Ho hem recordat durant la Covid, les cues als supermercats durant l’apagada han ajudat a recordar-ho: l’agricultura és una activitat essencial perquè mengem, o almenys ho intentem, i hauríem de fer-ho, diverses vegades al dia.

Cajamar ha publicat la traducció espanyola realitzada per Eduardo Moyano d’un llibre de François Purseigne i Bertrand Hervieu que es titula exactament Una agricultura sin agricultores. Però és aquesta l’agricultura que volem els ciutadans, una agricultura sense ànima i amb pobles buits?

Aquesta pregunta ve al cas perquè hem assistit, estem assistint, a l’Estat espanyol, al desembarcament d’un dels gegants de l’agro ucraïnès. El 28 d’abril es va fer públic que l’ucraïnesa MHP havia completat la compra del grup avícola espanyol Uvesa i s’havia fet amb el 91,77% del seu capital. Com va escriure a LinkedIn el meu bon amic Arturo Breva Blasco, “a mi que Unión Veterinaria Española acabi en mans d’un oligarca em fa pena”.

No tractaré aquí de qui és el comprador, MHP. Qui vulgui més informació sobre l’operació pot consultar les meves Reflexions sobre la compra d’Uvesa per MHP a la Plataforma Tierra. El meu propòsit és molt més polític i essencial.

És aquesta l’agricultura que volem?

Només unes poques xifres per no marejar el sofert lector. Estem parlant d’una empresa que gestionaria 340.000 hectàrees a Ucraïna amb uns 32.000 empleats, que cotitza a la Borsa de Londres i Kíev, present també a Rússia, Països Baixos, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Àustria, Macedònia del Nord, Romania, Albània, Kosovo i ara Espanya.

Més concretament encara, és aquesta l’agricultura que volem finançar amb els nostres impostos?

MHP ha estat una de les grans beneficiàries de les polítiques de la UE cap a Ucraïna, especialment en finançament per a la seguretat alimentària i accés comercial preferencial. El 2022, el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD) va atorgar a MHP un primer préstec de 50 milions de dòlars per garantir la seguretat alimentària i mantenir la producció de pollastre i cereals durant la guerra; i, el 2023, un altre préstec de 30 milions de dòlars per compensar pèrdues logístiques i reconvertir plantes a energia renovable (biogàs).

El Banc Europeu d’Inversions li va concedir el 2013 un préstec de 100 milions de dòlars “per donar suport a l’expansió i diversificació del grup”. Sense indicar que aquest fos l’ús final dels fons, en el mateix comunicat el BERD assenyalava l’adquisició d’“un grup agrícola ubicat a la regió de Vorónej, al centre de Rússia. Vorónej Agro posseeix 40.000 hectàrees de terreny, la major part de les quals són propietat de l’empresa, i opera sitges de gra amb una capacitat total d’emmagatzematge de 200.000 m³”.

El problema és polític

El problema és polític avui, però ho serà molt més quan, més aviat que tard, Ucraïna ingressi a la Unió Europea. La Comissió ens diu, i ho hem subratllat en aquestes mateixes pàgines, que les ajudes públiques han d’anar a qui les necessita.

Ricard Ramón ens ho va recordar a la trobada Agroforum que es va celebrar dimarts 29 d’abril a Madrid. Va assegurar que “la futura Política Agrària Comuna (PAC) mantindrà el suport fonamental dels pagaments directes al productor” i va precisar que “Brussel·les treballa en la focalització d’aquestes ajudes directes”, perquè arribin als operadors que “més ho necessiten”, sense oblidar altres reptes com la “viabilitat del sector” i el “suport” a la incorporació dels “joves” i a les zones més desfavorides.

Té sentit donar suport a la classe mitjana del camp en la transició agroecològica, ja que no hi ha agricultura verda en números vermells

Tant el document que recull el resultat del Diàleg Estratègic sobre el Futur de l’Agricultura, com en la seva “Visió per a l’Agricultura i l’Alimentació”, insisteixen en la importància de la coherència entre les diferents polítiques europees i la necessitat de potenciar-ne les sinergies.

Ens trobem a l’inici del gran debat europeu sobre el seu pressupost pluriennal, les conegudes com a “Perspectives financeres”, que la Comissió va iniciar el mes de febrer amb la seva comunicació “La ruta cap al proper marc financer pluriennal”. Són moltes les prioritats amb què haurà d’enfrontar-se la Unió Europea aquests propers anys. No crec que donar suport a aquest tipus d’empreses sigui una d’elles.

Confiem en el sentit comú dels nostres polítics. Té sentit donar suport a la classe mitjana del camp en la transició agroecològica, ja que no hi ha agricultura verda en números vermells. Aquestes grans empreses, sempre que compleixin les reglamentacions corresponents (entre d’altres les mediambientals, les socials i les de benestar animal), poden i han d’exercir la seva activitat econòmica finançant-se al mercat, no a costa de les nostres butxaques.