Catalunya s'erigeix en la comunitat autònoma líder en ocupació dins del sector de la salut a l'Estat, amb una borsa de treball que supera els 357.000 treballadors i suposa el 17,3% del total del país. Les dades, extretes de l'últim informe Mercat de treball al sector de Salut de Randstad Research, pinten el mapa d'una indústria crítica, dominada per la mà d'obra femenina i que s'enfronta a la urgent necessitat de rejovenir els seus equips i promoure una diversitat de gènere més gran.
L'anàlisi, que es nodreix de xifres oficials de l'INE, el SEPE i la Seguretat Social, desglossa el teixit productiu català: prop de 240.000 professionals es desentrampen en Activitats sanitàries (hospitals i centres de salut), més de 67.000 en Assistència en establiments residencials (residències de gent gran) i 50.000 en Activitats de serveis socials sense allotjament (atenció domiciliària).
La preeminència catalana no oculta la fortalesa d'altres comunitats. El rànquing el completen Andalusia, amb 325.000 empleats; la Comunitat de Madrid, amb 306.000; i el País Valencià, amb 190.000. En conjunt, aquestes quatre zones n'acaparen més de la meitat (57%) de tot l'ús del sector a l'Estat, la qual cosa evidencia una certa concentració geogràfica de l'activitat sanitària i sociosanitària al territori.
Una de les troballes més contundents de l'estudi és l'aclaparadora predominança de la dona al sector. El 77,76% dels llocs de treball estan ocupats per dones, una xifra que duplica amb escreix la mitjana de la resta de sectors de l'economia espanyola (46,7%). Aquesta feminització és transversal: es manté molt alta en les activitats sanitàries (77%) i es dispara fins al 86% tant en les residències com en els serveis socials sense allotjament.
Davant d'aquesta realitat, des de Randstad es planteja la necessitat d'un reequilibri. Glòria Jam, responsable comercial del sector salut de l'empresa, argumenta que "l'equitat al mercat laboral s'aconsegueix amb una participació més o menys igualitària. Promoure una presència masculina més gran dins del healthcare ajudaria a conscienciar la societat que les tasques de cura involucren ambdós sexes per igual".
L'informe també radiografia les professions més sol·licitades. En hospitals i centres de salut, destaquen les professionals d'infermeria i comaratge (21,1%), seguits de metges (16,4%) i auxiliars d'infermeria (13%). En l'àmbit residencial, els auxiliars d'infermeria són el col·lectiu més nombrós (35,2%), mentre que en l'atenció domiciliària, gairebé la meitat (45%) són treballadors de cures personals.
Tanmateix, aquest pilar de l'economia se sosté sobre una plantilla que envelleix a un ritme preocupant. El desafiament del relleu generacional és palpable: el grup de 45 a 54 anys és el més nombrós (25,9%), seguit de molt a prop pels majors de 55 anys (25,4%). Al contrari, els trams de 25 a 34 i 35 a 44 anys han vist decréixer el seu pes en els últims trimestres, una tendència que alerta sobre futures dificultats per cobrir posats si no s'atreuen joves talents.
La nacionalitat dels treballadors reflecteix un altre matís important. El 85% dels ocupats són de nacionalitat espanyola. No obstant això, els empleats estrangers i aquells amb doble nacionalitat representen un contingent en creixement, amb 166.000 i 137.000 treballadors, respectivament. La seva integració és crucial, especialment als subsectors residencials i de serveis socials, on la seva presència és més significativa (25% i 22% del total, respectivament).
En definitiva, el sector de la salut a l'Estat, amb Catalunya al capdavant, mostra una robustesa envejable quant a creació d'ocupació, però ha d'abordar amb celeritat les seves debilitats estructurals: una força laboral que aviat necessitarà recanvi, i una profunda bretxa de gènere que, paradoxalment, ara requereix mesures per incorporar més homes a les professions de la cura.