Les persones amb discapacitat han de complir un requisit bàsic per passar comptes amb Hisenda: acreditar quin és el seu grau de minusvalidesa. Segons la llei que estableix el Reial Decret 1971/1999 són persones discapacitades aquelles que certifiquin un grau igual o major al 33%. En aquest supòsit entren també els pensionistes que han rebut una pensió per gran invalidesa, incapacitat absoluta o total de la Seguretat Social, així com aquells pensionistes de classes passives amb pensions per incapacitat o jubilació per inutilitat.

També per a aquelles persones amb una minusvalidesa igual o superior al 65% si la incapacitat ha estat declarada judicialment en l'ordre civil, encara que no s'assoleixi l'esmentat grau. Després de la reforma del Codi Civil, la incapacitació judicial s'estén a les resolucions judicials de l'ordre civil que estableixin la curatela representativa de les persones amb discapacitat.

També cal revisar si, a més de les exempcions que marca l'Agència Tributària estatal, existeixen determinades desgravacions establertes per les comunitats autònomes. Per citar alguns exemples, els residents a Catalunya tenen dret a desgravar un 10% de les quantitats satisfetes en el període impositiu en concepte de lloguer de l'habitatge habitual si tenen un grau de discapacitat igual o superior al 65%. A la Comunitat de Madrid, el contribuent podrà deduir-se el 25% de les quotes ingressades pel contribuent per cotitzacions al Sistema Especial d'Empleats de la Llar del Règim General de la Seguretat Social, amb el límit de deducció de 463,95 euros anuals, si conviu convisqui amb un ascendent, descendent, col·lateral per consanguinitat de segon grau, o cònjuge que tingui reconegut un grau de discapacitat física, psíquica o sensorial igual o superior al 33%.

Dit això, i en termes generals, d'acord amb el mínim personal i familiar -és a dir, aquella part de la renda que, per destinar-se a satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars del contribuent- no se sotmet a tributació per l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF), les quanties aplicables als mínims per discapacitat d'ascendents o descendents, són les següents:

  • 3.000 euros anuals per cada descendent o ascendent que generi dret a l'aplicació del seu respectiu mínim, que sigui una persona amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i inferior al 65%.
  • 9.000 euros anuals per cada descendent o ascendent que generi dret a l'aplicació del seu respectiu mínim, que sigui una persona amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

Per a ambdós casos, la norma estableix que l'import pot incrementar-se en 3.000 euros anuals si s'acredita que la persona amb minusvalidesa necessitar ajuda de terceres persones o té mobilitat reduïda, o si acredita un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

A més, si es rep diners per oferir la llar o cures a persones amb discapacitat, sigui de manera temporal o permanent, aquests diners tampoc no tributen.

Hisenda detalla les rendes exemptes de tributar en l'Impost de l'IRPF.

  • Les quantitats percebudes d'institucions públiques per acolliment de persones amb discapacitat, en modalitat simple, permanent o preadoptiva o les equivalents previstes per les comunitats autònomes.
  • Els ajuts econòmics atorgats per institucions públiques a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 65% per finançar la seva estada en residències o centres de dia, si la resta de les seves rendes no excedeixen del doble de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (indicador públic de renda d'efectes múltiples-IPREM per a 2023: 8.400 euros, amb un límit de dues vegades, és a dir, 16.800 euros).
  • Els rendiments del treball derivats de les prestacions obtingudes en forma de renda per persones amb discapacitat corresponents a les aportacions al sistema de previsió social especial constituït a favor de les mateixes.
  • També estan exempts els rendiments del treball derivats de les aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.

Patrimoni protegit

De la mateixa manera, es pot conèixer que, a Espanya, la Llei 41/2003 de 18 de novembre, de Protecció Patrimonial de les Persones amb Discapacitat i modificació del codi civil i de la normativa tributària, determina un marc legislatiu amb la finalitat de protegir econòmicament la discapacitat. La regulació dels patrimonis protegits prova d'assegurar que determinats fons, que pertanyen a la persona amb discapacitat, es destinin a garantir les necessitats vitals de la persona protegida. Aquesta norma estableix la tributació de les aportacions al patrimoni protegit per preservar i satisfer les necessitats econòmiques presents i futures d'una persona discapacitada o dependent.

Quan es realitzen aquestes aportacions hi ha dret a una reducció en l'IRPF. Poden reduir-se de la imposable en la declaració de renda les aportacions efectuades, en diners o en espècie:

  • Si es té amb la persona amb discapacitat una relació de parentiu en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclusivament (pare, avi, besavi, fill, net, besnet, germà o nebot).
  • Si s'és el cònjuge de la persona amb discapacitat.
  • Si es té càrrec a una persona amb discapacitat acollida o tutelada (després de la reforma del Codi Civil també per les subjectes a curatela representativa).

Les aportacions realitzades, que podran ser dineràries o no dineràries, donaran dret a reduir la base imposable de l'aportador, amb el límit màxim de 10.000 euros anuals. El conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que efectuïn aportacions a favor d'un mateix patrimoni protegit no podrà excedir de 24.250 euros anuals.