Quatre patronals dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó -la catalana Foment del Treball, la balear CAEV, la valenciana CEV i CEOE Aragón– consideren que l’habitatge és un dels problemes “més negatius” per a la ciutadania. Per solucionar-ho, proposen que s’adoptin mesures per possibilitar que s’incrementin els 140.000 habitatges que es construeixen actualment fins a arribar als 220.000, o sigui, fer-ne com a mínim 80.000 més cada any. I per posar remei a la manca d’habitatge assequible, plantegen rebaixes de l’IVA en l’habitatge social i ajuts als compradors.

Aquesta és una de les conclusions a les quals han arribat les delegacions d’aquestes quatre patronals encapçales per Josep Sánchez Llibre (Foment), Carmen Planas (CAEB), Salvador Navarro (CEV) i Miguel Mazo (CEOE Aragón) que s’han reunit aquest dijous a Barcelona en la tercera edició de les seves "Cimeres empresarials'.

En la intervenció de cloenda, Sánchez Llibre ha indicat que els antics territoris de la Corona d’Aragó –Catalunya, Balears, País Valencià i Aragó– s’han marcat el repte d’incrementar els intercanvis comercials entre ells, que en l’actualitat arriben als 47.000 milions d’euros anuals, fins als 60.000 milions l'any 2030. O sigui, s’han “compromès” a què les seves empreses incrementarien aquests intercanvis en 13.000 milions en només cinc anys. I a continuació ha repassat un decàleg de reivindicacions patronals que van des de l’oposició a la reducció horària fins a l’habitatge o les infraestructures.

Ha reiterat el “desacord” d’aquestes quatre patronals amb la implementació de la reducció de la jornada laboral setmanal mitjançant el projecte de llei que impulsa la vicepresidenta Yolanda Díaz. Com a alternativa, reivindiquen la negociació col·lectiva. “Els treballadors no volen treballar menys, sinó cobrar més mitjançant l’increment de la productivitat”, ha subratllat Sánchez Llibre.

En nom d’aquestes patronals, també ha reclamat eliminar la burocràcia perquè “l’administració sigui tan eficient com les empreses”. Ha apostat per incrementar la productivitat a través de la digitalització i de la intel·ligència artificial. I per una “fiscalitat competitiva”, que elimini impostos “confiscatoris” com el de patrimoni. Ha reclamat Inversions en infraestructures, ha denunciat la manca d’inversió pública en aquests quatre territoris i ha lamentat les dificultats dels empresaris per trobar mà d’obra qualificada. Finalment, s’ha mostrat partidari de modificar el pla de tancament de centrals nuclears si bé ha indicat que calia augmentar la capacitat de l’energia d’origen hidroelèctric.

Model de finançament autonòmic

En el seu torn, Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), ha començat dient que un país fort necessita territoris connectats i, en aquest sentit, ha indicat que el Corredor Mediterrani és un exemple d’inversió en cohesió.  Ha reclamat una planificació de la gestió de l’aigua i ha proposat “intel·ligència” davant els discursos que criminalitzen el turisme. Però ha recalcat que cal un canvi del model de finançament autonòmic, caducat des de fa més d’una dècada, perquè l'actual frena la capacitat per créixer. En aquest sentit, ha demanat la “complicitat” de Catalunya, Balears i Aragó per un nou model de finançament “just, transparent i equitatiu”.

Carmen Planas, presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB), ha indicat que “no ens queda altre remei que transformar el nostre model productiu, anar cap a un model econòmic circular, sostenible”, o sigui, “girar cap al valor i la sostenibilitat i no cap al volum”.  Ha afirmat que el principal problema de les Balears és l’habitatge, la “crisi habitacional”, si bé també s’ha referit a la manca de mà d’obra qualificada.

Miguel Mazo, president de CEOE Aragón, ha defensat els tres “pilars" de creixement: estabilitat institucional i diàleg social, fort teixit empresarial i la riquesa en energies renovables. Ha recordat que més de 20 centres de dades, inclòs un d’Amazon, s’estan implantant a l’Aragó. I ha repassat les indústries que s’estan instal·lant en aquesta comunitat gràcies al PIGA, el Pla d'Interès General d'Aragó, un instrument que facilita la tramitació de projectes estratègics en només sis mesos.