L'adquisició d'un habitatge a Catalunya s'ha convertit en un objectiu a llarg termini per al treballador mitjà, que necessita més d'una dècada d'estalvi constant per a reunir el capital previ exigit per les entitats financeres. Un estudi elaborat per Pisos.com quantifica en tretze anys l'esforç que requereix una família catalana mitjana per a acumular l'equivalent al 30% del preu d'un pis de noranta metres quadrats, percentatge que cobreix tant l'avançament del 20% del valor de l'immoble com el deu per cent addicional destinat a impostos, notaria, registre i altres despeses de gestió. Aquest termini, calculat a partir d'un estalvi mensual equivalent al 20% del salari brut, situa Catalunya entre les regions on l'accés a la propietat resulta més feixuc, encara que per darrere de les Balears i Madrid.
El càlcul parteix del preu mitjà de l'habitatge a Catalunya fixat per Pisos.com l'abril de 2026. Amb un cost de 4.080 euros per metre quadrat, adquirir un immoble de noranta metres suposa un desembors de 367.200 euros. D'aquesta quantitat, el comprador ha de disposar prèviament d'aproximadament el 30% en estalvis, la qual cosa equival a 110.160 euros. Prenent com a referència el salari brut mensual mitjà del darrer trimestre de 2025 publicat per l'INE, situat en 2.531 euros al mes, i assumint un esforç d'estalvi del 20% d'aquesta xifra, el treballador català necessita tretze anys per a reunir aquest capital. Si es considera el salari net, amb les retencions fiscals i les cotitzacions socials ja aplicades, el termini s'allarga considerablement.
Balears i Madrid, els mercats més inaccessibles
L'anàlisi revela diferències territorials de gran magnitud. A les Balears, on el preu mitjà del metre quadrat arriba als 5.163 euros, un pis de noranta metres costa 464.673 euros i l'esforç d'estalvi previ supera els 139.000 euros. Amb el ritme d'estalvi establert, assolir aquesta quantitat requereix 23 anys, pràcticament un quart de segle d'estalvi ininterromput. A Madrid, amb un preu de 4.568 euros per metre quadrat, un immoble de les mateixes característiques té un cost de 411.082 euros, la qual cosa exigeix un estalvi previ de més de 123.000 euros i un termini de vint anys. El País Valencià, Cantàbria i Navarra, amb terminis al voltant dels nou anys, se situen encara per sobre de la mitjana espanyola, fixada en onze anys.
En el pol oposat, Extremadura i Castella i Lleó són els únics territoris on reunir l'entrada d'un pis de noranta metres quadrats requereix menys de cinc anys al ritme d'estalvi considerat. En la primera, el preu mitjà de 851 euros per metre quadrat redueix el cost total de l'immoble a 76.590 euros, i l'esforç previ a només 22.977 euros, la qual cosa es tradueix en quatre anys d'estalvi. A Castella i Lleó, amb un preu de 959 euros per metre quadrat, un pis tipus costa 86.302 euros i l'esforç s'enfila fins als cinc anys.
Castella-la Manxa requereix sis anys, mentre que Galícia, Múrcia, La Rioja i Aragó conformen el grup de territoris on el termini se situa en set anys. "Que en algunes comunitats el termini sigui de quatre o cinc anys enfront dels vint o més d'altres no és un detall menor: reflecteix que Espanya té, en realitat, diversos mercats immobiliaris radicalment diferents convivint sota el mateix paraigua nacional. I aquesta bretxa no es tanca, sinó que s'amplia", ha advertit Ferran Font, director d'Estudis de Pisos.com.