El sector turístic català ha tornat a batre rècords. Durant el mes de maig, Catalunya va rebre 2,1 milions de turistes procedents de l'estranger, la qual cosa representa la millor dada per a aquest mes des de l'inici de la sèrie estadística fa una dècada. Aquesta xifra, que suposa un increment del 13,1% en comparació amb el mateix període del 2025, consolida Catalunya com la destinació més sol·licitada pels viatgers internacionals que arriben a l'Estat, superant la Comunitat de Madrid i les Illes Balears.
La despesa total realitzada per aquests visitants va ascendir a 2.587 milions d'euros, un 13,1% més que l'any anterior, la qual cosa situa Catalunya al capdavant del rànquing de despesa turística estatal. La despesa mitjana per turista durant la seva estada a Catalunya es va mantenir estable en 1.196 euros, la mateixa xifra que un any enrere. No obstant això, la despesa mitjana diària va experimentar una reducció del 12%, fins a situar-se en 239 euros, mentre que la durada mitjana dels viatges es va mantenir en cinc dies.
Aquest comportament suggereix que, tot i que els turistes gasten la mateixa quantitat global, ho fan distribuïda en un nombre més elevat de dies, la qual cosa podria indicar una lleugera modificació en els patrons de consum. La influència de Catalunya en el conjunt del sector turístic estatal és notable. Catalunya va concentrar el 19,1% de la despesa total dels turistes internacionals que van visitar l'Estat durant el mes de maig, la qual cosa la situa per davant de les Illes Balears, que van generar 2.561 milions, i de Madrid, amb 2.174 milions.
La regió madrilenya, però, va registrar l'increment interanual més elevat entre les principals destinacions, amb un 22,2%, la qual cosa evidencia el seu dinamisme en aquesta època de l'any. En el balanç acumulat dels cinc primers mesos del 2026, Catalunya acumula el 18,1% de la despesa turística internacional, només per sota de les Illes Canàries. Aquesta posició, que es manté any rere any, confirma la importància de Catalunya com a destinació turística de primer ordre, tant pel que fa al nombre de visitants com a la despesa que generen, i la seva capacitat per a competir amb els principals pols turístics del país.
Els principals mercats
En el conjunt de l'Estat, la despesa dels turistes internacionals al maig va arribar als 13.553 milions d'euros, un 10,9% més que un any abans. La despesa mitjana per visitant va ser de 1.321 euros, la diària de 214 euros, i l'estada mitjana es va situar en 6,2 dies. Aquestes dades reflecteixen una lleugera recuperació de la despesa turística després de la pandèmia, amb una tendència a l'alça tant en el nombre de visitants com en la despesa total.
El Regne Unit es va mantenir com el principal mercat emissor per volum de despesa, amb 2.503 milions d'euros, seguit d'Alemanya, amb 1.510 milions, i França, amb 1.055 milions. Aquests tres mercats concentren una part important de la despesa turística internacional a l'Estat, i la seva evolució és clau per a l'evolució del sector. En els cinc primers mesos de l'any, la despesa turística internacional acumulada a l'Estat va pujar un 7,8%, fins als 50.257 milions d'euros.
L'allotjament hoteler va concentrar el 66% de la despesa dels visitants internacionals al maig, amb 8.940 milions d'euros, un 6,5% més que l'any anterior. Aquesta dada reflecteix la importància del sector hoteler en el conjunt de la indústria turística, que continua sent el principal beneficiari de l'arribada de turistes internacionals. El turisme d'oci, per la seva banda, va generar el 82,9% del total de la despesa, amb 11.242 milions d'euros, un 9,4% més que el mateix mes de l'any anterior.
El creixement del turisme d'oci, que és el segment que genera una despesa més elevada per turista, és un indicador de la recuperació del sector turístic a l'Estat. La combinació de l'augment del nombre de visitants i de la despesa mitjana per persona està contribuint a la millora dels resultats del sector, que espera tancar l'any amb xifres rècord de facturació i ocupació. Les dades de maig confirmen que la indústria turística espanyola es troba en un moment d'expansió, amb una demanda sostinguda per part dels principals mercats emissors europeus.