El responsable d'Energia de la Comissió Europea, Dan Jørgensen, ha llançat aquest dimarts un avís contundent sobre l'abast de la crisi energètica derivada del conflicte a l'Orient Mitjà. En una roda de premsa a Brussel·les, el danès ha assegurat que "és probablement la més greu de la història", superant en intensitat i en repercussió geopolítica crisis anteriors com les del petroli dels anys setanta. Segons Jørgensen, l'encariment dels combustibles pel bloqueig de l'estret d'Ormuz està "posant a prova la resiliència" de l'economia europea i hauria d'esperonar els estats membres a accelerar la transició energètica.

Una de les dades més cridaneres que ha aportat el comissari és l'impacte financer directe que el conflicte ja ha tingut sobre la butxaca comunitària. Des de l'inici de la guerra, la Unió Europea ha gastat més de 30.000 milions d'euros addicionals en compres de combustibles fòssils. I el més preocupant, segons Jørgensen, és que aquesta despesa extra no s'ha traduït en un augment de la quantitat d'importacions. És a dir, la UE està pagant molt més pels mateixos volums de gas i petroli, la qual cosa suposa una transferència massiva de renda des d'Europa cap als països productors i una pressió inflacionista afegida.

El comissari ha insistit que, de moment, no hi ha escassetat d'hidrocarburs a Europa. Però ha admès que l'executiu comunitari es prepara per a un possible escenari de desproveïment, especialment pel que fa al querosè per als avions. "Continuem preparant-nos per una situació en què pugui haver-hi problemes de seguretat en el subministrament, no estem en aquest punt, però pot passar", ha declarat Jørgensen després de reunir-se amb el ministre d'Energia de Moldàvia. L'aviació comercial és un dels sectors més vulnerables a una possible interrupció del subministrament, perquè té poques alternatives al querosè i no pot electrificar-se a curt termini.

Els danys a les infraestructures del Golf Pèrsic trigaran anys a reparar-se

Una altra advertència rellevant del comissari ha estat sobre les conseqüències a llarg termini del conflicte. Jørgensen ha explicat que "és massa aviat" per determinar quan tornaran a la normalitat els mercats energètics globals, però ha avançat que, fins i tot si el conflicte s'atura avui, "alguns dels danys a infraestructures energètiques del golf Pèrsic, especialment a Qatar, tardaran anys a recuperar-se". Aquest diagnòstic apunta que la crisi actual deixarà seqüeles duradores en la capacitat de producció i exportació de gas natural liquat, un combustible clau per a Europa des que va reduir la seva dependència del gasoducte rus. Qatar és un dels principals proveïdors de GNL del món, i si les seves instal·lacions han quedat malmeses, la UE haurà de buscar alternatives encara més cares o llunyanes.

Jørgensen ha extret conclusions profundes de la crisi. Segons el comissari, la "lliçó més important" que deixa el tancament de l'estret d'Ormuz és que "la dependència energètica no és només una qüestió econòmica, sinó també una vulnerabilitat estratègica". Amb aquesta frase, el danès volia subratllar que els estats membres no poden seguir confiant en la seguretat de les rutes comercials marítimes ni en la bona voluntat de països tercers per garantir el subministrament. Per això, ha tornat a defensar les receptes comunitàries: reforçar les interconnexions entre països, diversificar els mercats proveïdors i accelerar l'electrificació i l'expansió de les energies renovables.

La roda de premsa tenia lloc després d'una reunió amb el ministre d'Energia de Moldàvia, Dorin Junghietu, un país que exemplifica perfectament la vulnerabilitat energètica a la qual es referia Jørgensen. Moldàvia, que no és membre de la UE, però forma part de la Comunitat Energètica Europea, depèn gairebé completament de les importacions de gas i ha patit de manera aguda l'increment dels preus. La trobada servia per coordinar ajuts i donar suport a Kishiniv enmig de la crisi. Però també era una manera de recordar als estats membres que la solidaritat energètica és clau, i que els països més vulnerables han de ser protegits per evitar fractures polítiques i socials. De moment, la UE no activa el mecanisme d'emergència, però Jørgensen ha deixat clar que totes les opcions són damunt la taula si la situació empitjora.