La proposta pressupostària de la Comissió Europea (CE), coneguda aquesta setmana, ha tornat a regirar el camp perquè desmantella la política agrària comuna (PAC) i obre una llarga negociació amb molts fronts sobre el futur dels ajuts als productors i a les zones rurals. El sector agrari ha rebut com "la pitjor de les reformes" la proposta del Marc Financer Plurianual 2028-2034, perquè a part de retallades, planteja desmantellar la PAC actual i un pas enrere en aquesta política, que ara representa un 33% del pressupost europeu.

Rebutjada pel Govern de Pedro Sánchez, els ambientalistes i les comunitats autònomes, la proposta xoca amb la declaració d'intencions de l'equip de la CE després de les tractorades, que podrien reactivar-se a la tardor.

Les propostes

La gran novetat de la proposta de la Comissió Europea és un "megafons" que engloba polítiques actuals com la PAC, els fons regionals o la pesca i s'accedirà als seus ajuts mitjançant plans nacionals i regionals que elaboraran els països i després avaluarà la CE.

La PAC es reforma i es fusionen els seus dos pilars, el d'ajuts directes i el de desenvolupament rural. El primer pilar inclou els pagaments directes; el de desenvolupament rural, mesures cofinançades pels estats membres per a activitats diferents o complementàries a l'agricultura.

Fons

Per a 2028-2034, la CE destina "com a mínim 300.000 milions d'euros" per a ajuts agrícoles, el 80% del pressupost actual i els països poden dotar els seus sobres amb més ajuts. Respecte a l'assignació actual, la partida baixa entre un 20% i un 25%, però a part cal analitzar l'assignació per països.

Espanya disposarà de 79.900 milions per distribuir entre fons regionals, pesca i ajuts agrícoles, gairebé un 20% menys de l'assignat en el període actual, encara que cal veure quin és el percentatge exacte de retallades del que arribarà el camp. Al marc actual, Espanya és el tercer beneficiari de la PAC, amb 7.724 milions anuals i 47.700 milions per a 2021-2027.

La pilota als països

L'investigador i expert en PAC i col·laborador assidu d'On Economía Tomás García-Azcárate, afirma, en declaracions a Efeagro, que, "sent optimista", per evitar la retallada faria falta la capacitat als països per presentar prou projectes. Segons la seva opinió, la proposta és "contrarevolucionària i un pas enrere"; opina que trasllada "el problemón de Brussel·les als estats membres", com ha passat amb els plans estratègics nacionals de l'actual PAC, en la qual els països tenen més responsabilitat.

Segons el seu parer, això seria bo si hi hagués "mitjans" a la CE per "corregir" quan un país "desvaria" i, d'altra banda, el pla estratègic ja ha demostrat les complicacions burocràtiques.

D'altra banda, ha lamentat el "cop institucional" perquè el Parlament Europeu veu retallat el seu poder de decisió, que guanyen el Consell de Ministres (Governs) i la CE, perquè els programes nacionals s'escapen de l'Eurocambra. Davant d'aquesta situació, serà difícil aplicar el nou sistema el 2028; també hi ha dubtes sobre els ingressos pressupostaris, alguns no existeixen com el que es pretén imposar el tabac.

Llarg camí

La proposta augura una negociació de dos anys. L'Eurocambra ja ha aprovat un informe, amb l'espanyola Carmen Crespo com a ponent, a favor del pressupost i la independència de la PAC. Espanya i uns altres 19 països han reivindicat una PAC forta; el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha rebutjat els nous comptes i les organitzacions agràries han anunciat que tornaran a mobilitzar-se.

García-Azcárate augura tres batalles: amb l'Eurocambra; en el Consell -entre països- i una tercera, la nacional, quan dins del fons comú calgui aconseguir que no es perdin programes rurals a l'Espanya despoblada.

Respecte a les mobilitzacions, conclou: "Avui dia els agricultors tenen més raons que fa dos anys per sortir al carrer".

Desenvolupament rural

El desenvolupament rural ha desaparegut de l'arquitectura de la PAC, però caldrà veure com es reflecteix en les inversions. Per a García-Azcárate, la inquietud és que si una Administració tendeix a reduir l'esforç, "entre una gran obra, una carretera, un aeroport, que mouen molts diners i projectes de desenvolupament rural que impliquen petites quantitats i molts controls", les administracions optaran pel fàcil.