al principi d'igualtat".
Des de l'Executiu autonòmic consideren que aquest acord no és vàlid perquè "és un peatge intolerable als partits independentistes sense comptar amb les comunitats autònomes".