Catalunya ha tornat a situar-se al capdavant de l'activitat innovadora a l'Estat després de tancar l'exercici 2025 amb un nou rècord de sol·licituds de patents europees. Segons les dades presentades per l'Oficina Europea de Patents, el territori català va registrar 754 peticions durant l'any passat, la qual cosa representa un increment del 4,1% respecte a l'exercici anterior.
Aquestes xifres suposen una recuperació després del lleu descens experimentat el 2024, que els experts interpreten com un sotrac puntual que no altera la tendència de fons. L'activitat de Catalunya en matèria de patents representa un de cada tres processos presentats a tot l'Estat, amb una quota del 33,4% del total. Aquest pes relatiu consolida el lideratge històric del territori en l'àmbit de la innovació patentada, una posició que segons els especialistes es manté de manera sòlida any rere any. La tendència, assenyalen, és clara i no presenta indicis de canvi a curt termini.
La capital catalana es confirma com el principal motor d'aquesta activitat. Barcelona ha estat la ciutat espanyola amb més sol·licituds de patents el 2025, amb un total de 313 processos, xifra que la situa al capdavant de l'Estat i en la posició número 41 del rànquing europeu de ciutats innovadores. Aquestes dades consoliden la imatge de Barcelona com un pol d'atracció per a la recerca i el desenvolupament tecnològic al sud d'Europa. Els experts destaquen que, tot i que la major part de les sol·licituds es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona, els efectes positius d'aquesta activitat s'estenen arreu del territori català. La connexió entre universitats, centres de recerca i empreses, així com les noves dinàmiques de treball que permeten la mobilitat dels investigadors, fan que l'ecosistema innovador s'estengui més enllà de la capital.
Tecnologies de la salut i nous camps emergents
En l'àmbit sectorial, la salut continua sent el principal motor de la innovació patentada. La biotecnologia lidera les sol·licituds a Espanya amb 181 processos, seguida del sector farmacèutic amb 179 i de les tecnologies mèdiques amb 167. Aquests tres camps concentren bona part de l'activitat investigadora i reflecteixen la fortalesa del teixit de recerca en ciències de la vida. Més enllà d'aquests sectors consolidats, els especialistes observen l'emergència de noves àrees que comencen a guanyar pes en l'ecosistema innovador català. Inversions recents en camps com la computació quàntica, la intel·ligència artificial i les tecnologies de comunicació comencen a donar fruits en forma de patents, la qual cosa apunta a una diversificació de l'activitat innovadora en els pròxims anys.
El conjunt de l'Estat va tancar el 2025 amb 2.255 sol·licituds de patents europees, un 2,9% més que l'exercici anterior. Aquestes xifres consoliden Espanya com un dels territoris amb més dinamisme en matèria d'innovació a Europa: des del 2016, el nombre de peticions ha crescut més d'un 43%, situant l'Estat com el tercer país europeu amb més increment en l'última dècada. Actualment, Espanya ocupa la quinzena posició en el rànquing mundial de sol·licituds de patents. Pel que fa als principals agents innovadors, el Consell Superior d'Investigacions Científiques encapçala la llista estatal amb 55 sol·licituds. En l'àmbit català, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona destaquen com les entitats més actives, amb 18 i 17 peticions respectivament, situant-se entre les deu primeres posicions del rànquing espanyol.
El repte d'escalar la innovació
Malgrat els bons resultats, els experts assenyalen que Catalunya i Espanya encara tenen marge de millora en un aspecte clau: l'escalabilitat de la innovació. Segons assenyalen els especialistes, el territori disposa d'una capacitat contrastada per generar recerca i per comercialitzar-la, però el repte pendent és aconseguir que els projectes innovadors arribin a convertir-se en grans empreses globals. La disponibilitat de finançament per a les fases d'escalat, aquelles en què una innovació passa de ser un prototip a convertir-se en un producte comercialitzable a gran escala, és un dels factors que determina l'èxit d'aquests projectes. En aquest sentit, els analistes consideren que l'ecosistema català necessita reforçar la presència d'actors globals que puguin impulsar aquest creixement.
En l'àmbit global, els Estats Units continuen sent el país amb més sol·licituds de patents, amb 47.008 processos, tot i que la xifra representa un lleu descens respecte a l'exercici anterior. Alemanya es manté en segona posició, mentre que la gran novetat d'aquest any és l'ascens de la Xina al tercer lloc, superant el Japó, que queda en quarta posició. Davant aquesta situació, els experts europeus assenyalen que la conjuntura actual pot representar una oportunitat perquè el continent atregui talent investigador, una mancança que s'arrossega des de fa anys. Les dificultats per retenir els investigadors a Europa, que sovint han d'emigrar per trobar les condicions adequades per desenvolupar els seus projectes, és un dels reptes estructurals que les institucions europees hauran d'abordar.
Des de la seva posada en marxa el 2023, la patent unitària europea s'ha consolidat com una via cada vegada més utilitzada per protegir les invencions de manera simplificada i econòmica en el conjunt de la Unió Europea. Actualment, 18 dels 27 estats membres participen en aquest sistema, que permet obtenir protecció en múltiples països mitjançant un únic procediment. Espanya, que va optar per no incorporar-s'hi per qüestions lingüístiques, és un dels països on més s'utilitza aquesta modalitat. El 56,1% de les patents concedides a l'Estat durant el 2025 van sol·licitar l'efecte unitari, un percentatge molt superior a la mitjana mundial i també a la mitjana de la Unió Europea. Aquestes dades, segons els especialistes, demostren l'interès de les empreses i institucions espanyoles per aprofitar els avantatges d'aquest sistema, malgrat la no participació formal del país en el projecte.