Catalunya va reduir el seu deute en 2,1 punts, fins al 31% del PIB generat al territori l'any passat. Després de la baixada en termes percentuals, Catalunya es col·loca com la quarta comunitat autònoma amb un pes més gran del deute sobirà en relació amb el PIB, darrere de la Comunitat Valenciana que el 2023 es va mantenir com el territori més endeutat, en assolir un 42,2% del seu PIB, malgrat que va reduir el seu endeutament en 1,3 punts respecte a 2022. Després d'ella, Castella-La Mancha té un deute equivalent al 31,9% del seu PIB, Múrcia, el 31,2%, Catalunya, el 31%, Balears, el 22,3%, Extremadura, el 21,8% del seu PIB i Aragó, el 20,3%, segons les dades del Banc d'Espanya conegudes aquest dimecres.

Les comunitats autònomes que van tancar el 2023 amb un menor nivell d'endeutament les encapçala Navarra, amb un passiu equivalent al 12% del seu PIB, les Canàries, el 12,2%, País Basc, el 12,4% i la Comunitat de Madrid, el 12,6%. Totes les comunitats autònomes van reduir el seu endeutament el 2023, sobretot les Balears (en 2,7 punts de PIB), Cantàbria (2,1 punts), Catalunya (2,1 punts) i Navarra (2 punts).

Grans ciutats

El Banc d'Espanya també ha facilitat l'endeutament dels ajuntaments de més de 300.000 habitants, que van estar encapçalats per Madrid, amb un deute de 1.960 milions, un 12,8% més que un any abans. Li van seguir Barcelona, amb un deute de 1.333 milions (un 19,3% més) i, molt per darrere, Saragossa (603 milions, un 4,1% menys), Múrcia (269 milions, un 7,6% més que el 2023) i Sevilla (239 milions, un 10,6% més).

Deute total

Igualment, el Banc d'Espanya ha confirmat aquest dimecres que el deute públic espanyol va tancar el 2023 en el 107,7% del PIB, 3,9 punts inferior al tancament de l'exercici anterior i quatre dècimes per sota de la previsió del Govern (108,1% del PIB). Aquesta correcció de la ràtio d'endeutament va ser possible gràcies al creixement de l'economia, ja que l'endeutament va assolir els 1.573.754 milions d'euros, un 4,7% més que en 2022 i el tancament més elevat de la sèrie històrica. Com és habitual, la major part del deute es concentrava en l'administració central, que va tancar el 2023 amb un rècord d'1.434.090 milions, un 5,5% més, el que equival al 98,1% del PIB (2,8 punts menys).

També van incrementar el seu deute les comunitats autònomes -en un 2,6%, fins als 325.234 milions, una xifra que equival al 22,2% del PIB (1,4 punts menys)- i les corporacions locals -en un 1,2%, fins als 23.318 milions, el que equival a l'1,6% del PIB, una dècima menys. Pel que respecta a la Seguretat Social, va tancar l'any passat amb un deute de 116.173 milions, un 9,4% més, el que equival al 7,9% del PIB, igual que un any abans. La suma del deute dels diferents subsectors no coincideix amb el total perquè alguns imports estan computats dues vegades, en tractar-se de préstecs entre administracions.

Quant als instruments en què es trobava el deute públic espanyol al tancament de 2023, la major part s'emmarcava en valors representatius de deute (1.397.719 milions), tant a llarg termini (1.326.054 milions) com curt termini (71.665 milions). La resta es repartia en préstecs (170.748 milions) i efectiu i dipòsits (5.286 milions)