El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat en un dictamen difós aquest dimarts que la proposició de llei de les cambres de comerç s'ajusta a l'Estatut i a la Constitució en aquells aspectes més polèmics de la norma. Així, corrobora la representació de les empreses de més aportació voluntària dins de la composició dels òrgans de govern; la seva representació social en la definició de les polítiques públiques que els afecten -tot respectant la posició institucional dels agents socials- i la rellevància constitucional de les funcions de les cambres en matèria de formació professional.
Per tant, l'òrgan consultiu dona per conforme amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia la proposició de llei, davant la petició formulada conjuntament pel grup parlamentari Comuns i el grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Defensem la Terra, respecte als esmentats punts de debat parlamentari.
El dictamen concreta que, en el sistema de composició dels òrgans de govern de les cambres oficials, l'existència de determinades empreses amb una aportació econòmica voluntària no altera el sentit democràtic de la institució cameral. Ans al contrari, a parer del Consell, "el legislador valora de manera objectiva i raonable la diversitat existent dins del teixit empresarial -que inclou empreses de sectors, dimensions i formes jurídiques diferents- i l’ha reflectida en tres vies de representació de naturalesa diversa". És a dir, l'òrgan consultiu dona per vàlid els tres grups de vocalies: un mínim garantit de dos terços, elegits per sufragi lliure, igual, directe i secret entre les persones electores de la cambra; fins a un 10%, escollit per les vocalies anteriors entre persones de reconegut prestigi en la vida econòmica de l’àmbit territorial de la cambra; i la resta, corresponent a la representació de les empreses de més aportació voluntària.
Corrobora el dictamen que "la representació de les empreses de més aportació voluntària respon, entre altres finalitats, a l’objectiu de contribuir a la sostenibilitat econòmica de les cambres, tenint en compte que l’adscripció obligatòria no comporta per si mateixa una obligació econòmica". Així mateix, considera que el caràcter democràtic és determinat per l'àmplia majoria de vocals elegits directament per sufragi -com a mínim, dos terços del ple- que "garanteix que els òrgans de govern responguin a la voluntat del conjunt del cens empresarial i permet assegurar una participació plural i equilibrada".
Les cambres, un interlocutor social
Respecte a la participació de les cambres en òrgans i polítiques públiques, el dictamen no veu problema el fet que el legislador promogui la representació i participació de les cambres en òrgans i àmbits en què es tractin assumptes relacionats amb els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació. Cal recordar que aquest és un aspecte molt controvertit perquè determinades organitzacions empresarials catalanes i sindicats consideren que les cambres han de quedar al marge del diàleg social.
En aquest sentit, el Consell de Garanties desestima que la iniciativa legislativa atribueixi a les cambres una posició d’interlocutores socials que exclogui o perjudiqui la que correspon als sindicats i a les organitzacions empresarials més representatives. Per la qual cosa, defensa que els preceptes de la proposició de llei relatius a la representació i participació institucional de les cambres són conformes amb l’Estatut i la Constitució.
Formació i readaptació professionals
En tercer lloc, el dictamen analitza les funcions que la iniciativa legislativa atribueix a les cambres en l’àmbit de la formació professional i del reconeixement de les competències professionals. Aquestes funcions contribueixen, entre altres objectius, a la formació i readaptació professionals i a la promoció a través del treball, segons el dictamen.
En relació amb aquest àmbit, el Consell de Garanties conclou que la jurisprudència constitucional ha reconegut expressament la rellevància constitucional de les funcions de les cambres en matèria de formació professional. Amb això també determina que la seva funció "no comporta l’exclusió de les tasques que corresponen als sindicats i a les organitzacions empresarials més representatives".
En concret, cal recordar que la iniciativa legislativa preveu que les cambres puguin participar amb les administracions competents en l’organització de la formació pràctica en centres de treball i en les iniciatives de formació professional dual; col·laborar en els procediments d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides per experiència laboral, i col·laborar en programes de formació establerts pels centres docents o, si escau, per les administracions competents.