L'impacte del sector turístic en la riquesa generada per la ciutat de Barcelona ha mostrat una tendència decreixent i estructural en el període comprés entre 2019 i 2023, segons les conclusions d'un informe elaborat pel recentment creat Observatori de l'Economia Urbana. Aquest grup d'anàlisi, impulsat per la Cambra de Barcelona, ha presentat el seu primer estudi. Les dades revelen que la contribució directa del turisme al producte interior brut de la capital catalana va passar del 14,1% al 12,8% en aquest lustre, un descens d'1,3 punts percentuals que obre un debat profund sobre la transformació del model econòmic de la ciutat. 

L'Observatori ha nascut amb l'objectiu estratègic d'aportar dades rigoroses, estudis de fons i anàlisis prospectives sobre el paper i l'evolució de l'economia urbana de Barcelona. L'informe sobre l'impacte del turisme constitueix la primera peça d'una sèrie de sis estudis en què ja treballa aquest nou grup de recerca i anàlisi, marcant així una voluntat clara d'oferir eines objectives per a la presa de decisions.

Una de les conclusions més rellevants que s'extreu de l'estudi és la capacitat generadora d'ocupació de l'activitat turística. Aquesta ocupava, en el període analitzat, a gairebé 165.000 persones a la ciutat. L'anàlisi sectorial revela una alta concentració, ja que el 80% d'aquesta ocupació es concentra en cinc sectors econòmics clarament definits: els serveis de menjar i begudes (restauració), el comerç al detall, els serveis d'allotjament (hoteleria), el transport terrestre i les activitats immobiliàries.

Aquesta distribució posa de manifest l'efecte arrossegador del turisme sobre un ecosistema econòmic ampli i divers, tot i estar focalitzat. Des de l'Ajuntament de Barcelona, el tinent d'alcalde Jordi Valls ha instat a "evitar la polarització simplista" quan s'aborda el debat sobre l'impacte del turisme en la ciutat. Ha posat l'accent en els avenços regulatius recents, com l'increment de la taxa turística, com a instruments per gestionar la indústria i combatre les seves externalitats negatives, alhora que es reaprofiten els recursos generats per a la ciutat.

El president de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, ha tret valor polític a la xifra de l'informe. Ha sostingut que el fet que el turisme representi menys del 13% del PIB urbà és un indicador positiu que permet canviar la narrativa: "Barcelona ja no és una ciutat turística, sinó una ciutat amb turisme que converteix la seva rendibilitat en beneficis per als negocis de la ciutat". Aquesta distinció semàntica busca desvincular la identitat de la ciutat d'una dependència excessiva i projectar una imatge d'economia diversificada. En representació del món empresarial, el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, afirma que aquestes dades "trenquen el mite que el turisme sigui un sector de poc valor afegit".

Defensa un model de governança turística basat en la col·laboració publicoprivada, una regulació equilibrada i una apel·lació a la responsabilitat compartida de tots els agents. El cap d'estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, afegeix una comparació il·luminadora: el volum d'ocupats vinculats directament a l'hostaleria és similar al de les activitats culturals i industrials creatives (22.000 contra 19.000). A més, ha puntualitzat que la productivitat mitjana de les activitats vinculades al turisme és "molt semblant" a la del conjunt de l'economia barcelonina, rebatent una altra crítica habitual sobre la baixa productivitat del sector.