El Banc Central Europeu (BCE) ha baixat aquest dijous 25 punts bàsics els tipus d'interès, fins al 2%, segons ha donat a conèixer l'entitat financera responsable de l'euro. Una decisió sobre la qual ha pesat la revisió a la baixa del creixement de la majoria de les economies que comportin la moneda -tret d'Espanya- i les projeccions d'inflació, ja per sota del 2% -l'objectiu marcat com raonable pel BCE-a molts països, com per exemple Espanya L'IPC de maig del qual està en l'1,9% interanual.

Amb la nova reducció de juny, el tipus d'interès de la facilitat de dipòsit baixa del 2,25% al 2%, el seu nivell més baix des de desembre de 2022, el de les operacions de refinançament baixaria el 2,15% i el de la facilitat de préstec al 2,4%, amb efectes a partir de l'11 de juny de 2025.

La nota del BCE assenyala que la inflació se situa actualment entorn de l'objectiu del Consell de Govern del 2 % a mitjà termini. A l'escenari de referència de les últimes projeccions dels experts de l'Eurosistema s'"estima que la inflació general se situarà de mitjana en el 2% el 2025, l'1,6% el 2026 i el 2% el 2027". Les revisions a la baixa de les previsions de l'IPC, en comparació amb les projeccions de març, de 0,3 punts percentuals per a 2025 i 2026 "reflecteixen principalment uns supòsits més baixos referits als preus energètics i una apreciació de l'euro". D'acord amb aquestes projeccions, la inflació, exclosos l'energia i els aliments (la subjacent) se situarà de mitjana en el 2,4% en 2025 i l'1,9% el 2026 i el 2027, pràcticament sense variació des de març.

Es tracta de la quarta reducció dels tipus d'interès en el qual va de 2025, totes elles d'un quart de punt: juntament amb la d'aquest dijous, el 27 d'abril els va col·locar en el 2,25%, el 6 de març, en el 2,5% i el 30 de gener, en 2,75%. Aquestes baixades se sumen a unes altres quatre, igualment d'un quart de punt, dutes a terme pel BCE l'any passat: el 12 de desembre va situar els tipus d'interès en el 3%; el 17 d'octubre, en el 3,25%; el 12 de setembre, en el 3,5% i el 6 de juny de l'any passat, es va produir la primera reducció, al 3,75%.

Durant prop d'un any, el BCE no va tocar el preu de diners. En concret, l'última pujada, al 4%, la va emprendre el 14 de setembre de 2023, quan els va elevar al 4%, per combatre la forta escalada inflacionista iniciada a l'estiu de 2021 i aguditzada el 2022 amb la guerra d'Ucraïna.

Futurs moviments

De cara als pròxims moviments del BCE, Felix Feather, economista d'Aberdeen Investments, considera que la baixada de tipus al 2% aquest dijous "no sigui l'última del cicle", ja que l'abaratiment del petroli, la fortalesa de l'euro i la relaxació dels mercats laborals mantindran la inflació continguda a curt termini, fins i tot si la UE pren represàlies contra els EUA, informa EP. "Per tant, esperem una nova retallada de tipus al setembre, la qual cosa portaria els tipus a un territori obertament acomodatici", anticipa.

En sentit, el BCE assenyala en el seu comunicat d'aquest dijous que la majoria dels indicadors de la inflació subjacent suggereixen que la inflació s'estabilitzarà de forma sostinguda entorn de l'objectiu del Consell de Govern del 2% a mitjà termini. Apunta que el creixement dels salaris és encara elevat, encara que continua moderant-se notablement, i els beneficis estan esmorteint en part el seu impacte sobre la inflació. Igualment, incideix que ha disminuït la preocupació que un augment de la incertesa i una resposta volàtil dels mercats a les tensions comercials d'abril tinguessin un efecte restrictiu en les condicions de finançament.

No obstant això, repeteix el sempitern missatge que el BCE té la determinació d'assegurar que la inflació s'estabilitzi de forma sostinguda en el seu objectiu del 2% a mitjà termini. Per la qual cosa, especialment en el context actual d'excepcional incertesa, aplicarà un enfocament dependent de les dades, en el qual les decisions s'adopten en cada reunió, per determinar l'orientació apropiada de la política monetària. Així, les decisions del Consell de Govern del banc sobre els tipus d'interès es basaran en la seva valoració de les perspectives d'inflació tenint en compte les noves dades econòmiques i financeres, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària, sense comprometre's per endavant amb cap senda concret de tipus.