El dèficit d’inversió que pateix Catalunya és evident quan parlem de Rodalies. Però va molt més enllà i la patronal espanyola de concessionàries d’obres públiques, Seopan, l’ha xifrat en gairebé 53.000 milions d’euros. En aquest cas, com altres estudis, no calcula el que s’ha deixat d’invertir, sinó el que necessita el país en els pròxims deu anys per tenir unes infraestructures competitives.
Seopan calcula que les administracions han d’invertir com a mínim 52.838 milions d’euros en la pròxima dècada. Bona part de la inversió, 34.443 milions, anirien a noves infraestructures i adaptació de les existents, mentre que 18.295 milions es destinarien a conservació i manteniment. Julián Núñez, president de Seopan, ha insistit que aquestes xifres són un “mínim”.
De la primera partida, dos terços han d’anar a la xarxa de transport: 21.973 milions. D’aquests, 13.887 milions serien per a infraestructures ferroviàries, com millores a Rodalies, la línia orbital, obres al metro, corredor mediterrani i les connexions amb l’aeroport del Prat; 2.883 milions a xarxa viària, especialment en autovies i circumval·lacions; 1.760 milions a infraestructures aeroportuàries, i 1.500 milions a infraestructures portuàries.
Les infraestructures hidràuliques s’endurien la segona partida més alta, amb una inversió mínima necessària en els pròxims deu anys de 9.530 milions d’euros. D’aquest, 5.446 milions es destinarien a al cicle urbà de l’aigua en sanejament, depuració, abastiment i compliment de la directiva de tractament d’aigües residuals urbanes. 1.820 milions més anirien a drenatge sostenible, 489 milions a monitoritzar el cicle de l’aigua, i 440 milions a adaptació al canvi climàtic, entre d’altres actuacions.
La creació i adaptació d’infraestructures de medi ambient necessiten 823 milions, mentre que es destinarien 2.107 milions a equipament públic de salut.
Pel que fa als 18.295 milions en conservació i manteniment, les infraestructures hidràuliques són les que estan més necessitades. En concret, amb 12.043 milions per a recs i aqüífers, i xarxes urbanes se sanejament i abastiment. També caldria destinar 4.555 milions la conservació de carreteres i 1.797 milions a la renovació de la línia d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid.
Els constructors demanen diàleg i concursos sostenibles
Núñez ha demanat a les administracions diàleg amb el sector privat per poder portar a terme les inversions necessàries i ha denunciat la “paràlisi” del Govern de la Generalitat i del govern espanyol en concursos d’obra pública en els últims anys, tot i que ha afegit que ara l’executiu de Salvador Illa ja està fent “bona feina” amb els treballs preliminars per a futures licitacions.
Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), ha recordat les infraestructures prioritàries per les quals cal apostar i ha reclamat que els concursos públics siguin sostenibles: “Reivindiquem un model de contractació pública equilibrat i sostenible, que doni seguretat a totes les parts. Cal que existeixin revisions de preus. No podem continuar treballant amb costos superiors als preus de licitació”.
A més a més, Moreno ha mostrat la disposició del sector de la construcció a contribuir a la solució del problema de l’habitatge. “El sector de la construcció a Catalunya esta preparat per assumir els reptes que tenim al davant. Estem preparats per construir els habitatges que Catalunya necessita i per fer les infraestructures imprescindibles. No és incompatible, han d’avançar en paral·lel. Però necessitem que es donin les circumstàncies idònies: sol, permisos, que les administracions facilitin que les inversions es concretin en obres i les obres es converteixin en realitat”.
