La patronal de grans constructores i concessionàries d'infraestructures, Seopan, denúncia que les concessions només representen el 3,4% de la contractació, amb una concurrència mitjana d'1,9 licitadors per contracte, un 20,5% dels processos deserts i un 2,2% dels contractes sense realitzar. Encara que considera que les concessions s'han reactivat mínimament el 2023, tal com subratlla l'Informe Especial de Supervisió Relatiu als Contractes de Concessió elaborat per la OIReScon, el sistema concessional continua sent residual a Espanya, ha indicat el president de Seopan, Julián Núñez.
Seopan insisteix que la inflació continua condicionant l'execució d'obra pública i limitant la seva concurrència, sent precís restablir als plecs la revisió de preus, suprimida el 2015, així com eliminar el límit revisable del 20% del preu del contracte, que en 2023/2024 ha implicat 471 milions de costos suportats no revisables en obres de l'Estat. Durant 2023, agrega la patronal, els preus dels materials de construcció i de l'energia han seguit en nivells molt superiors els de fa tres anys, amb pujades del 43%, 41% i 37%, respectivament, per al ciment, coure i acer corrugat i del 207% i 134% per al gas i l'electricitat.
Nou model col·laboratiu
En aquest context, Seopan ha remès a les institucions una proposta de model col·laboratiu de cost objectiu per a la seva implementació en contractes pilot que, segons sosté, afavoreix el repartiment de riscos i responsabilitats; la compartició d'estalvis i costos entre el sector públic i privat; el compliment de terminis i del pressupost, així com la reducció de la litigiosidad. De cara a aquest any, anticipa una dràstica reducció de les licitacions d'obra pública després de l'acabament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que ha representat el 13,4% de la licitació, d'obra civil entre 2021 i 2023.
Les projeccions de la Comissió Europea per a 2024/2025 situen Espanya en l'última posició del rànquing inversor de la UE ampliant la bretxa respecte als principals competidors europeus, ja que Alemanya, França i Itàlia invertiran un 65,4%; 62,5% i 42,7%, respectivament, més que Espanya en aquest període. Amb relació a l'addenda financera del pla de recuperació, i en concret al Fons de Resiliència Autonòmic dotat amb 20.000 milions, veu necessari prorrogar almenys 2 anys la fita d'execució per possibilitar el finançament d'infraestructures sostenibles de transport públic i d'aigua de titularitat de les comunitats autònomes i corporacions locals.
D'altra banda, recalca la necessitat d'incorporar en diversos Perte la creació d'infraestructura pública. El 2023 la licitació pública d'obres va sumar 28.161 milions (-0,1%) mentre que la contractació pública d'obres va créixer un 15,6% fins a 19.525 milions.
240.000 milions d'inversió
Seopan recorda que les necessitats d'inversió pública en Espanya continuen creixent, amb un mínim de 240.000 milions d'aquí a 2030 en àrees relacionades amb la mobilitat de viatgers i mercaderies (112.000 milions), aigua i medi ambient (64.000 milions) i infraestructura energètica associada a xarxes, obra civil i eficiència energètica (54.000 milions).
A més, calcula que executar en termini les inversions del Pla Hidrològic 2022-2027 requeriria triplicar fins a 2027 la licitació pública actual d'infraestructures de l'aigua, de 2.750 a 8.100 milions d'euros a l'any. Respecte a la inversió pública, Eurostat certifica el 2022, nivells d'inversió pública insuficients en infraestructures de transport, de depuració i d'abastament d'aigua, amb registres un 46%, 57% i 57% inferiors, respectivament, als de 2010.