Un any després de l'acord comercial amb els Estats Units, Brussel·les busca rebaixar els aranzels als vins i formatges europeus, que van quedar fora del pacte. En una trobada el 27 de juliol de 2025 a Turnberry (Escòcia) entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels EUA, Donald Trump, s'acordava rebaixar els aranzels al 15% als productes europeus i eliminar-los pels estatunidencs.

Un any després de l'encaixada de mans, els estats membres de la UE ja han eliminat la taxa a les importacions i ara se centren a negociar amb els EUA perquè també apliqui l'aranzel reduït a productes clau. L'aniversari arriba amb un nou aranzel general del 10% per combatre els productes fabricats amb treballs forçats.

La Comissió Europea valorava positivament divendres que la nova tarifa de Trump vagi en línia amb els compromisos bilaterals. Uns pactes que buscaven protegir el comerç d'un conflicte “imprevisible", segons recorda en un comunicat el comissari de Comerç de la UE, Maros Sefcovic.

La presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, deia en el moment de la signatura en el ressort de golf propietat de l'estatunidenc que es tractava d'un "gran acord" que aportaria "estabilitat i previsibilitat" a les economies d'ambdues potències.

Dotze mesos després, Sefcovic assegura que s'han complert els objectius perseguits i s'han "estabilitzat i enfortit" les relacions comercials i inversores transatlàntiques. De fet, celebra que l'aplicació d'un aranzel general del 15 per cent sobre els productes de la UE per evitar una “escalada" del conflicte hagi derivat en un lleuger increment de les exportacions en ambdós sentits.

Així, les vendes de la UE al país estatunidenc van augmentar un 3,5% el 2025, dels 536.000 milions d'euros als 555.000 milions d'euros, segons dades publicades per Eurostat. Mentrestant, les exportacions dels EUA als 27 van créixer de 338.000 milions a 356.000 milions, un 5,4% més que el 2024.

Fonts comunitàries expliquen que cada dia travessen l'oceà Atlàntic productes per valor de 4.900 milions d'euros. Una xifra que suposa uns 1,8 bilions d'euros anuals, recull l'ACN.

Formatges i vins europeus i xips estatunidencs

Brussel·les assegura que el 93% de les exportacions europees als Estats Units tenen un gravamen del 15% o menys. El 7% restant, com són formatges i vins, supera el llindar marcat en l'acord.

Per aquest motiu, l'executiu comunitari està negociant amb l'administració de Trump ampliar el llistat de productes que gaudeixen d'un topall del gravamen imposat. El portaveu comunitari de Comerç, Olof Gill, anunciava fa unes setmanes que estaven "molt involucrats" amb aquest objectiu i reconeixia que existeix "voluntat política" de treballar conjuntament.

La llista s'ha preparat amb l'ajuda dels Estats membres i inclou productes en els quals, des de la Comissió, creuen que existeix una possibilitat per reduir els aranzels. Es tracta d'equipament i dispositius mèdics, vi, begudes espirituoses, cervesa, oli d'oliva, olives, alguns productes lactis i formatges especialitzats. També s'ha inclòs un gran ventall d'equipament mecànic i elèctric. En total, els productes del llistat representen uns 115.000 milions d'euros del total de les exportacions europees als Estats Units.

Les relacions entre els 27 i els Estats Units continuen avançant després de les diverses amenaces per part de Trump des que va guanyar les eleccions el 2024. A finals de juny, la Comissió Europea signava la declaració 'Pax Silica', impulsada pel país estatunidenc. D'aquesta forma, la UE es comprometia a treballar conjuntament per promoure la IA i la seguretat de les cadenes de subministrament de xips.

L'ambaixador dels Estats Units davant la UE, Andrew Puzder, celebrava la fita perquè significava que els "socis de confiança tinguessin menys dependència dels adversaris". El representant estatunidenc deia que el moviment dels 27 era un "important missatge" perquè "les economies mundials amb capacitat més alta i alineades escollien construir un futur conjunt".

En aquest sentit, diverses empreses europees invertiran uns 40.000 milions d'euros en semiconductors estatunidencs que s'utilitzaran en les gigafactories d'intel·ligència artificial del bloc comunitari.

A més, Sefcovic explica que els Estats membres estan negociant un acord polític en el sector digital i tecnològic amb l'administració de Trump. Així es busca "promoure la bona cooperació en un sector primordial pel creixement econòmic, el mercat laboral, la innovació i les relacions transatlàntiques". Entre els temes que s'estan tractant, es troben la ciberseguretat, la IA, i la seguretat de les cadenes de subministrament dels semiconductors.

La UE també està gestionant una rebaixa dels aranzels als productes d'acer i alumini, ja que les vendes als Estats Units tenen un recàrrec del 50%. Segons l'Associació Europea de l'Acer (Eurofer), a causa del gravamen, les exportacions europees han caigut un 34% interanual, de 2,93 milions de tones a 1,94 milions, entre juliol de 2025 i març d'enguany.

Fonts de la Comissió Europea expliquen que "hi ha hagut avenços" en les negociacions per reduir els aranzels a aquests productes al 15%, però "que cal fer més". En cas que no s'hagin rebaixat les taxes a les vendes d'alumini i d'acer al llindar acordat abans del 31 de desembre de 2026, l'executiu comunitari podrà suspendre el tracte preferencial de les exportacions estatunidenques, actualment sense gravàmens.

Un any de negociacions

Mentre que la trobada entre Von der Leyen i Trump marcava un punt d'inflexió en les relacions comercials entre ambdós blocs, l'acord no es materialitzava en el moment. De fet, les institucions europees han necessitat casi un any per negociar l'encaix legal de la proposta, que entrava en vigor l'1 de juliol d'aquell any.

Després de mesos de debats i consultes, el Consell de la UE —on estan representats els països— i el Parlament Europeu acordaven una posició comuna. El pacte final buscava reforçar la proposta feta per la Comissió Europea.

Un dels maldecaps més importants va ser l'anomenada 'sunset clause', clàusula de venciment. Finalment, ambdues parts aconseguien posar-se d'acord en el fet que s'aixecaria el tracte de favor a tots els productes el 31 de desembre de 2029. No obstant això, deixaven la porta oberta a ampliar aquest termini.

A més, afegien un mecanisme de salvaguarda en cas que augmentés el nombre d'importacions pel tracte preferencial als productes dels EUA. D'aquesta forma, els països, el Parlament Europeu, o la mateixa Comissió, podien sol·licitar una investigació si creien que la indústria europea patia les conseqüències d'aquestes polítiques comercials.

Malgrat els acostaments polítics i la millora en les relacions, des de la UE, no obstant això, avisen que actuaran en cas que els Estats Units no compleixi amb la seva part del pacte bilateral i així protegir les empreses europees.