Catalunya va dedicar 3.445 euros per habitant a costejar el servei públic fonamental (sanitat, educació i serveis socials) el 2021, molt per sobre de la mitjana nacional que es va situar en 3.109 euros. La Comunitat de Madrid va destinar aquell mateix any 2.920 euros per cada habitant, 525 menys que Catalunya. De fet, el Govern d'Isabel Díaz  Ayuso va ser el que menys diners va gastar en serveis socials per càpita de tots els autonòmics, segons l'Observatori de la Informació Econòmica-Financera de les comunitats autònomes de l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).

Tanmateix, la Comunitat de Madrid, malgrat tenir una despesa social inferior a la mitjana, és de les que més recursos obté de l'Estat per habitant, només superat per Cantàbria i La Rioja. En concret, en euros per càpita, l'any passat va rebre 3.216 euros, per a sobre de la mitjana de 3.032 euros i molt per sobre dels 2.940 euros de Catalunya, segons Airef. La voluminosa diferència s'explica, en part, en els recursos del sistema de finançament autonòmic dels territoris de règim comú (SFA) —excloent Navarra i País Basc amb règim foral— que inclouen els ingressos procedents del 50% de l'Impost de la Renda o de l'IVA entre altres grans impostos estatals. I la Comunitat de Madrid és on més impostos estatals s'ingressen a què cal sumar altres partides impositives.

No obstant això, l'Airef adverteix que des del punt de vista de les despeses, no totes les comunitats exerceixen les mateixes competències i, per això, no són comparables. Això també incideix en els ingressos que reben ja que, en el cas dels territoris de règim comú, a les que l'Estat els ha transferit més competències perceben més ingressos del SFA per finançar-les.

Creixement de la despesa 

Tornant a les despeses socials, per sobre de Catalunya es van col·locar Cantàbria que segons les dades de l'Airef va dedicar als serveis públics fonamentals 3.476 euros per habitant i les comunitats forals de Navarra, 3.963 euros, i el País Basc, 3.741 euros. Però ja que l'esforç financer a Catalunya ha estat més gran, s'ha escurçat la bretxa amb aquestes tres comunitats. Així, en comparació amb 2020, la despesa en sanitat, educació i serveis socials ha augmentat a Catalunya un 8,7% (la mitjana nacional va ser del 6,3%), mentre que a Cantàbria va créixer un 4,9%; a Navarra el 4,5% i un 5,6% al País Basc. Només Canàries, amb un augment del 9,6%, es col·loca per sobre de Catalunya.

Del costat dels ingressos, tanmateix, la Comunitat de Madrid és la que ha registrat un augment més gran de l'aportació Estatal, el 2% respecte a 2020, quan la mitjana estatal amb prou feines puja un 0,5%. Catalunya va rebre un 0,6% més per càpita, per sobre de la mitjana encara que a distància de l'increment d'altres territoris com les Balears i les Canàries, a més de Madrid.

Tributs cedits

Una altra dada a tenir en compte és l'ús que fa cada govern autonòmic de la seva capacitat tributària que, com explica l'Airef, "determina el pes sobre el PIB territorial que han tingut les competències exercides a l'alça per cada comunitat tant en tributs cedits com propis". Una cosa que es complementa amb els beneficis fiscals que han concedit als seus contribuents, també mesurat sobre el PIB territorial. Tant l'un com l'altre són ingressos que una Hisenda autonòmica ha deixat de recaptar, bé perquè no esgota tota la seva possibilitat normativa, bé perquè ofereix moltes desgravacions o bonificacions als seus residents.

Aquesta partida tanca un cercle en cada comunitat. Així, si ens fixem en la de Madrid, la més evident, és un dels territoris que més diners reben de l'Estat (i on més va créixer el 2021); el que menys va gastar en els serveis essencials dels seus ciutadans, i el que menys recapta per la seva capacitat tributària. L'Observatori d'Airef determina que la recaptació mitjana dels territoris pels seus tributs es col·loca en el 0,56% del PIB, amb les Balears al capdavant que ingressa l'1,14% del PIB territorial, seguit d'Extremadura, l'1,13%, Catalunya 0,9% i la Comunitat Valenciana, el 0,7% del seu PIB territorial. Doncs la Comunitat de Madrid tan sols recapta el 0,06% del seu PIB lluny del 0,29% de les Canàries que és la següent.

Si ens fixem en els beneficis fiscals que cada territori concedeix als seus residents, la Comunitat de Madrid va deixar d'ingressar el 2021 el 2% del seu PIB (1.000 milions d'euros només per la bonificació del 100% de l'impost de patrimoni) molt per sobre del 0,62% de la mitjana nacional. Catalunya es va col·locar amb un 0,67% lleugerament per sobre de la mitjana i les menors desgravacions i bonificacions es donen a les Balears, el 0,12% del PIB.

Diferències abismals

Santiago Lago, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo ressalta a ON ECONOMIA que els resultats publicats per l'Observatori d'Airef "confirmen i quantifiquen intuïcions i missatges que s'han manejat en els últims temps i que són molt útils per objectivar debats". El professor destaca el cas de Madrid que té un bon tracte relatiu pel sistema de finançament autonòmic (SFA), però prefereix baixar imposats (la que més) o no pujar-los (la que més) en comptes de gastar en educació, sanitat i serveis socials (és la que menys gasta en ponderar per habitants ajustats el 2021), destaca.

Igualment apunta a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia com les més maltractades pel sistema de finançament autonòmic que estan gastant amb càrrec a deute (i Múrcia prioritzant serveis fonamentals respecte a altres serveis). Per la seva part, Lago apunta que La Rioja, Extremadura i Cantàbria (i molt més Navarra i País Basc per l'aplicació del sistema de concert) estan ben finançades pel sistema i això els permet gastar més. El catedràtic de la Universitat de Vigo conclou que les dades demostren "diversitat creixent en les decisions sobre despeses i impostos públics en les diferents comunitats autònomes".