A Espanya hi viuen 3,16 milions de persones de 0 a 64 anys en una llar en la qual tots els seus membres en edat laboral (de 16 a 64 anys) no sumen el 20% de la jornada potencial que podrien treballar i, per tant, els ingressos que podrien obtenir. És a dir, el 8,7% del total dels residents a Espanya habiten una llar que ha de sobreviure a l'any amb uns ingressos equivalents a dos mesos i mig de salari a temps complet, segons el comparatiu referent a 2022 donat a conèixer per Eurostat aquest dilluns. La part positiva és que ha disminuït un milió (un 25%) el nombre de persones en aquesta situació del 2021, quan hi havia 4,2 milions de persones, equivalent a l'11,6% del total de la població menor de 65 anys.

 

I, encara que Espanya és per sobre de la mitjana de 2022 de la Unió Europea -el 8,3% de la població (27,15 milions)- ha registrat el descens més gran dels 27 països comunitaris i ha aconseguit, per primera vegada, col·locar-se per sota de les grans economies francesa, alemanya i italiana. La generació d'ocupació al llarg de 2022 a la UE ha permès que es produeixi una reducció de les persones que han de sobreviure tot un any amb el salari de dos mesos i mitja, fent caure la mitjana comunitària del 9% el 2021, al 8,3% el 2022. Però amb ritmes dispars, perquè Espanya ha abaixat el seu percentatge en 2,9 punts percentuals (pp), mentre que entre les grans economies, França ha baixat del 10,8% al 9,9% (0,9 pp) i Itàlia del 10,8% al 9,8% (1 pp), mentre que Alemanya, fins i tot, l'eleva del 9,5% al 9,7% (0,2% pp). Es converteix, així, en un dels 10 països comunitari en els que ha crescut el nombre de persones que habiten en llars, que Eurostat denomina com amb "molt baixa intensitat de treball".

 

El percentatge d'aquestes llars amb "molt baixa intensitat de treball" es deriva de dues variables: el nombre d'aturats (podent ser fins i tot tots els membres) i les jornades que realitzen aquells que tenen una feina. La caiguda de la població en aquesta situació de precarietat a Espanya es deu principalment, segons els experts del mercat laboral, a l'augment de l'ocupació durant el passat 2022, ja que les jornades amb prou feines han crescut amb referència a les hores efectives treballades, en part per l'increment en l'ocupació a temps parcial i els fixos discontinus, encara que també s'ha produït un fort descens de l'ocupació temporal. Segons l'INE, en el tercer trimestre de 2022 hi havia 977.800 llars amb tots els seus membres a l'atur, un descens de 144.200 respecte a 2021. Encara que aquest any ha seguit caient el nombre de llars amb tots els seus actius a l'atur, ho ha fet a menor ritme, tan sols 48.900 respecte a 2022.

A temps complet

Eurostat defineix l'indicador de persones que resideixen en llars amb molt baixa intensitat de treball com "el nombre de persones que viuen en una llar en la qual els membres en edat de treballar van ser empleats per un temps igual o inferior al 20% del seu temps de treball potencial total durant l'any anterior. Per tant, segons explica l'oficina d'estadística comunitària, "és la relació entre el nombre total de mesos que tots els membres de la llar en edat de treballar han treballat durant l'any de referència i el nombre total de mesos que els mateixos membres de la llar teòricament podrien haver treballat en el mateix període". Mesos que es mesuren en termes d'equivalent a temps complet.

El passat 2022 és el millor resultat que ha llançat Espanya en l'estadística de llars amb "molt baixa intensitat de treball" des de 2015, quan arrenca. La diferència entre la mitjana comunitària i Espanya és la primera vegada que és inferior a 1 punt percentual, ja que l'any passat tan sols hi va haver una diferència de 0,4 pp (8,7% Espanya per 8,3 la mesura UE). El 2020, la diferència va ser d'1,7 pp, el percentatge més proper al de l'any passat, i la resta dels exercicis la bretxa supera els 2 pp percentuals. L'esquerda més gran ha estat de 5,3 pp el 2015, quan a Espanya el 15,4% de la població habitava en una llar en la qual només entrava ingressos dos mesos i mig a l'any, mentre que la mitjana de la UE va ser del 10,1%.

En valors absoluts, també el 2022 es produeix el menor número de població en aquesta situació, 3,16 milions; seguit dels 3,67 milions de 2020, els 3,89 milions de 2018 i els 3,96 milions de 2019. El 2015, alguna cosa més de 5,61 milions de residents a Espanya es van haver de conformar amb dos salaris i mig per sobreviure tot un any.

Situació variada

Malgrat que Espanya ha tingut el descens més gran a l'índex de llars amb "molt baixa intensitat de treball", l'any passat va ocupar el lloc 18 entre de 28 països (els de la UE més Noruega). Com a curiositat no existeix una correlació entre la taxa d'atur i el percentatge de ciutadans que viuen en aquest tipus de llars, ja que com s'ha vist, Espanya, amb un dels índexs més alts d'atur de la UE, té un índex inferior a països com Alemanya, Itàlia o França. L'any passat, la taxa de llars més gran amb pocs ingressos la va encapçalar Bèlgica, amb l'11,5% de la seva població entre zero i 65 anys, seguida d'Irlanda, el 10,5%; i Finlàndia, el 10,1%. En aquests països, el problema no es deriva del nombre d'aturats, sinó de les jornades que realitzen, de vegades de forma voluntària i en altres de forma obligada. En l'extrem oposat, l'índex més va baixar el va ostentar l'any passat Luxemburg, el 3,5%, després d'Eslovènia, Polònia i Eslovàquia, amb un 3,8%.