La Cambra de Comerç de Barcelona, a través de l'Observatori de la Transició Hídrica, ha instat a Govern i administració central a definir un model de finançament per tirar endavant les infraestructures hídriques imprescindibles per assegurar el subministrament a Catalunya. L'observatori evidencia que algunes de les estructures imprescindibles per no patir riscos davant de possibles situacions de sequera estan aturades per manca de finançament.
En concret, hi ha una gran preocupació pels retards en l'execució de les obres de l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i de la nova estructura de la dessalinitzadora del Foix i que estan pendents que Govern i administració central consensuïn com i qui assumeix les respectives inversions. Aquestes dessalinitzadores, que aportarien 228 hm³ d'aigua de nova creació tenen un pressupost inicial conjunt de 1.500 milions d'euros.
Aquestes infraestructures s'inclouen en el pla que la Generalitat va dissenyar amb l'horitzó de 2030-2032, en el marc de l'Estratègia de l'Aigua que contempla una inversió global de 2.500 milions d'euros. D'aquests, uns 1.700 milions (representant prop de 230 hm³ dels 311 hm³ de nou recurs hídric addicional previst per a les conques internes de Catalunya) s'hauran d'enllestir entre els anys 2029 i 2030.
Malgrat que des de l'observatori no es considera compromès el pla completament, sí que s'adverteix que urgeix desbloquejar l'execució de les dues dessaladores i les actuacions que estan previstes per a la regeneració i la reutilització de l'aigua del riu Besòs, seguint l'exemple del que s'ha fet amb el riu Llobregat. Tot i l'avenç generalitzat de les actuacions, i que les reserves actuals dels embassaments ofereixen una certa treva després d'un període de pluges excepcional, la Cambra sosté que no hi ha marge per relaxar-se.
No tot per la via pressupostària
Des de l'Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra de Comerç, el vicepresident primer de l'entitat, Eloi Planes, i la directora d’estudis d’infraestructures, Alícia Casart, han destacat que "s'ha de definir un model financer sòlid i estable a llarg termini" per a les infraestructures hídriques, que inclogui tant les fonts pressupostàries directes com el cànon de l'aigua, però que donat que potser no seran suficients, s'ha de comptar també amb els fons europeus i especialment amb la col·laboració publicoprivada.
L'observatori està fent un seguiment exhaustiu del desenvolupament del programa de l'Estratègia de l'Aigua que, a finals d'aquest any hauria d'haver executat unes inversions per valor de gairebé 132 milions d'euros i que arribaran a 437 milions a finals de 2028. Ara mateix ja s'han finalitzat obres per valor de 12 milions que han aportat uns 8 hm³ a la disponibilitat total per al conjunt de Catalunya.
La indústria com a exemple
L'observatori ha presentat la primera anàlisi sobre el pla d'inversions en el decurs d'un acte celebrat aquest matí a la Llotja de Mar. En el decurs del mateix s'ha fet un reconeixement a diverses empreses de Catalunya pel seu compromís amb la transició hídrica durant l'episodi de sequera que va viure el país entre els anys 2022-2024.
Segons ha manifestat el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes en aquesta etapa de gran intensitat de la sequera, el conjunt dels sectors econòmics catalans -indústria, serveis i construcció- van assolir un estalvi de 31,6 hm³ d'aigua, fet que representa gairebé un 12% de reducció del consum d'aigua en dos anys. "Això mantenint, i fins i tot en alguns casos, accelerant la producció", ha concretat.
Planes ha insistit que si aquest esforç anés acompanyat d'un pla sectorial i territorial per fomentar la transició hídrica, la disminució del consum per part de la indústria podria arribar als 40 hm³, volum que equival a l'aigua que es poden processar amb la capacitat de les 2,5 dessalinitzadores de la Costa Brava.
"Catalunya té un repte majúscul i una gran oportunitat per convertir-se en un referent mundial en la gestió de l'aigua, perquè la sequera ens ha posat a prova, i si el que hem après ho convertim en estratègia tenim un gran potencial per liderar la transició hídrica mundialment", ha remarcat.
Les empreses reconegudes per la Cambra han assolit, de mitjana, un estalvi del 25% en el consum d'aigua, gràcies a inversions mitjanes per empresa superiors als 750.000 euros. Els recursos s'han destinat a millorar l'eficiència hídrica dels processos productius, principalment. Entre els guardons es troben grans corporacions com Cacaolat, CocaCola, Nestlè, Damm, Torres, Cargill Martorell, La Farga..; i altres com Distiller Sau, Le Porc Gourmet, Laminación o Matias-Gomà Tomàs, per citar-ne algunes.
Aquestes empreses mantenen un compromís ferm per millora l'eficiència hídrica i algunes d'elles continuaran invertint en la gestió de l'aigua, amb inversions que gairebé arribaran al milió d'euros, segons les dades de què disposa l'observatori.