A partir d'aquest 1 d'octubre, el treball a temps parcial s'equipararà amb el treball a temps complet als efectes del còmput dels períodes de cotització necessaris per al reconeixement de les pensions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, naixement i cura de menor. Entra en vigor la modificació inclosa al Reial decret llei 2/2023, una llei que culmina la reforma del sistema de pensions del nostre país. Aquesta mesura facilita que els més de 2 milions de treballadors amb contractes a temps parcial -la majoria dones- no es vegin perjudicades a l'hora d'accedir a aquestes prestacions per l'aplicació d'aquests coeficients de parcialitat.
Què diu la llei?
D'aquesta manera, els períodes d'activitat passen a computar per dies complets, independentment de la jornada del treballador durant aquest període, cosa que elimina el coeficient global de parcialitat i es posa punt final a les regles de proporcionalitat per acreditar els períodes de cotització necessaris per causar dret a les prestacions, exigint-se a partir d'aquest moment els mateixos períodes de cotització per accedir a les prestacions que als treballadors a temps complet. La millora de les condicions dels treballadors a temps parcial és també la finalitat perseguida amb la modificació de l'article 248, ja que s'aclareix a l'apartat 1 la situació dels treballadors fixos discontinus, que tenen el tractament de treballadors a temps parcial a efectes del sistema de la Seguretat Social, per a la determinació de la base reguladora diària de la prestació per incapacitat temporal. A més, la nova redacció de l'apartat 2, relatiu a la integració de períodes sense obligació de cotitzar d'aquests treballadors, elimina la previsió que la base de cotització a tenir en compte per cobrir aquests períodes hagi de ser, d'entre les aplicables a cada moment , "la corresponent al nombre d'hores contractades en darrer terme", cosa que incrementa la base reguladora.
Què has de tenir en compte?
Per tant, el càlcul es fa tenint en compte aquests condicionants. Fins ara, els treballadors a mitja jornada i temps parcial només sumaven mig dia de cotització per cada jornada de treball, cosa que significa que, per comptabilitzar un dia de cotització a la Seguretat Social, havien de treballar, almenys, dos dies. És a dir, havien de treballar més temps efectiu per accedir a la jubilació, cobrar una pensió contributiva o el 100% de la pensió: per jubilar-se a 65 anys amb la quantia completa, cal cotitzar 36 anys i 6 mesos, i un treballador a temps parcial necessitaria el doble de temps. Això, a partir d'ara s'iguala. Aquesta diferència de tracte implicava, a més, una desigualtat de tracte entre homes i dones atès que bona part dels contractes a mitja jornada o temps parcial recauen en dones (al voltant del 75% en el moment de la sentència).
Altres aspectes de la llei
Entre altres reformes, s'elimina la possibilitat que les mútues es puguin adreçar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social en cas que el servei públic de salut hagi desestimat la proposta d'alta. També s'elimina la referència a l'Institut Social de la Marina al paràgraf quart del mateix article, en coherència amb la modificació que es proposa respecte de la disposició addicional primera.4 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i se substitueix la referència a sis mesos per 180 dies, per tal que la durada real del període d'observació per malaltia professional pugui variar en funció dels dies que tinguin els mesos concrets en què es produeixi. En relació amb les competències de control dels processos d'incapacitat temporal a partir del dia 365, l'entitat gestora exerceix la competència esmentada a través de la seva inspecció mèdica, sense intervenció ja dels equips de valoració d'incapacitats o òrgans equivalents a Catalunya, ja que la necessitat d'assistència sanitària i impediment per treballar no implica per comprovar-la una qualificació tecnicojurídica que faci necessària la participació de professionals diferents del facultatiu mèdic. En conseqüència, l'inici de l'expedient d'incapacitat permanent s'articula a través de l'emissió d'una alta mèdica amb proposta d'incapacitat permanent.
També s'inclou a la reforma que l'esgotament del termini de 365 dies sense emissió d'alta mèdica suposi el passi automàtic a la pròrroga d'incapacitat temporal, sense necessitat de declaració expressa, de manera que se'n simplifica i clarifica la gestió. Si no hi ha pròrroga, es manté com fins ara el procediment de disconformitat quan l'alta mèdica per curació, millora o incompareixença al reconeixement mèdic s'emet en esgotar-se els 365 dies. Així mateix, es determina el manteniment de la col·laboració obligatòria en el pagament de la prestació durant la pròrroga de la incapacitat temporal fins a l'alta mèdica del treballador per curació, millora o incompareixença, fins al darrer dia del mes en què l'Institut Nacional de la Seguretat Social emeti l'alta mèdica per proposta d'incapacitat permanent, o fins al compliment dels 545 dies, finalitzant en tot cas en aquesta data; i es recull l'obligació de les empreses col·laboradores voluntàries de pagar a càrrec seu la prestació d'incapacitat temporal fins a l'extinció del dret al subsidi, inclosa, si escau, la situació de prolongació d'efectes econòmics.