Aquest dilluns, el Cercle d'Economia va publicar una nota d'opinió en la qual demanava un gran pacte publicoprivada per abordar el problema de l'habitatge a Catalunya i a Espanya, així com defensaven eliminar els topalls als preus del lloguer i apostar, al seu lloc, per la subvenció del lloguer a través d'un model de "pisos concertats" en els quals el sector públic paga una part del lloguer al privat i l'altra la paga el llogater. Aquest model ja existeix a Catalunya, però té un abast limitat.
Més concretament, la Generalitat té tres programes d'habitatge subvencionat que no arriben a les 2.000 famílies. El programa Reallotgem, que esperava arribar a 1.750 habitatges a finals de 2024, ha assolit des de 2021 500 famílies. El Govern paga el lloguer a un propietari privat perquè a l'habitatge pugui viure una família o individu vulnerable. Això sí, el màxim que pot cobrar un propietari per aquest lloguer és 900 euros al mes en l'àmbit metropolità de Barcelona i entre 600 i 650 en altres zones de Catalunya.
En un altre programa, Garantim, la Generalitat subvenciona directament el llogater el preu del lloguer, sense intervenir amb el propietari. Entre 2022 i 2023, es van resoldre 60 resolucions favorables amb un import total de 271.273 euros.
I, finalment, Catalunya té també activa la xarxa de mediació per al lloguer social, en el qual es capten pisos buits en una borsa pública amb preu per sota del mercat i el Govern fa un seguiment per aportar seguretat i professionalitat a ambdues parts. Aquest tipus de mediació va servir perquè es lloguessin 1.118 habitatges a Catalunya l'any 2023. En total, 1.668 famílies beneficiades per programes d'ajuda pública per a lloguers privats.
La proposta del Cercle, inspirada en una política de Dublín (ciutat amb 10.000 persones vivint al carrer), passa, tanmateix, pel pagament d'un lloguer a preu de mercat, amb l'administració pública assumint la part de la renda que el llogater o família llogatera no pugui assumir. I el lobby econòmic el que demana és "un gran pacte publicoprivat" perquè aquest model ajudi a millorar les condicions de vida dels ciutadans vulnerables i aniria acompanyat de l'eliminació del topall als preus del lloguer de l'habitatge.
Un possible estalvi per a Barcelona
"Amb una despesa d'uns 5.000 euros a l'any per persona, Barcelona podria estalviar-se part del que gasta en pensions per reallotjar famílies desnonades i que a més estiguessin en un pis", va calcular en roda de premsa el director general del Cercle, Miquel Nadal. En efecte, partint d'aquest cost, el consistori gastaria uns 15 milions d'euros en pagar els 3.000 lloguers al mes de mitjana que el 2023 van ser pensions i albergs. El 2022, últim any amb xifres disponibles, Barcelona va gastar 27 milions en allotjar 2.300 persones al mes, per la qual cosa l'Ajuntament podria estalviar-se fins a la meitat del que gasta si utilitzés aquest mètode (en cas que n'hi hagués prou amb els 5.000 euros a l'any de mitjana que estima el Cercle).
Amb aquesta mateixa despesa mitjana, si el govern espanyol decidís subvencionar els lloguers del milió i mig de famílies vulnerables amb problemes per pagar l'habitatge que calcula el Cercle que existeixen a Espanya, el Govern hauria de gastar 7.500 milions d'euros més a l'any, amb la qual cosa duplicaria els 6.900 milions que gasta en habitatge a l'any actualment i augmentaria la seva baixa despesa en habitatge, del 0,2% del PIB.
El Cercle aposta per un augment de la despesa pública i una menor regulació perquè considera que "els propietaris sempre tenen manera de traslladar les regulacions als més vulnerables, els llogaters" i perquè creu que "l'administració no ha de traspassar la responsabilitat al sector orivado", segun va dir aquest dilluns el director general del Cercle, Miquel Nadal. La llei d'habitatge, va destacar Nadal, té un efecte "contraproduent" en reduir l'oferta i, per tant, ajudar els preus a disparar-se.
En la roda de premsa, en la qual també va demanar augmentar la construcció d'habitatge social i fomentar-la entre els constructors privats, el Cercle va repassar algunes xifres del seu estudi que retraten la situació actual de l'habitatge a Espanya. Entre ells, l'evolució de costos i salaris mostrada per l'informe, que reflecteix un augment del 50% en el preu de l'habitatge des de 2014 per una pujada de la renda tan sols del 20%.
El preu d'un habitatge de 50 metres quadrats, reflecteix l'estudi, equival al 75% de la renda mitjana d'un jove. Davant d'aquest panorama, l'edat mitjana d'emancipació dels joves és a Espanya és de 30 anys, tercer pitjor lloc d'Europa per darrere de Grècia i Eslovàquia i és tres anys superior als 27 de mitjana de la Unió Europea.
En les arrels del problema, el Cercle apuntava sobretot a l'"escassetat" d'habitatge tant de mercat com protegit, així com a les desgravacions a la compra i, finalment, a la sortida de la major part de l'habitatge social cap al mercat de preu de lliure pels acabaments de qualificacions de protecció oficial de la majoria d'habitatges construïts a la segona meitat del segle XX. El Cercle va destacar que l'habitatge públic a Espanya representa l'1,4% sobre el total, més de quatre vegades inferior al 8% mitjà de la OCDE. El lloguer, a més, representa a Espanya només el 24% del mercat d'habitatge, molt per sota d'Alemanya, on és un 54%, i de la mitjana de la UE, que és del 35%.